ciutada001

El ciutadà perfecte, de Raquel Ricart. Andana Editorial, 2015. 194 pàgs.

Som a l’any 3014 a Continent, un món aparentment ideal amb tots els avantatges mèdics, científics i tecnològics, però absolutament aïllat i desnaturalitzat. Un ens anomenat Biopoder (suma de les autoritats social, sanitària i tècnica) ho controla tot. Els ciutadans viuen com titelles, en la ignorància. No es fan preguntes, no es qüestionen res.

L’estètica és tan important que alguns duen màscares. S’aplica la selecció genètica. Les millors dones són escollides per a gestar, però no existeixen les famílies. Els individus viuen sols, sense saber qui els ha parit. Els horaris, les tasques, l’itinerari vital… tot està pautat. Les emocions es consideren estats alterats de l’ànim, i no són gens convenients per a la salut, fins al punt que la passió és motiu de traspàs.

Cada persona té un aparell anomenat micrordi (vindria a ser el nostre smartphone). Aquest dispositiu és un element de control dels ciutadans, els acompanya tota la vida i només es retorna en el moment de la mort. El seguiment mèdic és extrem i radical, fins al punt que els metges poden esborrar records a la gent si les autoritats ho consideren oportú. I tothom disposa de fàrmacs estabilitzadors per mitigar qualsevol emoció, és a dir, una metàfora dels nostres ansiolítics.

En aquest context deshumanitzat, una noia, Viravintu, rep la missió d’investigar un jove, Untur, que ha mostrat un comportament erràtic. El cap d’Escrutini té l’objectiu de destriar els ciutadans dissidents amb els cànons establerts i recomanar-ne l’eliminació, és a dir, castigar amb la mort els qui tenen iniciativa pròpia.

A l’escrutadora Viravintu aquest cas la descol·loca i ho comparteix amb els companys de la Dissidència, una organització secreta que vol contrarestar el Biopoder. A partir d’aquí, assistim a la narració en diferents veus dels orígens d’Untur, que es materialitzen al llibre amb tipografies diferents. Una veu és la de la seva mare, Sian’Na Rum, a partir de la troballa d’un quadern escrit per ella mateixa, una mena de dietari; ella prové d’un poblat rural, més primitiu, en podríem dir, però també més natural. De l’altra hi ha el relat enregistrat de Sisàlex, el seu pare, un home de Continent que va viatjar més enllà dels Confins per estudiar com actuava la diferència en la psicologia social.

Raquel Ricart (Bétera, 1961) construeix amb El ciutadà perfecte (Andana Editorial) un relat distòpic assequible per al lector jove. És ben lloable la voluntat pedagògica i de crítica social de l’escriptora, que porta fins a l’extrem la decadència de la humanitat del Primer Món. És terrible la descripció que fa d’un món sense ànima, on els llaços afectius creen dependència i aquesta, ansietat i estrès. No hi ha passió i la societat ha derivat en un conjunt d’éssers insensibles, que ni pateixen ni gaudeixen. L’estructura de la novel·la pot despistar una mica, tot i que Ricart aconsegueix fer encaixar les peces amb un final que obre portes a l’esperança. No obstant, l’autora dibuixa un món tan fred i deshumanitzat que sembla que se’n contagia la pròpia narració, que requeriria més ritme, una mica d’acció i personatges més contrastats.

El ciutadà perfecte és el primer llibre de ciència-ficció d’aquesta autora valenciana, que enguany ha guanyat el premi literari El Lector de l’Odissea amb El temps de cada cosa (RBA/La Magrana).

 

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: