Un mag de Terramar, d’Ursula K. Le Guin. Ed. Raig Verd, 2020. 222 pàg. Traducció al català de Blanca Busquets

“Per sentir res, s’ha de callar”
Ogion

Rellegir Un mag de Terramar és tornar a llocs coneguts i retrobar personatges deliciosos. El gran llibre d’Ursula K. Le Guin (1929-2018), el primer del cicle de Terramar, ens transporta a l’escola de màgia més genuïna. En Ged, protagonista de A Wizard of Earthsea, va ser un model per al Harry Potter de J. K. Rowling o per al Kvothe de Patrick Rothfuss. El llibre va ser escrit l’any 1968, i el teníem en català des de 1986 (Edhasa), amb traducció de Madeleine Cases. Ara ens arriba aquesta nova edició de Raig Verd −extraordinària i acurada, com sempre−, amb traducció actualitzada de Blanca Busquets i il·lustracions d’Agustín Comotto.

L’editora de Raig Verd, Laura Huerga, inicia així un homenatge a l’edició original de la saga, publicada per l’editorial Parnassus Press i que va ser il·lustrada per la pròpia editora, Ruth Robbins, en treball conjunt amb Le Guin. La sèrie (cinc novel·les) inclourà també els contes, com volia l’autora, entre el quart i el cinquè volum. És, sens dubte, una iniciativa que mereix l’aplaudiment més entusiasta. Alguns llibres de la saga amb prou feines es poden trobar actualment de segona mà. Madeleine Cases també havia traduït Les Tombes d’AtuanLa costa més llunyana i Tehanu. El cinquè llibre, The Other Wind, com els contes de Terramar (Tales from Earthsea), no van arribar a sortir en català.

Un petit resum per si algun lector encara no ha llegit aquest clàssic de la fantasia:

Aquesta és la història de Ged, anomenat l’Esparver, un adolescent nascut en un ambient rural, amb dots innates per a les arts màgiques, que es forma a l’Escola de Mags a Roke, l’Illa dels Savis. La vanitat juvenil fa que cometi l’error d’invocar un poder del més enllà que gairebé li costa la vida. I, a partir d’aquí, emprèn un viatge per enfrontar-se amb l’ombra que ha despertat. Ursula K. Le Guin crea un univers format per centenars d’illes. Com a novel·la iniciàtica que és, el protagonista fa un periple per múltiples indrets de Terramar, i d’illa en illa el personatge coneixerà societats diferents, s’enfrontarà a dracs i fetilleres malvades i aprendrà els misteris de la navegació, que el duran fins als confins del món.

En el personatge del jove mag, Ursula K. Le Guin dibuixa a la perfecció el creixement de l’heroi. Un personatge que evoluciona des de l’afany de glòria i l’arrogància/ignorància juvenil −sí, com qualsevol adolescent d’avui que menysprea l’experiència dels adults al seu voltant−, i que madura fins a convertir-se en un mag poderós. No patiu, que a la primera pàgina l’autora ja fa el primer espòiler, perquè anuncia que l’Esparver “va arribar a ser tant senyor de dracs com Arximag”.

Raig Verd ha inclòs en aquesta edició un epíleg il·luminador de la mateixa Le Guin en què explica el respecte que li va fer rebre l’encàrrec d’escriure una novel·la per a joves. Quan va pensar en “mags” ella tenia al cap tòtems referents com Gàndalf o Merlí, però va voler imaginar com havien estat de joves, com s’havien format. I vet aquí la gènesi d’aquest relat. Le Guin construeix un heroi convencional? Aparentment. En consonància amb la seva òptica pacifista, ecologista i feminista, l’escriptora mostra un món sense guerra, en què el protagonista lluita, és clar, però ho fa amb la intel·ligència i la perseverança. Els animals i la natura són molt importants. No va fer una protagonista femenina, això és cert, i és un univers dominat per homes, però, en canvi, el va fer de pell morena, en un subtil al·legat contra el racisme i les convencions d’aquell temps.

Novel·la iniciàtica emblemàtica, plena de màgia i fantasia, però colpidora i didàctica, sobre el camí d’un jove cap a la maduresa personal

Però el quid del llibre és en la lluita interna d’en Ged. Le Guin planteja un context desmilitaritzat en què l’enemic no és exterior, sinó que ha estat l’home que l’ha creat, per vanitat, orgull i arrogància. L’enemic soc jo, no és l’altre. Soc jo qui s’ha de convertir, qui ha de saber i entendre, qui ha d’aprendre a estimar; no l’altre. Tot i que l’ombra sovint se’ns presenta com un monstre fosc, simbòlicament, el que en Ged persegueix de debò és conèixer-se a si mateix, com resava aquell famós lema del santuari de Delfos, a la Grècia clàssica. No es pot fugir de les pròpies pors, perquè no es pot fugir d’un mateix, i l’únic camí cap a la maduresa és girar sobre els propis talons i plantar cara a l’ombra per ser allò que hom ha de ser. I aprendre dels errors. I superar les incerteses. I vèncer les temptacions que no duen enlloc. I escoltar els vells mestres, ah, n’hem d’aprendre tant, dels mestres! Ningú neix ensenyat! Perquè, en el fons, el camí de la vida consisteix a fer tot això constantment. Com clou l’escriptora, “la victòria no és el final d’una batalla, sinó el començament d’una vida”.

Aquest és el gran tresor que ens ofereix Le Guin amb aquesta obra, plenament vigent mig segle després de ser escrita, absolutament recomanable per a lectors de totes les edats. Una gran obra de la literatura de tots els gèneres. Com a lector que estima la literatura fantàstica, reitero el meu agraïment a Raig Verd per la feina fabulosa que està fent amb l’obra de Le Guin. I un apunt sobre la traducció de Blanca Busquets, que aporta fluïdesa i presenta un text més esponjós, menys anquilosat, més amè. I això no vol dir que l’anterior fos dolenta, però la llengua evoluciona i el català literari, malgrat les dificultats pròpies de ser una llengua sense Estat, també. Si l’havíeu llegida abans, potser us descol·loca algun canvi en noms propis com els companys d’en Ged: Veça enlloc de Garrofí, Jaspi per Jàsper. Subtileses a banda, Blanca Busquets s’ha implicat tant en la narrativa de Le Guin, que les seves traduccions són una garantia. L’enhorabona!

El segon volum de la saga, Les Tombes d’Atuan (trobareu el primer capítol en aquest llibre) està previst que aparegui el proper 31 d’agost, si la pandèmia ho permet. De tota manera, estigueu atents el 21 de juliol a les 18.30h en l’acte que es retransmetrà des de la llibreria La Memòria, en què Raig Verd presentarà les novetats dels propers mesos, i sembla que hi haurà alguna sorpresa…

Periodista i gestor cultural

One Comment on “Navegar cap a la maduresa

  1. Retroenllaç: #UnAñoDeAutoras: Coneixent l’Ursula K LeGuin – Miss Spoiler

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

La Biblioteca del Kraken

Una mirada a la literatura fantàstica

Alister Mairon

Una mirada a la literatura fantàstica

Windumanoth

Revista de género fantástico

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Els altres mons de la literatura catalana

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: