Carme Torras és una de les veus femenines destacades de la literatura catalana de ciència-ficció, amb títols com La mutació sentimental (Pagès, 2008), que va merèixer el Premi Pedrolo i l’Ictineu. Doctora en informàtica i experta en robòtica –és professora al CSIC-UPC–, en aquesta nova novel·la condueix el lector a un terreny que coneix bé: la universitat, la recerca científica i l’aplicació dels robots a la vida quotidiana. Enxarxats és un text oportuníssim per als temps que vivim, en què pràcticament tot allò que fem es vehicula a través d’Internet i les xarxes impregnen la informació, l’entreteniment i les relacions personals.
La protagonista del llibre és Júlia Pagès, una investigadora jove, mare de família, que torna a Barcelona després d’uns anys treballant en una universitat americana. La seva plaça és per a substituir una catedràtica a qui admira, l’Ariadna Mestres, que s’ha retirat amb un punt de misteri, atès que ningú ha sabut res d’ella en els darrers temps. La Júlia de seguida notarà coses estranyes, com ara la possibilitat d’accedir a materials privats i contrasenyes de la seva predecessora a l’ordinador del despatx. Tot plegat sembla com si li haguessin preparat i ella no pot evitar la temptació d’investigar-ho.
Fins a quin punt som lliures en prendre decisions? Les xarxes ens controlen? Aquestes són algunes de les preguntes clau que planteja aquesta història, que beu de molts supòsits d’estudi actuals i també de la ja imminent implantació de l’Internet de les coses, amb aplicacions que es multipliquen gràcies a la mobilitat dels robots. Però cap a on tendeix l’ús de la tecnologia? Malauradament, estem acostumats a la deriva armamentista i als instruments de destrucció, però –paradoxal i, alhora, afortunadament– Carme Torras condueix la trama d’aquest llibre cap a conceptes positius. Per exemple, l’ús robots per a tractar amb alumnes difícils a l’aula, redreçar delinqüents i atendre persones amb malalties minoritàries. O mecanismes per canviar la manera de conduir a través dels jocs de conducció i dels ordinadors de bord dels vehicles, per mirar de disminuir el nombre d’accidents aprofitant les ganes de jugar. O el fenomen dels jocs amb propòsit, per a treure més rendiment a la xarxa i en concret al munt d’hores que la gent dedica a jugar, gràcies a processos d’etiquetatge.
Torras proposa un llibre sintètic i molt ben estructurat, en què assistim en paral·lel a la trajectòria de l’Ariadna i als rastres que deixa mentre la Júlia va endinsant-se en la teranyina. El lector fins i tot disposa d’un apèndix per aprofundir-hi amb alguns dels documents que la Júlia va trobant.
És utòpic que una mena de Gran Germà orwellià tutelés la xarxa amb propòsits beneficiosos per a la societat?
La novel·la se situa en el temps present i planteja comportaments que ja intuïm i notem, per exemple, com les xarxes socials, comercials i d’entreteniment permeten obtenir models força detallats dels usuaris. Apunta també l’existència d’influenciadors ocults, de com es podria executar una certa manipulació dels continguts que l’usuari té a l’abast perquè tingui un accés més fàcil a opcions que són més beneficioses per a la col·lectivitat, mentre que les accions incíviques anirien a la baixa. En la novel·la, aquest intent de programació de les conductes socials a la xarxa seria tutelat per una organització informàtica d’elit a nivell mundial, una mena de Gran Germà orwellià.
La Júlia cada cop se sent més imbuïda pels missatges que rep de la icona d’una aranya, SPiDeR, que té a l’escriptori de l’ordinador que ha heretat, i aquesta la guia per un camí inquietant però que no pot deixar de transitar. Seguint les petjades de la professora Ariadna Mestres, descobreix com aquest organisme secret pretén forjar futurs i eradicar les masses alienades convencionals per a reconvertir-les en multituds intel·ligents.
El que sorprèn –i, en certa manera, es troba a faltar– a Enxarxats és que no hi ha dolents pèrfids, ni persecucions nocturnes, ni segrestos, ni assassinats, ni tant sols un adulteri! És altament lloable construir ficció en positiu i sense les dosis de violència a què estem habituats, però en aquest cas la narració esdevé plana, excessivament descriptiva, i la recerca de la protagonista per a endevinar d’on provenen els missatges que l’angoixen no té prou tensió. La Júlia veu fantasmes a tot arreu, en una professió –com tantes– en què abunda l’afany de protagonisme i les lluites fratricides. Però, malgrat que el plantejament inicial dóna molt de joc, el desenvolupament de la trama no assoleix la intensitat que el lector espera trobar-hi.
A Enxarxats la ciència guanya de carrer a la ficció. I Carme Torras hi aboca molt coneixement interessantíssim: no és difícil intuir-hi una projecció personal de la seva feina. L’autora fa remuntar la història al final. El nom d’Ariadna no és casual. És la referència mitològica a la gran dama del laberint, la que dóna a l’heroi Teseu el fil que li permetrà trobar el camí de sortida del cau del Minotaure.
Som lliures? O l’ombra d’aquesta “Ariadna digital” perviu i continua teixint futurs?
∞∞∞
Les Rades Grises 
3 pensaments sobre “Atrapats a la teranyina”