L’any 2007, un grup d’amants de la literatura fantàstica es van trobar a Vilafranca del Penedès en la primera Ter-Cat. Divendres i dissabte passats, a Barcelona, dotze anys després, se’n va celebrar la 50a. Aquests encontres (tertúlies, presentacions, dinars…) dedicats a la fantasia, la ciència-ficció i el terror s’han anat celebrant al llarg del territori català i han teixit una xarxa màgica que ha unit autors, editors, traductors, divulgadors i lectors de tot Catalunya. El fandom català –si es pot anomenar així– és ara més fort i més compacte, gràcies a moltes iniciatives (Catarsi, Ictineu, CatCon…) i a l’esforç de molta gent, però especialment ho voldria personalitzar en Eloi Puig El Kraken, que ha fet una feina impagable, i que ara continua des de la presidència de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF).

Aquesta 50a Ter-Cat, doncs, va ser especial i per això es va fer durar dos dies. El primer, a la llibreria Gigamesh, el divendres 24 de maig, va tenir el protagonisme d‘Edicions SECC amb el seu llibre de relats Les Cròniques del Concili Fetiller: Arcana i l’aposta pel gènere d’espasa i bruixeria en català. Aquí en teniu el vídeo:

L’endemà dissabte 25 de maig va prendre el relleu la llibreria La Font de Mimir, on es van succeir les presentacions, entre elles la del nou llibre d’Hermenaute, Històries limítrofes, de Pol Alonso Pernas. Avui poso el focus, no obstant, en les novetats més sonades, com són l’anunci de dos nous projectes editorials de fantàstic en català: Mai Més Llibres i Chronos.

Mai Més Llibres és la gran notícia d’aquest 2019 en el panorama del fantàstic català. El projecte de Judit Terradellas i Sergio Pérez pren forma ja palpable el proper 20 de juny, quan es preveu que seran a la venda els dos primers llibres de la nova editorial. En aquesta 50a Ter-Cat es va presentar oficialment, i la rebuda va ser entusiasta, com no podia ser d’una altra manera, perquè no passa cada dia que algú s’atreveixi a impulsar un segell amb traduccions de literatura fantàstica en català. El debut no pot ser més prometedor. Per una banda, Alba, d’Octavia E. Butler (1947-2006), que obrirà la col·lecció Refugi 67, on hi haurà els clàssics imprescindibles que “ens emportaríem a un altre planeta”, diuen. “Són llibres de culte i reivindiquem que han d’estar en català”. Alba és el primer títol d’una trilogia en què una noia desperta captiva en un indret desconegut on es produeixen diversos “despertars”, el significat dels quals es desgrana a poc a poc. Publicada l’any 1987, aquesta novel·la aporta mirades diferents d’una autora afroamericana que aborda conflictes socials. “Volem fer fantasy, però també reflexionar sobre temes actuals com el feminisme, la maternitat o l’exclusió racial. En aquest cas, Butler és una autora oblidada que cal reivindicar i Dawn és un clàssic imprescindible que diu molt al lector d’avui”, subratllen els editors. Malgrat que hi apareguin alienígenes, l’obra parla de les relacions humanes i fa una al·legoria del “despertar” que requereix la societat actual.

Per altra banda, ja està a punt també El rastre del llamp, de Rebecca Roanhorse (Conway, Arkansas, 1971). El llibre també parla de minories, però en aquest cas sobre la tribu americana dels navahos. És una distopia propera que planteja la catàstrofe del canvi climàtic, i que està protagonitzada per una heroïna que mata monstres. Aquest llibre encapçala la col·lecció Nüwa, on els editors pretenen col·locar els grans premis internacionals (Locus, Nebula, Hugo), també best-sellers i novetats destacades (sobretot del mercat anglosaxó, que és el que està més a l’abast), amb l’objectiu que la novel·la pugui aparèixer al mateix temps (o fins i tot abans) que en castellà. Tot un repte! “Som conscients de les dificultats, però cal que fem un esforç tots els implicats perquè el català guanyi mercat”, defensa Judit Terradellas.

“Som conscients de les dificultats, però cal que fem un esforç tots els implicats perquè el català guanyi mercat”, opinen els editors

La tercera col·lecció es dirà Catxap, i vol encabir novel·les curtes experimentals. Atenció perquè l’objectiu de Mai Més Llibres és publicar sis títols ja aquest mateix any, o sigui que comencen molt forts. Els altres títols que estan en preparació són Els asassinats de Molly Southbourne, de Tade Thompson, i Persons non grata, de Kassandra Khaw.

