Marc Pastor i Carme Torras són els guanyadors de la desena edició del Premi Ictineu, un guardó sense dotació econòmica però cabdal per visibilitzar la literatura fantàstica en llengua catalana, que ha estat possible durant una dècada gràcies a la feina desinteressada d’Eloi Puig, actualment president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF), i una bona colla d’amants del gènere. Ells són, també, guanyadors. El premi a la millor novel·la escrita en català de 2017 ha estat ex-aequo per a Farishta, de Marc Pastor, publicat per Ara Llibres, i Enxarxats, de Carme Torras, editat per Males Herbes. Són dos dels noms propis de les nostres lletres, i contribueixen amb el seu treball a fer més sòlida la literatura de gènere en català. Pastor, amb els seus viatges en el temps i les aventures de la jove Farishta; Torras, amb la robòtica que tan bé coneix per la seva dedicació professional. Dos estils diferents, dues mirades que són un reflex del bon moment de la literatura fantàstica en llengua catalana. El Premi Ictineu, que es va lliurar ahir a Vilanova i la Geltrú en el marc de la 2a CatCon, té una vessant de vot popular molt important i això sobretot va propiciar l’empat final entre les dues novel·les.

No hi va haver dubte en el cas de Solenoide, de Mircea Cărtărescu (Periscopi), que va ser premiat com a millor novel·la fantàstica traduïda al català durant el 2017. L’escriptor romanès signa una obra monumental que mostra una panoràmica personal de la ciutat de Bucarest des del punt de vista d’un professor que experimenta tot de fets paranormals entre l’esquizofrènia i el malson. 

Pel que fa a la categoria de contes, el Premi Ictineu va ser per a un altre dels grans autors de gènere en català, Jordi de Manuel, gràcies a Els hostes, publicat dins de Contes de Terror, d’Apostroph. En aquest text, l’autor presenta un pare i la seva filla que malden per trobar refugi en un món gelat, assolat per un cataclisme, on la vida humana només és factible sota terra. Fugint a la desesperada, cerquen aliment i un lloc per reposar en un vell castell d’un poble on els seus dos únics ocupants han esdevingut éssers degenerats per la fam i la soledat. 

El millor relat traduït al català ha estat L’exili d’en Barnaby, de Mike Resnick. L’autor, que va ser convidat d’honor l’any passat a la primera CatCon, ha estat el més votat gràcies al llibre Sistemes operatius alternatius, publicat per Edicions SECC precisament coincidint amb la convenció de l’any passat. El segell que lidera Alícia Gili va ser reconegut ahir per partida doble, atès que també va obtenir el guardó a la millor antologia amb Bestiari (diversos autors). Finalment, el Premi Ictineu a la millor il·lustració va ser per a Gregori Saavedra per la seva portada de L’enigma Perucho, escrit per Jordi Cervera i publicat per Editorial Bambú. 

La CatCon creix

La segona edició de la Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia ha crescut enguany fins als 140 inscrits, una xifra que ja fa patxoca, i ha repetit ubicació a Vilanova i la Geltrú, aquest cop a l’Auditori Eduard Toldrà –l’any passat va ser a l’edifici Neàpolis. Editors, escriptors, llibreters, investigadors, divulgadors i aficionats en general han convertit aquest esdeveniment de cap de setmana en una gran festa de la literatura fantàstica a Catalunya. La jornada va ser llarga i intensa. Va arrencar a les deu del matí i va acabar passada la mitjanit a l’Hotel Cèsar, on es va fer el sopar i el lliurament dels premis. 

Joan-Lluís Lluís, convidat d’honor d’aquesta edició juntament amb Elia Barceló, va ser un dels plats forts del primer dia, entrevistat pel gran divulgador del gènere Miquel Codony. L’escriptor, Premi Sant Jordi de 2017 amb Jo soc aquell que va matar Franco (Proa), va admetre que es va sentir un pèl sorprès pel fet de ser convidat a una convenció de literatura fantàstica. “Ahir vaig haver de buscar què volia dir fandom!”, va fer broma. “Jo no soc autor de ciència-ficció. Per a mi l’important és la història i no em plantejo si uso ciència-ficció però manipulo una mica la realitat si això beneficia el que vull explicar”, raonava ahir l’escriptor nordcatalà, que ha incorporat la ucronia i la distopia en els seus llibres, igual que va fantasiejar amb la mitologia clàssica a Les cròniques del déu coix (Proa, 2013), per exemple. “Una bona novel·la ha de tenir lletra i música, i jo només procuro fer bones novel·les. És com viure amb algú. Jo m’adormo amb els meus personatges!”, va explicar Lluís. Sobre la seva darrera novel·la, afirma que refer el passat és una temptació humana, i tots els pobles que han patit coses voldrien tornar al passat. “No sé si els catalans tenim tendència a escriure sobre això, el que sé segur és que necessitem matar Franco, perquè en realitat va hivernar”, assevera l’autor. 

