En un article recent em referia als darrers temps, sobretot d’aquest 2019, com la “primavera del fantàstic català”, una expressió que vol recollir un estat d’ànim, però també una realitat palpable en la collita excel·lent que deixem enrere. L’aparició de noves editorials, la progressiva consolidació d’altres, les noves traduccions, etc. han engruixit un panorama que beu del treball del passat i que té altres mirades, com la feina de la SCCFF, el dinamisme  de les xarxes, l’esforç de divulgació i l’organització de tres CatCon consecutives els darrers anys, per exemple. Tots els implicats en aquesta travessa n’hem d’estar orgullosos. I com que no deixem de pedalar, obrim nou any i nova dècada amb velocitat de creuer. Els centenaris de Joan Perucho (1920-2003), Ray Bradbury (1920-2012) o Isaac Asimov (1920-1992) propiciaran algunes reedicions ben sucoses. Però hi ha molta més teca. Repassem algunes de les novetats que vindran.

Males Herbes comença el primer trimestre de 2020 amb força. El primer títol de l’any serà Històries de la carn i de la sang, d’Agustí Esclasans (1895-1967). En aquest treball digne d’elogi de recuperació històrica que l’editorial practica amb constància i militància, torna un clàssic publicat originalment l’any 1928 per Francesc Trabal. Són vint contes curts amb coberta en homenatge a la col·lecció popular Les ales esteses (1929-1931). Aquesta reedició aprofundeix en la visió de la literatura catalana apuntada a Savis, bojos i difunts, on ja apareixien dos contes d’Esclasans.

El nou Bradbury –ja havien publicat Un cementiri de llunàtics (2017)– apareixerà el 5 de febrer. Per primer cop en català, Males Herbes presenta L’home il·lustrat (1951), amb traducció de Martí Sales. Considerat el millor recull de contes de l’autor, les seves històries aprofundeixen en la psicologia i les emocions més íntimes en contrast amb els avenços tecnològics i l’exploració espacial.

Tot seguit arriba Extraordinàries, una antologia de noves veus femenines dels gèneres fantàstics. Seleccionades per Ricard Ruiz Garzón, són quinze històries d’escriptores catalanes inèdites o amb molt poca obra publicada. Un llibre que, d’entrada, genera molt bones expectatives per poder copsar tendències de la creació literària no-realista d’autores de casa. El periodista i escriptor Ricard Ruiz Garzón repeteix, en certa manera, l’experiència del recull Insólitas, que va coordinar amb Teresa López-Pellisa.

Al març, Males Herbes publicarà El secret del bosc vell (1935), de Dino Buzzati (1906-1972), autor d’El desert dels Tàrtars. Traduïda per David Nel·lo, és una novel·la inèdita en català, realisme màgic sobre un vell militar que hereta un bosc amb el qual no s’acaba d’entendre.

I també novetat de Max Besora, La musa fingida, que presenten com “salvatge i irreverent”. Males Herbes ja li va publicar Aventures i desventures de Joan Orpí, premi Ciutat de Barcelona 2017.

En aquest mateix any sonaran també altres noms com Ruy d’Aleixo, Stephen King, Carme Torras o Enric Herce, però n’hi haurà més, i avancen (atenció al misteri!), “un parell de recuperacions d’autors catalans molt remarcables”. Veurem.

Mai Més, la bomba fantàstica de 2019, no baixa el ritme i continuarà oferint noves traduccions d’autors de ciència-ficció inèdits en llengua catalana. El primer que trobarem a les llibreries aquest gener és El test (2019), treball recent del canadenc Sylvain Neuvel, autor de la trilogia The Themis Files, publicada parcialment en castellà per la desapareguda Stella Maris. El test, amb traducció de Marina Espasa i coberta d’Oriol Malet, proposa en clau distòpica un tema del qual sentirem molt a parlar aquest nou any, la Gran Bretanya postBrexit. Neuvel signa una distopia migratòria on els habitants que volen la ciutadania britànica han de passar un test aterridor.

D’altra banda, al mes de maig tenen previst publicar la nova antologia de relats Exhalation, de Ted Chiang. Per primer cop en català també un dels grans noms de la ciència-ficció actual. L’escriptor nord-americà d’origen xinès ha obtingut els principals premis del gènere amb els seus contes. L’any 2016 el seu Story of Your Life es va adaptar al cinema en la pel·lícula Arrival.

I Raig Verd? Si vau gaudir amb Els desposseïts i La mà esquerra de la foscor, no patiu, perquè l’editora Laura Huerga s’ha proposat seguir estirant el fil d’Ursula K. Le Guin (1929-2018) amb la que és la seva obra més coneguda, Un mag de Terramar, que sortirà la segona setmana de març. I novament amb traducció de Blanca Busquets, que s’ha convertit en l’encarregada d’actualitzar la veu de Le Guin en català. Les il·lustracions seran d’Agustín Comotto.

Igual que La mà esquerra de la foscor (traducció de Sílvia Aymerich, 1985), la saga de Terramar ja tenia una versió en català a càrrec de Madeleine Cases (1986), que també havia traduït els següents títols: Les tombes d’Atuan, La costa més llunyana i Tehanu. El cinquè llibre, The other wind, no va arribar a sortir en català –almenys jo no he estat capaç de trobar-lo! Laura Huerga té al cap un homenatge a l’edició original d’Un mag de Terramar, publicada per l’editorial Parnassus i que va ser il·lustrada per la pròpia editora, Ruth Robbins, en treball conjunt amb Le Guin. Tot i que Raig Verd encara no pot confirmar la publicació sencera de tota la saga, el projecte de disseny sí que inclou totes les seves parts, també amb els contes, com volia l’autora, entre el quart i el cinquè volum. Molta sort a la Laura Huerga en aquesta tasca!

Pel que fa a Pagès Editors, recuperarà un títol emblemàtic de William Gibson, pare del ciberpunk: Neuromàntic (1984). L’editorial tenia previst treure el llibre enguany i sembla que finalment sortirà durant el primer semestre de 2020. La col·lecció porpra i plata que dirigeix Daniel Genís publicarà, revisada, la traducció d’aquesta novel·la (avui descatalogada) que va fer Joan Fontcuberta per a la col·lecció 2001 de l’editorial Pleniluni l’any 1988.

I en el nou any veurà la llum encara un altre títol, la reedició de L’illa del gran experiment (1927), d’Onofre Parés, un dels clàssics precursors de la ciència-ficció catalana.

Aquest gener arriba també l’esperat segon llibre de Chronos, Llengua materna, de Suzette Haden Elgin (1936-2015), traduït per Eduard Castanyo i amb pròleg de Bel Olid. És el primer volum d’una trilogia de la qual l’editorial Ultramar en va publicar en castellà els dos primers (Lengua materna, 1989, i La Rosa de Judas, 1990 –el tercer, Earthsong, no va sortir). L’obra té similituds amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, tot i que va aparèixer un any abans, el 1984. En aquest cas també és una distopia però amb contactes extraterrestres. La història es basa en una societat en què les dones no tenen drets però juguen un paper fonamental per a comunicar-se amb aquests alienígenes, i acaben generant una conspiració lingüística per a defensar-se. A Chronos segueixen treballant per traduir nous títols de clàssics de ciència-ficció. Un d’ells podria ser un Asimov, coincidint amb el centenari, però encara no hi ha res confirmat. Prudència, i a esperar més notícies.

El Grup 62 també s’afegeix aquest mes de febrer al centenari de Ray Bradbury amb la reedició de Fahrenheit 451 (Proa, A Tot Vent) amb pròleg per a l’ocasió de Víctor García Tur.

