Laura Torres és la guanyadora de la II Beca Munné-Jordà de ciència-ficció amb el projecte “Ficció zombi”

La poeta i artista plàstica mallorquina Laura Torres Bauzà (Palma, 1990) ha guanyat la II Beca d’Estudis literaris Fons Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció de Vilanova i la Geltrú. El jurat ha considerat Ficció zombi el millor dels set projectes que s’han presentat a la segona edició d’aquesta convocatòria. La beca, única a Catalunya, pretén estimular la investigació acadèmica de la literatura fantàstica en català.

La proposta d’investigació de Torres busca una aproximació especulativa (en clau simbòlica i metafòrica) vers els imaginaris proporcionats per la ficció zombi, concebuts com un mirall distorsionat o com una radiografia de les pors, les tensions i els conflictes actuals. En aquest sentit, cita com a exemples problemàtiques com la crisi ecològica, les onades migratòries, les pandèmies, el turisme de masses o les conseqüències del sistema capitalista. “També m’interessa molt com es dibuixa la proposta de reconstrucció ètica en l’espai postapocalíptic, per veure quines formes de relació apareixen en un context en què la civilització se n’ha anat en orris i cal lluitar pels recursos bàsics com el dret a l’habitatge, l’accés a la sanitat, a l’educació, a l’aigua potable, etc. Crec que aquestes situacions de ficció ens parlen molt de les tensions que vivim actualment”, opina. I afegeix que “és interessant veure com la monstruositat, que havia estat cosa del zombi, es comença a traslladar cap al personatge encara humà, amb allò de ‘fight the dead, fear the living’”. Torres ja fa temps que investiga sobre aquest tema: “Tenia ganes de reprendre’l i revisar la producció específica dels territoris de parla catalana, perquè no m’ha estat fàcil trobar corpus i crec que poder treballar amb n’Antoni Munné-Jordà i el seu fons m’ajudarà a posar-hi solució”, explica.

Només començar, Munné-Jordà ha lliurat simbòlicament a Torres un exemplar centenari de La panolla (1873), llibre de Francesc Pelagi Briz (1839-1889), on apareix el que podria ser el primer relat sobre un zombi català. A partir d’ara, la beneficiària de la beca té un any per redactar el seu projecte, i el llibre resultant es presentarà al febrer de 2026.

Laura Torres Bauzà és llicenciada en Belles Arts i màster en Producció i recerca artística per la Universitat de Barcelona, i màster en Estudis comparatius en Literatura, Art i Pensament i doctoranda en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat professora associada a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears i a l’Escola d’Escriptura Laboratori de Lletres.

El jurat ha subratllat l’alta qualitat dels projectes aspirants d’enguany i la diversitat de temàtiques que aborden, i rebla que “s’ha observat una alineació dels objectes d’estudis i les metodologies amb els nous corrents d’estudis literaris”. El jurat ha volgut destacar també l’interès d’altres projectes presentats com Les traduccions de ciència-ficció, de Rosanna Rion; L’obra de CF de Sebastià Estradé, de Santiago Palo; i La crisi ecosocial en la literatura, de Clara Cartañá Gómez. En tot cas, són estudis que tenen opció de presentar-s’hi en edicions posteriors. 

D’altra banda, el beneficiari de la primera beca, Lluc Casals, ha presentat els eixos de la seva investigació, que es publicarà al febrer de 2025, i esdevindrà, doncs, el primer llibre fruit d’aquesta iniciativa, publicat per l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa. El projecte guanyador l’any passat va ser La tradició del futur: distopia simbòlica i antiutopia en la novel·la catalana. Casals ha fet una petita variació i ha ampliat l’espectre temporal de l’estudi, de manera que ha estudiat també les utopies i distopies anteriors a la guerra civil i les ha comparat amb el tardofranquisme dels anys 60 i començament dels 70. La principal conclusió del treball és que la majoria obres dels anys 20 i 30 són optimistes, abans de la conflagració militar, mentre que després de la guerra tenen un caire molt més pessimista i els escriptors adquireixen la consciència de salvar les lletres, publicant textos que esdevenen una al·legoria de la dictadura en clau literària. Així, l’autor centra l’estudi en obres com L’illa del gran experiment (1927), d’Onofre Parés, i Retorn al sol (1936), de Josep M. Francès. I en la segona part es fixa en La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, o Totes les bèsties de càrrega, de Manuel de Pedrolo, entre d’altres.

La beca Munné-Jordà està dotada amb 3.000 € més la publicació del treball, i va sorgir amb l’objectiu de promoure l’estudi acadèmic sobre literatura catalana de gènere fantàstic, especulatiu o no mimètic. A més, es valora especialment la utilització del fons documental personal d’Antoni Munné-Jordà, dipositat a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú. El projecte l’apadrinen l’editorial El Cep i la Nansa, el mecenatge privat «Imma i Josep», i l’escriptor Antoni Munné-Jordà, amb la participació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia.

El jurat el formen Francesc de P. Mestres, per l’editorial El Cep i la Nansa; Jordi Font-Agustí, per la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia (SCCFF); Víctor Martínez-Gil, per la Universitat Autònoma de Barcelona; Manuel Moreno, per la Universitat Politècnica de Catalunya; Jordi Marrugat, per la Universitat de Barcelona; Victoria Ortiz, pel Club de lectura de ciència-ficció de la biblioteca Armand Cardona Torrandell, i Antoni Munné-Jordà, per l’organització.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!