El moment més entranyable del dia va ser el reconeixement a Rosa Fabregat, de 85 anys, una veterana de la literatura de ciència-ficció catalana. Fabregat va fer un al·legat vigorós i lúcid del paper de les dones en la literatura de ciència-ficció. “Quan jo vaig començar ja n’hi havia, però no es veien; les dones sempre hem estat silenciades”, va denunciar Fabregat, que va reclamar que la presència femenina s’hauria de fer notar molt més, i que “existeixen moltes més escriptores de ciència-ficció de les que ens pensem”. Va participar en una taula rodona dedicada al punt de vista femení en la ciència-ficció i la fantasia, juntament amb les escriptores Elia Barceló i Carme Torras (no hi va poder assistir Montserrat Galícia), i la traductora i investigadora Teresa López-Pellisa, conduïda per la periodista Karen Madrid. Totes van mostrar un optimisme moderat per l’evolució del protagonisme femení, tant en l’autoria com en nombre de lectores de gènere. Tot i així, van lamentar amargament la invisibilització a què han estat sotmeses històricament, i la “masculinització” que controla el sector cultural, especialment en la literatura de gènere. Només Carme Torras va afirmar que no s’havia sentit menyspreada pel fet de ser dona. 

Va obrir la CatCon una interessantíssima taula sobre les traduccions perdudes de la ciència-ficció en català, amb els traductors Eduard Castaño i Edgar Cotes i el divulgador Miquel Codony. Va ser entranyable recordar la gran feina de la col·lecció Pleniluni als anys 80 i 90, amb títols de grans autors que van significar molt en aquell moment i que donen sentit a una biblioteca de país en llengua catalana: Isaac Asimov, Ursula K. Le Guin, Arthur C. Clarke, Stanislaw Lem, Ian Watson, Phillip K. Dick… “La normalització de la ciència-ficció ha fet que aquesta es dissipi en el conjunt de la literatura en català i els llibres són més difícils de localitzar”, apuntava Eduard Castaño. Un cop més, es van sentir els laments que no hi hagi traduccions d’autors imprescindibles com Terry Pratchett o Brandon Sanderson.

Oriol Serrano va oferir una brillant sessió de musicòleg, amb una repassada històrica a la música del cinema de ciència-ficció que va titular Somien els xais amb música elèctrica? Entre d’altres, Serrano va explicar detalls interessantíssims de la narrativa musical de John Williams a Star Wars com, per exemple, que usa el to menor o major per il·lustrar els diferents cantons de La Força. A Serrano li va faltar temps.

El debat de gènere (en aquest cas, sexual) va tenir una rellevància específica en la CatCon d’enguany. Sara Martín, especialista en estudis de gènere, va exposar El sexe i el robot humaniforme: entre la ciència-ficció i la robosexualitat, una tesi de molta actualitat en què va passar pel cinema de ciència-ficció i va tendir cap a la robòtica i la intel·ligència artificial actuals, i les polèmiques actituds sexistes que se’n deriven. 

L’autoedició (o autopublicació) va generar un altre debat habitual del món editorial sobre “qualitat sí o no” dels llibres que publiquen els propis autors. Un dels que ho va defensar amb raons de pes va ser Aleix Ortuño, coautor, amb el seu germà Arnau, d’El Paradís Mort, un volum remarcable de fantasia gòtica en català. A la taula hi van participar altres autors que s’han autopublicat com Lluís Salart, Pau Varela, Caryanna Reuven i Jaume Valor. Tot i admetre que sovint apareixen autoedicions aberrants, van reivindicar que es poden trobar obres molt bones que cap editorial formal s’atreveix a publicar i que l’autoedició és una opció personal de control de tot el procés creatiu que posa l’autor en el centre de la cadena de valor. Van subratllar que l’autopublicació és “complementària” a l’edició tradicional.

No podia faltar en aquesta CatCon la sessió dedicada al centenari del naixement de Manuel de Pedrolo, amb un enorme especialista com Antoni Munné-Jordà –es va absentar per malaltia Anna Moreno-Bedmar– i la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, que van abordar la figura de l’escriptor com a pioner i impulsor de la literatura experimental i de ciència-ficció. “L’Any Pedrolo ha propiciat la reedició d’una trentena de llibres de l’autor”, va explicar Munné-Jordà, que va defensar Pedrolo com a clàssic contemporani els textos del qual es poden llegir avui amb absoluta vigència, com Orwell o Bradbury. 

I encara una altra celebració, el bicentenari de Frankenstein. Ricard Ruiz Garzón, que enguany ha publicat l’assaig Mary Shelley i el monstre de Frankenstein (Angle Editorial), i Teresa López-Pellisa van glossar la figura de l’escriptora Mary Shelley.

Daniel Genís, nou director de la col·lecció de gènere de Pagès

Acabo aquesta crònica amb una notícia que vam saber ahir i que fa molta il·lusió: Daniel Genís, creador del web El Biblionauta i un dels experts i divulgadors més dinàmics del gènere al nostre país, és el nou director de la col·lecció Ciència-Ficció de Pagès Editors. Genís pren el relleu d’Antoni Munné-Jordà amb el repte de mantenir el nivell d’aquesta sèrie plata i porpra de referència en llengua catalana. Molta sort!