En el centenari de Joan Perucho, després de la reedició de Les històries naturals, Julià Guillamon publica aquest mes de gener a Empúries l’assaig Joan Perucho i la literatura fantàstica. És un text revisat i actualitzat que Guillamon ja va publicar fa 30 anys prenent com a punt de partida aquesta novel·la icònica de Perucho. L’assaig connecta Perucho amb el fantàstic i la cultura pop, en diàleg amb el cinema de vampirs i altres clàssics de la literatura fantàstica. I encara al mes de març apareix Llibre de cavalleries en versió còmic, també de Julià Guillamon, amb il·lustracions de Toni Benages. Un viatge en el temps que va de la Costa Blava dels anys seixanta a la Costa Brava. I d’allà, a Sicília, Egipte, Abissínia, els deserts d’Aràbia, Palestina i la Grècia Catalana, en una aventura que duu el jove Tomàs Safont als temps gloriosos de la Companyia Catalana d’Orient, a l’edat mitjana.

Empúries, que enguany ha publicat Lleopard negre, llop vermell, de Marlon James, tornarà a apostar per la fantasia d’inspiració africana amb la traducció de Friday Black (Premi PEN/Jean Stein 2019), els relats de Nana Kwame Adjei-Brenyah. L’escriptor nord-americà planteja contes amb un fort component social usant la distopia i la ciència-ficció. El llibre està previst que surti al setembre, amb traducció de Ferran Ràfols.

Més coses. Edicions del Periscopi, en la fina línia que separa les etiquetes del gènere, presenta el proper mes de març QualityLand, del jove escriptor alemany Marc-Uwe Kling. Traduïda per Ramon Farrés, es tracta d’una distopia hipercapitalista en què la feina, l’oci i les relacions estan optimitzades per algoritmes. En Peter Aturat és un desballestador considerat de baix nivell social que no s’atreveix a destruir les màquines defectuoses i, sense voler, es converteix en el líder d’un grup de robots inadaptats que amaga sota el seu taller.

Una altra novetat de Periscopi prevista per al mes de setembre és Jo que no he conegut mai els homes (títol provisional), de l’escriptora belga Jacqueline Harpman (1929-2012), una cruel distopia en què les dones viuen engabiades sota terra custodiades per homes uniformats en un món erm.

Després d’Històries limítrofes, de Pol Alonso, Hermenaute tornarà a apostar per un autor català, en aquest cas Andreu Grau (Terrassa, 1973), que presenta Les ales de l’arna. La narració se situa en una Barcelona crepuscular, on el protagonista vol fer-se un nom com a terapeuta espiritual. Els seus mètodes dubtosos i les seves intencions poc clares es veuen refrenats per una estranya malaltia, una fòbia que li impedeix creuar els límits de la ciutat. Aquesta serà la tercera novel·la de Grau després de Les desventures d’Arquímedes Cadavall (Angle, 2011) i Ni aquesta tarda ni cap altra (Angle, 2015).

I els amics de SECC? Doncs no tenim massa concreció, però sembla que el Concili Fetiller tornarà a fer de les seves aquest 2020, amb un nou recull amb mitologia catalana, tradicionari i espasa i fetilleria, en la línia de Les Cròniques del Concili Fetiller: Arcana. En aquest nou projecte hi participaran una bona colla d’autors habituals de la casa com Toni Herrero, Sílvia Armengué, Sergi G. Oset, Edgar Cotes, Ferran Armengol, Sònia Boj, Alister, David Gomez i Alícia Gili, l’editora de SECC, com sempre amb el suport de les il·lustracions de Txell Ozcàriz, Bernat Gómez i Adrià Colàs.

Al seu torn, Bromera manté l’aposta pel fantàstic juvenil i aquest 2020 publicarà la novel·la de ciència-ficció Quan s’apague la llum, de Joanjo Garcia.

Què? Fa patxoca, no?
Apa, llegiu i gaudiu, dels llibres i de l’any nou!

[P.S. Aquest és l’article número 250 a Les Rades Grises. I el 2020 el web complirà deu anys. Gràcies per la confiança!]