La CatCon ha estat un èxit. Ho podem dir tranquil·lament. La Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF), amb pocs recursos però molta il·lusió, ha sabut canalitzar energies per crear un altaveu molt interessant per a la literatura fantàstica en llengua catalana. Encara no sabem si serà a Vilanova, però m’atreveixo a assegurar que al 2018 hi haurà la segona CatCon.
Més d’un centenar d’inscrits i tres convidats de molt nivell: Mike Resnick, Marc Pastor i Emili Bueso. Bon ambient i ganes de compartir. Idees i projectes. Un nou número de la Catarsi, i ja en van 21! Els Premis Ictineu. Les descobertes de nous títols. Neàpolis, un espai idoni…
Encara en calent serien moltes les raons que em fan pensar que aquesta convenció ha estat més que satisfactòria, i que la SCCFF, capitanejada actualment per Eloi Puig i amb el suport imprescindible d’Antoni Munné-Jordà i altres persones de l’anterior junta, està sabent aglutinar esforços i eixamplar la base dels aficionats al fantàstic, des d’una perspectiva popular i oberta a tothom. Com sempre, hi ha coses a millorar, però ja es farà.
La segona sessió de la CatCon va culminar ahir al migdia amb un vermut festiu després d’una sessió intensa protagonitzada per Emilio Bueso. Malgrat el to pessimista i catastrofista que desprèn, l’escriptor castellonenc va commoure els assistents -almenys a mi- per l’argumentari que l’element fantàstic ha de servir per reflexionar sobre el món real i les coses que li passen a la gent d’avui, una tesi que signo al cent per cent. Aviat veurem el segon volum de la nova trilogia encetada amb Transcrepuscular (Gigamesh), que sortirà al gener, una mica més tard del previst. Entrevistat per Ricard Ruiz Garzón, Bueso va posar la nota de profunditat a un matí brillant. Eloi Puig i Alícia Gili Abad van començar presentant la nova Catarsi i explicant la importància de les Ter-Cat en els darrers anys com a espais de trobada dels aficionats al gènere. Després, una interessantíssima sessió sobre la traducció del fantàstic, amb Francesc Parcerisas, responsable de la versió catalana d’El Senyor dels Anells i d’El Hòbbit; Mireia Alegre i Imma Estany, que han traduït juntes la trilogia El Mar Trencat d’Abercrombie; Estany també va traduir al català Joc de Trons. Són testimonis molt valuosos que mereixen més temps i espai. I Marc Pastor, un altre dels convidats d’honor d’aquesta CatCon, va fer gaudir els assistents amb el seu humor i una enriquidora repassada als viatges en el temps en el cinema des dels anys 60 fins a l’actualitat.
Totes les sessions estan gravades i esperem que aviat la SCCFF les difondrà per a tots els que no han pogut venir.
Però després de la CatCon un arriba a casa amb molts més llibres i poc temps per llegir, així que us proposo aquest resum d’un cap de setmana intens amb les cares de la CatCon (perdoneu perquè no hi són totes) i un enorme agraïment a tots els qui ho han fet possible. Gràcies!
3 pensaments sobre “Els rostres de la CatCon”