Els assassinats de la Molly Southbourne, de Tade Thompson. Mai Més, 2019. 125 pàg. Traducció al català d’Alexander Páez.

Tade Thompson s’ha fet un nom amb la novel·la Rosewater, que Alianza ha publicat en castellà com Rosalera (col·lecció Runas), i que ha obtingut el Premi Arthur C. Clarke d’enguany. Una carta de presentació incontestable, doncs, per a un autor que ha estat traduït per primer cop al català gràcies a l’esclat inicial de Mai Més, que presenta Els assassinats de la Molly Southbourne. Nascut a Londres, de pares nigerians, Tade Thompson és metge psiquiatre, i una de les veus emergents de la ciència-ficció. En les darreres setmanes ha estat de gira per l’Estat espanyol; primer, al Festival Celsius d’Avilés i, després, a la llibreria Gigamesh de Barcelona, on va presentar els dos llibres.

Els assassinats de la Molly Southbourne és una novel·la curta que neix, precisament, quan l’escriptor estava treballant en la segona part de Rosewater. Amb un inici de thriller i misteri, l’element fantàstic apareix de seguida. La Molly és una nena molt especial. Criada en una granja pels seus pares, apartada de la societat, des de ben petita aprèn que cada cop que sagna hi ha problemes greus. La particularitat que pateix és que quan sagna apareix una rèplica idèntica d’ella mateixa que la vol matar. Per a sobreviure, la Molly no té més remei que aprendre a defensar-se i assassinar cada bessona que apareix, perquè totes volen acabar amb ella. Tot i l’impacte que suposa veure una molly que no és ella sinó una altra persona amb voluntat pròpia, s’hi adapta com pot. No cal dir que els problemes s’accentuen quan comença a tenir la regla, per raons òbvies. Però la Molly es fa gran i es fa preguntes sobre qui és i per què és així. I vol conèixer altra gent i estudiar a la universitat. Però tot això millor que ho descobriu llegint…

La trama del llibre és trepidant. Tade Thompson l’escriu com un cop de puny, concís i directe, sense ornaments, amb les paraules imprescindibles. La narració en temps present fa que l’acció sigui immediata. Es llegeix en una tarda. I aquesta capacitat de síntesi és, sens dubte, una de les grans virtuts d’Els assassinats de la Molly Southbourne.

La trama del llibre és trepidant. Tade Thompson l’escriu com un cop de puny, concís i directe, sense ornaments, amb les paraules imprescindibles

Tot i la violència explícita del text, i la impressió que produeix que, en un primer estadi, aquesta sigui exercida per una menor, el lector desenvolupa necessàriament empatia per la protagonista. Cal veure la Molly com una víctima que lluita contra un problema vital greu i incomprensible. Òbviament, des d’un punt de vista metafòric, l’autor indaga en les renúncies psicològiques quotidianes, les morts del dia a dia en forma de negacions, i en tot aquell dolor que el cos no sent perquè està acostumat a suportar-lo. La Molly no mata per plaer sinó per pura supervivència. Es pot interpretar, en certa manera, com un símil macabre de la història egoista de la humanitat. Realment l’única manera de sobreviure és aniquilant els altres? Fa feredat.

A nivell personal, sovint cal fer l’exercici de veure’s des de fora per intentar conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Tade Thompson provoca aquest exercici però d’una manera dràstica i radical. La Molly sovint se sent culpable i s’odia a si mateixa. Quan això passa cal cercar ajuda, en els amics, en la família, en un terapeuta, etc. Ella té un número de telèfon tatuat al braç!

Malgrat tot, la manera com està escrita la història –amb un to narratiu col·loquial i un cert sentit de l’humor– fa que l’autor generi una sensació dual que en algun moment pot despistar el lector: a voltes, dramàtica; a voltes, irreal. És també la gràcia del conte.

Els assassinats de la Molly Southbourne deixa amb ganes de més. I sembla que tindrà continuïtat. Esperem que els amics de Mai Més ens ofereixin nous lliuraments. De moment, ja se sap que Tade Thompson ha venut els drets de la novel·la i és molt probable que aquesta esdevingui una sèrie de televisió. Veurem! D’altra banda, Alianza Editorial preveu publicar La insurrección de Rosalera a començament de l’any vinent.

Periodista i gestor cultural

One Comment on “Matar per viure

  1. Retroenllaç: Poder de clan | Les Rades Grises

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Els altres mons de la literatura catalana

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: