El Discmón parla català, al·leluia!

Guàrdies, Guàrdies!, de Terry Pratchett. Col·lecció Refugi A’Tuin. La Guàrdia Nocturna 1. Ed. Mai Més, 2020. 382 pàg. Traducció al català d’Ernest Riera. Il·lustracions de Marina Vidal

“Si fóssim assenyats, no estaríem a la Guàrdia”

Sir Terry Pratchett (1948-2015) va publicar The Colour of Magic, el primer volum de la sèrie Discmón, l’any 1983, quan tenia 35 anys. Havia començat la seva carrera literària amb un còmic fantàstic i dues novel·les de ciència-ficció. Com a periodista, havia treballat en diversos diaris locals anglesos, i va ser relacions públiques d’una central nuclear. Des que va fer enlairar el vol còsmic de la Gran A’Tuin, va escriure a un ritme frenètic els 41 llibres que conformen el seu univers, gairebé dos a l’any. En castellà, les traduccions van començar l’any 1989 a càrrec de l’editorial Martínez Roca, i en va prendre el relleu Plaza Janés. A la dècada dels noranta, Pratchett va assolir una gran popularitat, fins al punt de ser l’escriptor britànic més venut. Els seus llibres es traduïen a tot el món i va esdevenir un referent de la fantasia humorística, amb un estil personalíssim. L’any 2007, amb 59 anys, Pratchett va ser diagnosticat d’alzheimer. Va morir el 2015, deixant un llegat meravellós.

Avui, gairebé quaranta anys més tard del primer llibre del Discmón, per fi arriba la traducció al català de la seva obra, impulsada pel segell Mai Més. Els editors Judit Terradellas i Sergio Pérez –amb la col·laboració del traductor Ernest Riera i la il·lustradora Marina Vidal– han tingut la valentia de tirar endavant un projecte llargament reivindicat, i ho han fet amb dosis elevades d’il·lusió i professionalitat. Ells ho han fet realitat. Han fet justícia a una situació que era inexplicable, incomprensible, inadmissible, intolerable. La feinada, que durarà anys, és ingent perquè s’han proposat traduir al català tota la sèrie del Discmón. 

Des d’avui, doncs, es pot trobar a les llibreries Guàrdies! Guàrdies!, que ha estat el títol escollit per Mai Més per arrencar aquest gran projecte. Aquest va ser el vuitè llibre del Discmón. Pratchett el va publicar l’any 1989, quan ja feia sis anys que escrivia a preu fet i el cap li bullia d’aventures extraordinàries. Com apunta el títol, aquest volum obre la saga de la Guàrdia que, com sabreu, és una de les més potents de la sèrie. Al llarg dels anys, l’escriptor va crear diferents arcs argumentals que transcorren al Discmón i cada trama (els Mags, les Bruixes, la Mort, la Guàrdia Nocturna…) va configurant el seu cosmos. Mai Més va generar força expectativa amb aquesta qüestió fins que es van anunciar els dos primers llibres que publicarien. Per què no començar per The Colour of Magic, que és el primer cronològicament? Doncs després de molt rumiar-hi, el van descartar per dos motius: perquè són, de fet, dos llibres, ja que el segon, The Light Fantastic, n’és la continuació. I perquè tampoc són els més reeixits (hi ha opinions per a tots els gustos, evidentment), ja que l’escriptor va anar refinant el seu estil. Així, i tenint en compte que l’editorial tenia la possibilitat d’engegar alhora amb dos títols, va optar per fer-ho amb els primers llibres de dues sagues diferents (la Guàrdia Nocturna i les Bruixes), i encara hi afegia més motius que Igualtat de Ritus (a la venda el 25 de novembre) aborda temes que lliguen amb els valors fundacionals de l’editorial, com el feminisme.

Dit això, ens centrem en Guàrdies, Guàrdies! És un llibre excel·lent per entrar en l’univers Pratchett. La trama se situa a Ankh-Morpork, la gran urbs decadent i llardosa, però entranyable, del Discmón. El lector coneixerà un dels personatges importants de la saga, el capità Sam Vimes, i es farà una idea de l’atmosfera única que s’hi respira. En aquest llibre la Guàrdia Nocturna, un cos de seguretat lamentablement patètic, s’enfronta a un cop d’estat. Comencem, doncs, amb una aventura amb aires detectivescos –amb totes les cursives que cal per batejar amb etiquetes els llibres de Terry Pratchett, on bàsicament hi predomina l’humor fi, sovint absurd, que embolcalla una reflexió crítica intel·ligent. A Guàrdies, Guàrdies! es despleguen temes com el poder polític, els drets laborals, la família o fins i tot l’alcoholisme. Pratchett fa fàcil una cosa molt difícil en literatura: fer riure. A partir de situacions ridícules o grotesques, se’n fot de tot. I, com és habitual en ell, l’escriptor dona el tomb a elements característics de la fantasia èpica i tradicional (com les llegendes de reis, dracs i princeses) per oferir un espectacle divertidíssim i rocambolesc. Cosí germà dels Monty Python.

