“Perdido és a la fi del món”

Blackwater ha estat un dels noms propis literaris d’aquest 2024. Sorprenent per molts motius, un fenomen que de tant en tant ocorre gràcies, sobretot, a una bona campanya comercial, avalada per l’èxit previ a França i Itàlia. Michael McDowell (1950-1999) no era un autor gaire conegut a l’Estat espanyol, tot i ser molt prolífic i tenir molta popularitat als Estats Units, un referent de la literatura popular i guionista amb Tim Burton. McDowell, que va morir molt jove de sida, va publicar aquesta sèrie de sis novel·les curtes l’any 1983. Una petita editorial barcelonina, Blackie Books, ha tingut l’encert d’oferir-la aquesta primavera en català i castellà, i el resultat ha estat excepcional. Van vendre 150.000 exemplars els primers tres mesos, xifres estratosfèriques.

Els sis llibres de la col·lecció són petits, s’han venut a un preu força econòmic (9,90 €), i van anar sortint cada quinze dies, de manera que els editors van saber captar l’interès de molts lectors que s’hi van enganxar com si fos una sèrie televisiva. El lliurament per fascicles és una modalitat molt antiga, però que continua funcionant, com s’ha demostrat. L’atractiu de les cobertes i la bona implicació dels llibreters han estat altres factors que han contribuït al boom de Blackwater.

La riuada és el primer títol de la saga. La novel·la està ambientada a Alabama, al sud dels Estats Units, a començament del segle XX, en la confluència inexistent de dos rius que sí que existeixen, el Perdido i el Blackwater. Una de les claus és en les primeres pàgines del llibre, un inici misteriós que atrapa el lector i genera aquell voler saber què està passant. Els veïns del llogarret de Perdido, amb una població de 1.200 habitants, s’han hagut de refugiar en zones altes després que una riuada descomunal hagi inundat completament la població. El Diumenge de Pasqua de 1919, una setmana després del fenomen, dos homes en barca van a fer un tomb de reconeixement per veure com ha quedat el poble i, perplexos, troben una dona pèl-roja a una habitació de l’hotel. Era impossible que hagués aparegut allà com si res i hagués sobreviscut sense menjar ni res amb tot l’edifici inundat. Es diu Elinor Dammert. La rescaten i la duen a lloc segur. I, des d’aleshores, s’incorpora a la vida de la comunitat.

Una de les claus és en les primeres pàgines del llibre, un inici misteriós que atrapa el lector i genera aquell voler saber què està passant

L’autor presenta Blackwater com la història d’una nissaga familiar, dominada per una estructura matriarcal, en què les dones manen, i marquen el ritme dels fets al poble de Perdido. El relat argumental té un to costumista i és bastant bàsic: en síntesi, planteja els conflictes de convivència d’una família rica del municipi, els Caskey, en què el fill Oscar (qui va rescatar l’Elinor) festeja la nouvinguda, però topa amb el rebuig frontal d’una mare possessiva i dominant que té, paradoxalment, el nom dolç de Mary-Love! Hi ha altres elements que completen l’ecosistema familiar, però la salsa del text —i que el fa diferent de l’esperable— és l’encaix de l’Elinor en aquest grup humà, les seves excentricitats en un entorn conservador, i algunes habilitats misterioses i inexplicables properes a la màgia, que tenen relació amb el domini de les aigües. És una desconeguda, que genera afecte, però al mateix temps inquieta. “L’Elinor Dammert feia que passessin coses”.

De vegades les etiquetes són inexactes o no ho expliquen tot, però es pot afirmar que La riuada és un llibre amb tots els ingredients de la literatura de terror. Amable, aparentment innocu, encisador i en un entorn rural familiar, però en què la protagonista principal és una figura enigmàtica de propòsit desconegut que en algunes escenes posa els pèls de punta. L’altra qüestió a tenir present —i aquest és un dels objectius de l’escriptor— és que el llibre acaba amb molts interrogants oberts, per la qual cosa el lector desitja el següent capítol de seguida per continuar la història. Esteu avisats!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!