Amb el bon gust característic del segell Hermenaute acaba de sortir Històries limítrofes, un recull de relats del jove Pol Alonso Pernas, un escriptor gairebé debutant. Va publicar la novel·la curta La confessió de Richard Samuel Jenkins a El Toll, algun relat a revistes com la Catarsi i també el recull de relats digital El ca i altres narracions. Pol Alonso (1986) és barceloní però viu a Jena (Alemanya), microbiòleg de professió i apassionat de la literatura de terror, ciència-ficció i fantasia en general. El cuc literari que el mou fructifica ara en la que segurament és la seva obra més consistent, Històries limítrofes.

El llibre l’integren sis contes, molts dels quals beuen de la tradició oral catalana. Amb un estil arcaïtzant i solemne, Alonso proposa viatges al desconegut en diferents èpoques (passat, present i futur), combinant realitat i llegenda, supersticions i màgia, amb la por ancestral de fets tràgics inexplicables com a element comú.

L’autor situa els seus contes en diferents indrets de la geografia catalana. A La travessa pirenaica ens emplaça al segle XVII i evoca la figura mitològica de la dona d’aigua. A Mal refugi el lector es troba al Montseny en paisatges recòndits i boirosos en què la natura esdevé monstruosa. A El repic som al Camp de Tarragona al segle XIX i els protagonistes s’enfronten a un ésser abominable.

Alonso utilitza sovint el recurs de la narració dins del relat, en què un personatge explica a l’auditori fets espaordidors ocorreguts en llocs recòndits i deixats de la mà de Déu. Són llegendes narrades normalment en la foscor de la nit i la fredor d’una taverna. Passa també a La Vetlladora, al Gorg Espadat del Pirineu, on assistim al conte d’una terrible maledicció per una pesta que va assolar el poble i les conseqüències esfereïdores que va provocar.

El volum es llegeix d’una revolada (només són 130 pàgines) i va de més a menys. Els dos darrers textos defugen la dinàmica de llegenda pretèrita, i són probablement els més interessants. Vox Sperantis posa l’accent en la maledicció provocada per un llibre (amb ressons Lovecraftians) que afecta dos joves del barri de Gràcia en l’actualitat. I, finalment, Repoblament, una distopia a Escó un segle després d’un hipotètic desastre nuclear, en què una parella viu estranys fenòmens que els lliguen terroríficament al passat. Precisament fa referència a aquest relat la xemeneia de la coberta, que comparteix protagonisme amb una dona d’aigua, en una bonica il·lustració de Marta Torres que barreja elements característics del llibre.

Hermenaute s’ha volgut avançar al centenari del naixement de Joan Perucho (1920-2003) i ofereix aquesta obra com un homenatge a Les històries naturals (1960), encara que Pol Alonso cita contes de Stevenson com la seva principal inspiració literària. Els seus relats foscos i inquietants, en un passat remot i ancestral, cerquen aquest paral·lelisme, accentuat amb un registre lingüístic dens, que no deixa de sorprendre en un escriptor de la seva edat.

Pol Alonso ha fet realitat a Històries limítrofes un projecte que aplega una dècada de treball, com ell mateix explica en el següent vídeo. Són molt interessants les seves reflexions sobre les pors que assalten l’ànima en la soledat o sense l’aixopluc del context conegut, i segur que ens auguren futurs escrits inquietants. Hi estarem atents.