Connectat a l’Anglaterra rural, l’humor de Pratchett catalaneja

A Guàrdies, Guàrdies! coneixerem de passada una altra institució de pes, la Universitat No Vista –ja no serà mai més la “Universidad Invisible”, com havia estat traduït al castellà “Unseen”–, que és l’epicentre dels estudis de màgia i bruixeria al Discmón. Sabrem que el bibliotecari és un orangutan (“Uuuk!”), i assistirem a la conxorxa perpetrada per la Germandat Elucidada, que pretén usar la màgia de forma barroera per instaurar la monarquia a Ankh-Morpork i derrocar el patrici Lord Vetinari. Com diria aquell, la liaran parda.

Pel que fa estrictament a la Guàrdia Nocturna –res a veure amb els homes del Mur de G. R. R. Martin–, s’ha de dir que té una feina molt complicada en una ciutat en què als lladres i assassins els emparen privilegis gremials. Els agents d’aquest cos, aficionats a la beguda i a la feina reposada, són més de córrer poc per deixar que el delinqüent escapi. La persecució del crim és, diguem-ne, laxa. Només són tres, els homes més menyspreats d’Ankh-Morpork. Però la incorporació d’un jove alt i cepat, responsable, extremadament formal i reglamentari, els trastocarà la manera de treballar. És en Safanòria –protagonista de la primera coberta de la col·lecció–, un noi que s’ha criat amb nans, i que arriba per primer cop a la gran ciutat, on tindrà un paper destacat en aquesta història. Un gran encert emprar aquest mot del català occidental (enlloc de “Pastanaga”) per al nom del personatge.

Hi hauria mil detalls a comentar sobre les dificultats de la traducció, que Ernest Riera –lector i fan acèrrim de Terry Pratchett– ha solucionat amb solvència, imaginació i un punt imprescindible de temeritat. Usa algunes expressions i lèxic del món rural, cerca reminiscències medievals, i s’inspira en els llibres de cavalleries o recursos d’autors nostrats com, per exemple, els poemes satírics de Josep Maria de Sagarra, reflectits en el vers d’una cançó: “La vara d’un mag té una fava a la punta”. Connectat a l’Anglaterra rural, l’humor de Pratchett catalaneja, a voltes rústec per necessitat, però desvergonyit i vigorós. Després de la lectura del llibre, pren força allò que Ernest Riera deia en una entrevista a Les Rades Grises: “A Pratchett, el català li queda com un guant”.

Els editors de Mai Més ja tenien entre cella i cella la traducció al català de Pratchett quan van fundar l’editorial, i va ser precisament l’entusiasme d’Ernest Riera el que els va acabar de convèncer. Tot just van signar el contracte dels primers llibres el passat mes de març, a l’inici de la pandèmia de Covid-19. Una autèntica bogeria. Ells han engegat el que, lamentablement, grans grups econòmics mai s’havien atrevit a fer amb un autor, recordem-ho, que ha escrit més 70 llibres, ha venut 90 milions d’exemplars i ha estat traduït, ara amb el català, a 42 idiomes.

Una de les il·lustracions de Marina Vidal per a les guardes del llibre, amb la Gran A’Tuin que navega per l’espai i els quatre elefants que sustenten el Discmón

“Traduir és una manera de crear lectors i, per extensió, de sembrar la llavor per a futurs escriptors”, deia Ernest Riera fa uns dies en la presentació del projecte a Gigamesh. Efectivament. És aquest el motiu perquè reivindiquem que cal disposar dels grans mestres en llengua catalana. Aquestes traduccions són imprescindibles per tenir una llengua literària viva i sana. I és molt difícil generar nous lectors si les obres referencials no estan disponibles en la llengua pròpia, perquè, en el cas d’absència del català, l’alternativa del castellà sempre hi és. És el que passa, per exemple, amb el còmic o els videojocs, com a sectors paradigmàtics de consum de públic més jove. D’aquí també el biaix que Mai Més ha volgut donar a la col·lecció Pratchett, titulada Refugi A’Tuin, amb les magnífiques il·lustracions de Marina Vidal, que ha assumit un repte també grandiós. El to de les portades pot atraure un públic jove que encara no ha llegit Pratchett, encara que l’entusiasme inicial correspon segurament a una majoria de lectors que ja coneixien l’obra del Discmón en castellà o anglès.

El Discmón en vista zenital, i un plànol de la ciutat d’Ankh-Morpork. Il·lustracions de Marina Vidal

“És el projecte de la meva vida”. És una frase que han dit tant el traductor com la il·lustradora. Pel que fa al treball de Marina Vidal –flamant guanyadora d’un Premi Ignotus per la portada de La Brigada Lluminosa–, les guardes del llibre mostren altres dibuixos de la Gran A’Tuin i un mapa d’Ankh-Morpork. La col·lecció té un logotip propi. I també tenen identificació gràfica exclusiva cadascuna de les sagues, de manera que al llom ja és identificable el punt del Discmón a què correspon. Els 41 llibres junts, de tapa dura, faran patxoca!

A títol personal, em sembla un miracle –per inesperat– haver pogut escriure finalment aquest article. Hi havia una possibilitat entre un milió que això passés! Gratitud eterna, doncs, als amics de Mai Més. Des d’avui comencem un viatge còsmic, navegant a la closca de la Gran A’Tuin, la Tortuga Celeste, a sobre de la qual els quatre elefants gegants sustenten el Discmón. Esperem que els déus que juguen amb el destí dels homes (també dels homes-i-dones-editors-de-fantàstic-en-català) siguin benèvols i donin llarga vida a aquest projecte.

Ens ho passarem molt bé!

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.