“El heavy metal era la seva religió”
Grady Hendrix serà a la CatCon 2024. Aquesta setmana la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) ha anunciat que Hendrix serà el convidat internacional d’honor en la sisena edició de la Convenció Catalana de Fantasia, Ciència-Ficció i Terror, que se celebrarà a Vilanova i la Geltrú els dies 1 i 2 de juny d’enguany. La convidada nacional serà Carme Torras, experta en robòtica i una de les millors escriptores catalanes de gènere.
L’editorial Obscura va publicar l’any passat Ens hem venut l’ànima, que és la primera obra d’aquest autor traduïda al català, i l’única fins al moment. Grady Hendrix (Charleston, Estats Units, 1972) va ser cronista, guionista i crític de cinema abans de dedicar-se plenament a la literatura, on s’ha fet un nom en el gènere de terror. Va publicar la seva primera novel·la, Horrorstör, fa deu anys, va guanyar el Premi Bram Stoker amb l’assaig Paperbacks from Hell (2017), i ha estat nominat a alguns dels principals guardons del fantàstic. En castellà, Minotauro ha publicat diverses obres seves, com Guía del club de lectura para matar vampiros (2021), Grupo de apoyo para final girls (2022) o Cómo vender una casa encantada (2023).
Si el voleu llegir en català, Ens hem venut l’ànima és ideal, una novel·la autoconclusiva —no inicia cap saga— que combina dos elements: el terror i el heavy metal. Si us agrada aquest estil musical, i esteu familiaritzats amb el que sonava als anys 90 del segle passat, entrareu al llibre de ple des de la primera pàgina, en què ja sonen els acords d’Iron Man, de Black Sabbath. La novel·la és dinàmica i crea addicció: té misteri, té acció, una mica de road movie, elements sobrenaturals, i molt heavy.
La protagonista és la Kris Pulaski, una dona de 47 anys que treballa de recepcionista en un hotel. La seva història és la d’un fracàs, del que podia haver estat i no va ser. Una guitarrista i cantant de rock que va recórrer el país amb el seu grup, Fënya Brüta, fins que la música i els diners es van acabar per un episodi fosc i estrany no resolt. Es va entregar en cos i ànima al heavy metal, però va fracassar. Tot i que fa anys que no agafa la guitarra, la Kris haurà de tancar el seu passat, i enfrontar-se als seus propis fantasmes i al colíder de la banda, ara convertit en enemic absolut. És en Terry Hunt, el Rei Cec, que va deixar tirada la Kris, i ara és una estrella de masses.
La Kris emprèn un viatge a les palpentes, en què cerca respostes, redempció i venjança. I ho fa buscant la complicitat dels antics companys del grup, a qui fa anys que no veu. Però ben aviat la cosa es torçarà, amb morts violentes i un interrogant misteriós que té a veure amb la mitologia creada en les lletres del grup, en el disc icònic El Troglodita, i en un episodi monstruós que va ocórrer la nit en què havien de signar un contracte especial, però tot se’n va anar en orris.
Cada capítol del llibre porta com a títol una cançó de metal dels vuitanta i noranta (Slayer, Iron Maiden, Metallica, Guns’n’roses, Kiss, Megadeth, etc.) fins a una trentena de temes, per la qual cosa la banda sonora de la novel·la està servida, i és ben recomanable, encara que segurament no per acompanyar la lectura! L’autor hi encadena petites converses que simulen fragments de programes de ràdio, de manera que aconsegueix generar l’atmosfera idònia, com si anessis al cotxe escoltant la història del grup i que condueix fins al moment actual.
Hendrix sap generar un ritme trepidant en la trama, mantenint la tensió al llarg de les pàgines centrals, administrant contingut per crear desig de seguir llegint, amb una espiral que es va enverinant al voltant d’un enigma fosc i que condueix cap a un desenllaç apoteòsic, en un gran concert a Las Vegas amb milers d’assistents.
Ens hem venut l’ànima és una novel·la entretinguda, molt cinematogràfica, un thriller de terror que barreja bé l’enigma sobrenatural i la generació d’empatia vers la protagonista femenina de la història, una perdedora de manual. Però, sobretot, és un llibre que et reconcilia amb el poder de la música.
∞∞∞
Les Rades Grises 
3 pensaments sobre “El poder de la música”