Els relats sobrenaturals o vinculats a la mort no són aliens a la literatura catalana, tot i que, com a ha passat gairebé sempre en la narrativa fantàstica, han recorregut camins perifèrics. L’editorial lleidatana Apostroph ens brinda una nova contribució al gènere amb el petit volum Contes de terror, que aplega quatre relats creats en el context del I Festival de Literatura de Terror Torrebesses Tremola.

Val la pena recordar-ne la gènesi. Les dues editores d’Apostroph, Annabel Encontra i Alexandra Cuadrat, van impulsar l’octubre de 2016 aquest esdeveniment, que pretenia emular el que fa dos segles va passar a Villa Diodati, al costat del llac Léman (Suïssa). Quatre escriptors amics s’hi van aplegar i, reclosos pel mal temps, d’allà en van sorgir obres cèlebres com Frankenstein,  de Mary Shelley o El vampir, de Polidori. Salvant les distàncies, la proposta anàloga en clau lleidatana va fructificar al Castell-palau de Torrebesses (Segrià), un edifici mil·lenari monumental avui convertit en casa de turisme rural. A l’antiga fortalesa s’hi van tancar quatre escriptors convidats amb l’objectiu d’escriure un relat de terror inspirat en el castell o en el poble de Torrebesses. Aquest llibre n’és el resultat.

Ones de líquid vermell, d’Emili Bayo, és el relat que obre el volum. Un individu afectat de trastorns psicològics es refugia en un poble petit per fugir d’ell mateix i d’un trauma familiar. Allà interactuarà amb una jove que li recorda la seva filla morta. La coneixença l’endinsa en un casalot, antic fossar, habitat per una nissaga familiar de bruixes que el fan viure experiències esfereïdores. L’escriptor juga amb el patiment mental d’un home desfet pel dolor d’una experiència traumàtica.

Jordi de Manuel signa el text més rellevant del llibre, Els hostes. Els protagonistes, un pare i la seva filla, malden per trobar refugi en un món gelat, assolat per un cataclisme, on la vida humana només és factible sota terra. Fugint a la desesperada, cerquen aliment i un lloc per reposar en un vell castell d’un poble on els seus dos únics ocupants han esdevingut éssers degenerats per la fam i la soledat. La construcció d’aquest univers català distòpic i apocalíptic, amb l’interrogant de la societat subterrània que sobreviu, mereixeria un desenvolupament narratiu més extens.

La memòria de la sang, d’Empar Fernández, té com a punt de partida un element històric, com és que el castell de Torrebesses es va usar com a hospital durant la Guerra Civil i es calcula que hi van morir 260 soldats italians. El relat parteix del plantejament de canvi vital d’una parella amb la seva filla petita, que s’estableixen precisament al castell de Torrebesses per crear un establiment de turisme rural, però pateixen la memòria de dolor que perdura entre els vells murs. La presència física de la sang resulta pertorbadora, com els elements clàssics de por que l’escriptora usa amb solvència.

Finalment, el periodista David Marín signa El bagul. Com en el primer text, Marín empra la figura d’un home que cerca tranquil·litat fugint de problemes personals però el castell més que curar-lo el trasbalsa encara més. Una mort violenta, sorolls nocturns d’animals, una família amb membres ben estranys… L’autor combina elements de misteri que s’integren amb fluïdesa en la geografia pròpia del lloc i tanca el text amb un gir sorprenent.

Contes de terror és un graó més en la revifalla que ha viscut el conte fantàstic en català en els darrers anys. Felicitats a l’editorial per la iniciativa i tant de bo que tingui continuïtat!