Judit Terradellas i Sergio Pérez ja fa anys que treballen en el sector editorial, fent el que anomenen “novel·les normals”, per tant, tenen experiència i coneixen la dificultat de l’aventura, però l’afronten amb la il·lusió de poder fer realitat un somni: veure publicats en català els llibres que ells estimen. És ben paradigmàtic que a nivell empresarial tothom els digués que es dediquessin a una altra cosa, que no fessin llibres (i menys fantàstics i en català!), d’aquí neix l’expressió de la marca Mai Més Llibres, un nom que els connecta amb el Nevermore de Poe i amb Peter Pan.

El projecte editorial de Chronos –que pren el nom de la llibreria de gènere ja desapareguda– és la nova aventura que lideren Gonzalo Rodríguez, Toni Herrero i el traductor Eduard Castanyo. La idea, nascuda en la darrera CatCon, posa el focus en l’anomenada Golden Age, l’edat d’or de la ciència-ficció, als anys 40 del segle XX, que és l’etapa que més motiva els seus impulsors. Estan treballant ja seriosament en dos títols i un tercer està en procés. Si tot anés molt bé (creuem els dits), podrien debutar abans que acabi aquest 2019. El primer títol és Ciutat (1944), de Clifford D. Simak, un fix-up amb vuit relats publicats originàriament a la revista Astounding (entre 1944 i 1947) i a Fantastic Adventures (1951); en aquest cas, inclourà també un novè text inèdit que l’autor va concebre com a epíleg. El llibre es va publicar l’any 1952, i el 1957 Minotauro el va treure en castellà. Ara Chronos es proposa actualitzar aquesta traducció i oferir-la per primer cop en llengua catalana. Ciutat serà el primer títol de la col·lecció Trantor.

El segon títol de Chronos serà Llengua materna, de Suzette Haden Elgin (1936-2015), primer volum d’una trilogia de la qual l’editorial Ultramar en va publicar en castellà els dos primers (Lengua materna, 1989, i La Rosa de Judas, 1990 –el tercer, Earthsong, no va sortir). L’obra té similituds amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, tot i que va aparèixer abans. En aquest cas també és una distopia però amb contactes extraterrestres. La història es basa en una societat en què les dones no tenen drets però juguen un paper fonamental per a comunicar-se amb aquests alienígenes, i acaben generant una conspiració lingüística per a defensar-se. “Ens interessava Swastika Night de Katharine Burdekin però és una obra difícil de contextualitzar en el moment actual”, opinen els editors. En el procés de gestió dels drets, per casualitat van trobar aquest altre títol que els va entusiasmar. “És possible que també aparegui novament en castellà, creiem que hem tocat una bona tecla”, confia Toni Herrero. Des de Chronos són conscients que és un projecte arriscat, però també que és gran l’entusiasme que tenen per tirar-lo endavant. Així ho reafirma Eduard Castanyo, traductor de diverses obres de ciència-ficció al català (un dels pioners a la col·lecció 2001 de Pleniluni als anys 80). “És una de les traduccions més complexes que he fet”, afirma, en relació a Llengua materna, que ja estan polint. De moment treballen en aquests dos títols i, si tot va molt bé, ja estan treballant per aconseguir els drets d’un tercer, un altre Golden Age britànic que no ha estat mai traduït al català i del qual encara no n’han donat més pistes.

La segona col·lecció de Chronos es dirà Arcàdia, un nom que els remet al desig de “combatre el conformisme, la plàcida ignorància i l’apatia de la nostra societat”, diu Toni Herrero. Aquí l’àmbit de tria ja és més ampli, tot i que es fixen especialment en treballs anteriors als anys 80, i no descarten recuperar edicions ja esgotades com Encontre amb Rama (1973), d’Arthur C. Clarke, i obres d’altres autors clàssics com Asimov, per exemple. “Ens agradaria recuperar obres que requereixin una actualització amb una nova traducció”, diuen. Tant de bo que els vents els siguin favorables i aviat tinguem l’editorial Chronos a les mans.

Uf, déu n’hi do la 50a Ter-Cat!

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!