LAURA HUERGA · Editora de Raig Verd
Raig Verd publicava els seus dos primers llibres el 28 de febrer de 2012: A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker ‒que va guanyar el Premi Llibreter‒ i La pesquisa, de Juan José Saer. Deu anys després, els números fan patxoca: Raig Verd ha publicat 177 títols de 54 autors, amb 107 novel·les, 43 assaigs i 27 singulars o fora de col·lecció, i originals de tretze llengües diferents. Tot i ser un segell amb vocació generalista, Raig Verd ha sobresortit en el fantàstic català gràcies sobretot a la promoció de l’obra d’Ursula K. Le Guin. El segell aspira a aconseguir un catàleg paritari, i en l’afany de recuperar autores femenines Le Guin és la veu de la fantasia que desplega també la crítica a les jerarquies, el poder i el capitalisme. Encara cal subratllar els llibres de Nnedi Okorafor, pel seu missatge antiracista. I projectes col·laboratius que han tingut gran ressò en el fàndom, com la reedició de Dune en català. Del camí recorregut en aquesta dècada i del que ha de venir, en parlem amb Laura Huerga, ànima d’aquest projecte.
Avui es compleixen deu anys de la fundació de Raig Verd. Quin és el balanç general?
El balanç és positiu. Estic molt contenta. Raig Verd és una empresa editorial que ha anat creixent al llarg dels anys. Ara publiquem més títols que al principi i també la resposta del públic cada vegada és més gran. Alguns llibres han tingut molt d’èxit i han estat reconeguts amb premis. En aquest sentit hem tingut molta sort i bon reconeixement de premsa i públic. Evidentment, hem anat millorant al llarg dels anys, però també seguim aprenent. Són deu anys que ens donen confiança i solidesa. Ens queda molt per recórrer i tenim encara coses a dir!
Quins records o sensacions tens dels mesos previs als primers llibres publicats?
Sobretot recordo pensar temps després com d’equivocada estava respecte al que pensava que era muntar una editorial. Tenia molta il·lusió abans de començar a publicar els primers llibres, moltes ganes d’aprendre, d’escoltar, de veure què es feia i què es podia fer millor. Però la veritat és que mai no havia volgut fer un projecte editorial. Jo volia muntar una llibreria, que era la primera idea que tenia ja fa moltíssims anys. Però el meu company em va proposar crear una editorial i la veritat és que em va semblar molt bona idea. Una vegada aquesta llavor va germinar en mi ja no hi va haver manera de treure-me-la de sobre. Sabia que volia fer això i crec que va ser un encert.
Veient el catàleg publicat, es pot dir que has complert amb escreix els objectius, no?
No sabria dir quins objectius tenia. Crec que simplement ens conformàvem a tenir un projecte que ens permetés publicar alguns llibres a l’any i que fos sostenible i això no ha canviat gaire!
Raig Verd es defineix com un un segell d’obres «inquisitives, compromeses, valentes, inconformistes…» Quins valors diferencials diries que heu aportat al panorama editorial?
Penso que hem sumat amb altres projectes que també tenen aquesta voluntat de transformació social, que fan una mirada crítica i que aporten en la vessant del pensament crític. No sé si aportem un valor diferencial. Jo crec que sumem amb els companys que procuren oferir continguts de qualitat i una literatura diversa que sigui un reflex del nostre món.
És difícil unir compromís ideològic i literatura de qualitat en el mateix llibre?
No, gens difícil. Una altra cosa és si tu tens una voluntat comercial, que seria un altre tema. Hi ha molts tipus de llibres, però n’hi ha uns que responen al mercat i d’altres que responen a l’art, la creació o el pensament.
Com a editora, diries que has generat, a Raig Verd, un catàleg que respon als teus gustos literaris?
Sí, diria que sí. No sé si això és bo o és dolent. Però és el que he fet, he tingut la gran sort de fer el que m’agrada i espero que sempre sigui així.
Quins tres llibres imprescindibles recomanaries a algú que vulgui entendre què és Raig Verd?
Buf. És molt difícil escollir. Però diria Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin, sense cap mena de dubte; Descolonitzar la ment, de Ngugi wa Thiong’o, i Els nois de zinc, de Svetlana Aleksiévitx, i he deixat fora Ali Smith, cosa que odio, i tants altres!
Sou una editorial de referència del gènere fantàstic, però, en canvi, Raig Verd té un catàleg força generalista. Com ho expliques?
No ho tinc tan clar, que siguem una referència, però potser és perquè hi havia poca oferta en gènere fantàstic. Som generalistes, sí, però som també potser més específics en la línia de pensament. Hi ha un públic concret que ens segueix per això, i diria que hi ha molt públic de la nostra col·lecció que no llegeix només el fantàstic sinó que també llegeix assaig o altres autors. Espero que siguem referència també en altres coses, però me n’alegro que ho diguis!
L’èxit de Le Guin ha estat una sorpresa; vam voler fer una edició molt maca perquè no passés desapercebuda i va acabar essent un dels nostres llibres més venuts
Un dels noms estel·lars en el camp del fantàstic ha estat el treball que heu fet amb Ursula K. Le Guin. Com ho valores?
És el nom que potser ens ha fet destacar i que facin referència a nosaltres. Estic encara sorpresa perquè vam voler fer una edició molt maca de la Le Guin precisament perquè no passés desapercebuda i el resultat va acabar essent un dels nostres llibres més venuts. És l’autora segurament més venuda, poc per sota d’Ali Smith. Molta gent ens ha conegut gràcies a Le Guin. És brutal perquè Els desposseïts era un dels meus llibres preferits de fa molt. És un llibre molt car de produir perquè són 400 pàgines i és una traducció molt cara. Jo pensava que era un llibre amb un nínxol de gènere, tot i que ja sabem que les vendes en gènere no sempre han acompanyat. Nosaltres ja havíem publicat altres llibres i la veritat és que no ens havia funcionat, i no un o dos, sinó bastants. I repeteixo que va ser una sorpresa, però crec que va ser gràcies també a un canvi de paradigma relacionat amb el feminisme i la recerca de referents a la literatura escrita per dones. Se’ns estaven escapant grans autores. Va coincidir en aquest moment i ens va sortir bé. Però hi ha un component de sort, de context social i també de públic lector.
Heu sumat esforços amb Mai Més amb un projecte que ha tingut una molt bona rebuda com Dune, una saga de la qual ja n’heu anunciat la continuació. Fins on espereu arribar?
Amb Mai Més esperem arribar molt lluny! Tenim més projectes, tot i que no puc avançar res, però aviat ho farem. De moment, Dune i la segona part, Dune Messiah. Ens fa molta il·lusió. Ens hem fet molt amics, ens entenem molt bé i ens ajudem en moltes coses. Crec que farem coses molt maques junts i la veritat és que és una relació que ens enriqueix a les dues parts, o això espero.
El bon moment de la literatura fantàstica en català és real perquè hi ha més oferta que fa uns anys. Però es tradueix en les vendes? És més una il·lusió que una certesa rendible?
Les vendes de literatura fantàstica en general han crescut per diversos motius: la bona feina que feu com a difusors de la literatura fantàstica en català, perquè hi ha un públic que veu que ho volem fer bé i que volem editar bé aquests títols en català. El públic respon perquè vol que es facin més coses, hi ha una fidelització. No podem dir que els mitjans de comunicació hagin acompanyat gaire perquè segueix sent un gènere que costa moltíssim que surti ressenyat a qualsevol lloc. I sí que es ven més. Per exemple, Un final, de Sansaloni, si l’hagués publicat fa uns anys, crec que no s’hauria venut com l’estem venent ara. També és cert que no són xifres aclaparadores; donen sostenibilitat al projecte, però no tinc clar si hem tocat sostre. Potser tot plegat penja d’un fil, perquè bàsicament depèn d’un públic amb molt bona voluntat de sostenir projectes que facin aquest tipus de literatura. I no sé si això és sostenible en el temps.
El desplegament de segells independents, amb equips modestos, ha canviat el panorama editorial català. És millor que fa deu anys?
La diversitat sempre és millor. Com més diversos siguem, millor, diferents i cadascú amb la seva oferta. Si em dones a escollir entre tres empreses molt grans que tenen molt poder i que poden publicar tot el que volen o 200 editorials petites que puguin fer cadascuna el seu projecte amb una línia de pensament diferent i amb un projecte diferent… És que la diversitat i la riquesa sempre aporten: autors, línies ideològiques, exploració formal de continguts a continents, investigació, invenció o fins i tot màgia… tot! Sempre millor molts projectes petits que tres amb poder. No m’interessen les empreses que tenen tant poder com per canviar coses per si mateixes, sinó els projectes petits que puguin col·laborar entre ells. Em sembla molt més ric i interessant.
Engeguem una col·lecció de fantàstic juvenil en català, amb quatre o cinc títols a l’any, per traslladar-hi tot el compromís de la línia editorial per a adults
Com us han funcionat iniciatives com les dels subscriptors per fidelitzar lectors?
Doncs molt bé. Més enllà del suport econòmic que representa, és enriquidor perquè ens donen un suport intel·lectual i moral, opinions de cada llibre, i ens aporten confiança i moltes ganes per seguir endavant i millorar. És una cosa molt potent que acabem de començar, fa pràcticament un any i mig. Tenim 230 subscriptors i em sembla espectacular que hi hagi tanta gent subscrita a l’editorial. Per a mi és un gran regal.
El llibre ha resistit bé la patacada de la pandèmia, en comparació amb altres sectors culturals que han resultat més afectats. Com intueixes el futur proper?
El futur és incert, com sempre. I és així com ha de ser. Hem d’estar sempre preparats i alhora saber reaccionar al que vingui. Si un dia no podem seguir fent llibres farem una altra cosa i no passarà res.
Heu anunciat algunes coses interessants en aquest desè aniversari…
Tenim intenció d’obrir una col·lecció de juvenil en el fantàstic que portarà la Mariló Álvarez i que jugarà un paper important no només en el gènere. En principi serà només en català, amb quatre o cinc títols a l’any i volem, d’alguna manera, traslladar tot el compromís que tenim en la línia editorial per a adults a la literatura juvenil, amb l’exigència de qualitat amb llibres que facin pensar… També preparem el primer còmic en català publicat per Raig Verd, amb autoria de menors no acompanyats en col·laboració amb artistes professionals catalans.
∞∞∞
Les Rades Grises 