Els àngels em miren, de Marc Pastor. Ed. Amsterdam, 2019. 434 pàg.

Marc Pastor torna a la novel·la negra amb Els àngels em miren. Sí, hi ha un assassinat que cal resoldre. Però no es podia quedar aquí. El llibre connecta amb el seu particular Corvovers amb personatges que als lectors habituals ens resulten familiars, incorpora elements fantàstics mitjançant el protagonista principal, Abraham Corvo, i se situa en una Barcelona ucrònica, que viu una etapa social i política convulsa després de la proclamació de la independència de Catalunya. Novel·la negra, sí, i tant, però molt més.

Pastor és un escriptor de rauxa i passió. No és el primer cop que exorcitza experiències personals a través de l’escriptura. A Farishta ho feia amb el procés d’adopció, i aquí hi trobem una descàrrega emocional terapèutica posterior als atemptats del 17 d’agost de 2017. “L’escriptura sempre m’ha servit per canalitzar qüestions personals, i ho seguirà fent. De vegades serà molt evident (com en aquests dos casos) i de vegades acabarà disfressat en una escena (com a Bioko), però sí que hi aboco molt de personal, sí”, admet l’escriptor. També la crisi catalana de l’1 d’octubre va ocasionar fets de gran potència que Pastor va viure en primera persona des de la seva feina als Mossos d’Esquadra. La policia catalana és, en genèric, un dels grans protagonistes d’aquesta obra; el lector pot intuir un homenatge i una reivindicació de la feina dels seus companys, després de sentir-se víctimes de les crítiques d’uns i altres. Com s’han pres aquesta novel·la en què són tan protagonistes? Ell mateix no ho té molt clar. “A nivell institucional, ningú me n’ha dit res. A nivell personal, tinc companys que han llegit el llibre i els ha agradat molt, i hi han reconegut personatges i anècdotes. Però habitualment tinc poc feedback dins del cos”, explica.

La novel·la arrenca amb un homicidi. Dues noies que aparentment no tenen cap connexió de coneixença entre elles apareixen assassinades en un pis, amb la llengua tallada i signes de violència sexual, i amb el mateix tatuatge d’unes ales d’àngel al clatell, com una espècie de ritual. Comença una investigació complexa –l’autor no estalvia escenes de violència extrema– narrada de forma coral. Pastor ha volgut introduir en aquest treball un munt de personatges, amb la idea de mostrar la complexitat d’una investigació criminal, la quantitat de departaments que hi participen i les dificultats que pateix un cos policial, els Mossos d’Esquadra, sotmès a múltiples pressions externes, tant de l’Estat espanyol com dels mitjans de comunicació, que no els consideren prou eficaços. Aquest cas, en la convulsa i fràgil República Catalana on se situa la novel·la, els posa a prova, perquè la situació política va generar una forta sacsejada als Mossos, i encara dura. Per cert, la hipòtesi d’uns fets diferents després de l’1 d’octubre són perfectament plausibles. Els noms dels polítics són diferents, però la història real podria haver-se apropat força a la que imagina Pastor.

Des de la primera pàgina ja intuïm que el caporal Abraham Corvo no és un policia qualsevol. Els àngels el miren. Llegim en cursiva una veu interior inquietant, i l’anirem coneixent sobretot a través dels seus pensaments. La seva ànsia per menjar sang fresca, el seu poder per alterar estats mentals i físics de la gent, una percepció paranormal, una mena de sisè sentit, la llengua estranya que parla. I, a més, és negre. Un policia negre a Barcelona. No hauria de ser estrany, però ho és.

Marc Pastor té una habilitat innata per oferir relats que es llegeixen a raig

Marc Pastor té una habilitat innata per oferir relats que es llegeixen a raig. Diàlegs vius i propers, humor, sarcasme, i un ritme que posa a prova els metrònoms. Malgrat el doll d’informació i de personatges (fins i tot hi ha inclòs un índex de noms), construeix la trama de la investigació com marquen els cànons, pas a pas, obrint molt el ventall de possibilitats però, a més, hi va intercalant altres capes d’elements sobrenaturals –com la màgia negra o els contactes amb els morts– que fan més ric i gustós el xup-xup. Salvant les distàncies, m’ha recordat John Connolly i les aventures del seu investigador Charlie Parker.

Els àngels em miren és també una novel·la de Barcelona, de racons i barris. Té múltiples reivindicacions, com el feminisme, situant una dona com a Cap d’Homicidis. No hauria de ser estrany, però ho és –precisament aquesta setmana s’ha fet públic que els Mossos tindran per primer cop una dona com a comissària superior. El llibre, com ja és habitual en Marc Pastor, és farcit de referències musicals, cinematogràfiques i de sèries televisives. Però també és fàcil trobar-hi elements vinculats a la literatura i, més concretament, a la seva literatura. Hi apareix d’esquitllentes el cas de la mala dona (en relació a la seva primera novel·la), quan parla d’una secció radiofònica de crònica negra. Torna Víctor Negro! Retrobem com a secundari de secundaris el protagonista de L’any de la plaga (amb publicitat inclosa de la versió cinematogràfica), perquè resulta que Irene Corvo, germanastra d’Abraham, va ser nòvia de Víctor Negro… Hi ha força friquisme, gent “culturalment dispersa”, un chihuahua que es diu Arkham!, la llibreria Gigamesh i el llibreter Antonio (Torrubia), o el detall del llibre Kirinyaga, de Mike Resnick, escriptor que Marc Pastor va conèixer a la CatCon de 2017, en què tots dos van ser convidats d’honor juntament amb Emili Bueso. Breus mencions, clucades d’ull que ens agraden.

I tornant al seu particular univers literari, són especialment remarcables els vincles amb l’illa de Bioko, a Guinea Equatorial, que connecta amb un altre dels seus llibres més celebrats. Fins allà és destinat el periodista Lucas Corvo (us sona el cognom?), que a final dels 70 viurà una experiència extraordinària en aquest indret africà que enllaça amb aquesta novel·la.

Tant si ja coneixeu el Marc Pastor com si encara no l’heu descobert (ai las!), Els àngels em miren és un llibre altament recomanable. Hi trobareu algunes de les dèries d’un dels millors escriptors del panorama literari català, i una història que us atraparà de principi a fi. Abraham Corvo tornarà a El vol de l’òliba, ens anuncia Amsterdam al final d’aquest volum. Però, paciència. “Encara trigarà, no serà la propera novel·la (no és ni entre les tres properes, almenys), però ja hi estic treballant. Tinc argument, tinc personatges, tinc escenes al cap i tinc ganes d’escriure-les, però abans vull fer altres coses i tocar altres pals”, avisa l’autor. Incombustible, Marc Pastor.

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Els altres mons de la literatura catalana

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: