En primer lloc, disculpes. Tenia un deute inexcusable amb el Bioko de Marc Pastor, que espero reparar degudament perquè aquest llibre mereix ser entre els millors de la literatura fantàstica catalana dels darrers anys. Més val tard que mai.

Bioko és una novel·la fantàstica –en el sentit ampli del qualificatiu–, però no exclusivament de gènere fantàstic. Marc Pastor és un narrador consumat, solvent i molt versàtil, com ha demostrat en obres anteriors, i a Bioko aconsegueix oferir una barreja esplèndida d’aventures, misteri, novel·la històrica, negra i de ciència-ficció.

Som a l’any 1887. Si no fos pel primer capítol, que despista una mica, el lector pot pensar que es troba davant d’una novel·la històrica ambientada en el colonialisme espanyol de finals de segle XIX. Els lectors de Marc Pastor es retroben amb Moisès Corvo, un personatge que ja coneixíem de La mala dona (La Magrana, 2008). Aquí descobrirem una mica més sobre la seva difícil infantesa, els maltractaments del seu pare, i com va acabar marxant de Barcelona per anar a la marina i fer-se militar.

Corvo té una particular dificultat per sotmetre’s a l’autoritat, fet que, com a soldat, li reporta molts problemes amb els seus superiors. Té també la llengua molt llarga (es guanya el malnom de “Bocas”) i una habilitat innata per ficar-se en embolics. Després d’una mala experiència al quarter de Villa Cisneros, al Sàhara, és expulsat a l’illa de Fernando Poo (Bioko, a l’actual Guinea Equatorial, enfront la costa de Camerun). L’illa, que havia pertanyut als anglesos, formava part de la colònia espanyola a la zona, port cobejat per connectar Àfrica amb Amèrica. Tot i així, Corvo no es dirigeix precisament al paradís, sinó més aviat a una mena de presidi, “l’illa de la mort”, l’anomenen.

En la primera part de la novel·la, assistim a les peripècies del jove Moisès Corvo. Primer, en un viatge força accidentat a bord del vaixell que el porta a l’illa; després, amb els problemes d’integració a l’indret, i l’enutjosa convivència amb els seus companys de regiment.

El llibre és un gran homenatge literari a la novel·la d’aventures clàssica, sobretot a Jules Verne i Poe, i és plena de referències mitològiques i fantàstiques, des de la recerca de l’Atlàntida i el llegendari metall oricalc fins als viatges en el temps. Durant el periple, Moisès Corvo coneix l’empresari holandès Judas Malthus, que suposadament és amic de Verne. Malthus afirma que l’escriptor es va basar en els seus viatges per escriure La volta al món en vuitanta dies i anima Corvo a llegir Vint mil llegües de viatge submarí. Altres cites literàries del XIX fan referència a personatges com Ivanhoe, D’Artagnan i Edmon Dantés. Malthus llegeix Atlantis: The antediluvian world, d’Ignatius Donnelly, tota una declaració de principis!

Lectura apassionant, plena de misteri i violència, matisada per l’humor negre, en què Pastor capbussa el lector en l’aventura literària més genuïna alhora que retrata la cruesa de la colonització

Tot i que el fil argumental és l’aventura de Corvo i els fets que succeeixen al seu voltant, Marc Pastor desplega una narració molt documentada, riquíssima en detalls sobre la vida a la colònia, amb personatges reals com el governador José Aguirre Montes de Oca, que conviuen amb els ficticis. El text flueix de tal manera que el lector queda imbuït de l’exuberància de l’illa; impregnat de la xafogor, dels mosquits; sotmès al neguit dels sorolls nocturns, temorenc de les bèsties; el lector pot gairebé assaborir la cremor a la gola amb els aiguardents de la taverna de Brugués i patir amb les supersticions dels indígenes. Marc Pastor fa de l’illa el personatge omnipresent del llibre. La novel·la és de l’any 2013 i el propi autor ha reconegut en alguna ocasió la influència de la sèrie televisiva Lost.

A la meitat de volum, una matança esgarrifosa esdevé el nucli de Bioko. És a partir d’aquí quan l’autor desplega les seves dots per a la trama detectivesca i genera múltiples interrogants que persegueix Moisès Corvo, el “Bocas”, per a qui cada pas esdevindrà un nou problema. Els monstres blancs, rituals desconeguts, interessos econòmics i polítics, la màgia sufocant de l’illa… tot plegat forma un còctel emocionant i trepidant que no decau fins al punt final. La construcció del personatge de Corvo (llengut, irreverent, impacient i resolutiu), amb diàlegs molt vius, és una de les principals armes de Marc Pastor. Bioko no és precisament una novel·la lleugera quant a contingut però la lectura s’agilitza a mesura que hi vas entrant.

Abans hem esmentat el primer capítol, on se’ns parla de la companyia de la Woodsboro Fields Co. Les aparicions d’aquest escamot militar (aliè als fets de Corvo però que s’intueix que acabaran enllaçant) es fan més freqüents en la segona part del volum i, sobretot, en el desenllaç final del text, que és quan pren força el component fantàstic que atorga un to particular a Bioko.

Espero que aviat tinguem notícies de noves creacions de Marc Pastor. Bioko és una lectura apassionant, plena de misteri i violència, matisada per l’humor negre, en què l’escriptor aconsegueix capbussar el lector en l’aventura literària més genuïna alhora que retrata la cruesa històrica de la colonització. Un aplaudiment, Marc.

P.S. Aprofito per recuperar aquest enllaç sobre L’any de la plaga, publicat a El Punt el 24 d’octubre de 2010, quan vaig conèixer el Marc.