“Cap debat esdevé honest si no sacseja o fins i tot pertorba”
El Caminant de la Tinyosa és una novel·la de gran personalitat i que sobresurt com un caramel bastant únic en el context del fantàstic actual en llengua catalana. Lluís Rueda (Barcelona, 1973) signa una història fantàstica medieval ambientada a les terres de l’Ebre al segle XIII, un llibre d’aventures que s’emmarca en el subgènere de l’horror medieval. És, a més, el primer llibre en català de Rueda, especialista cinematogràfic, escriptor i editor a Hermenaute. Curiosament, com Isa J. González (ressenya anterior), debuta en català després d’haver publicat diversos llibres en castellà, un fet que reforça la tesi que el fantàstic en llengua catalana s’està espolsant complexes i és cada vegada més atractiu.
Som a la comarca de la Ribera d’Ebre l’any 1263, més concretament a Ascó, poble al qual arriba una parella d’herois/mercenaris, sol·licitats per investigar uns fets luctuosos ocorreguts recentment, en què han mort de forma violenta diferents persones, totes elles de la comunitat musulmana. Els protagonistes són el cavaller cristià Radulf Biterris i el matemàtic i astròleg sarraí Saat al-Barmuní, de Crevillent. Radulf pertany a l’orde de Sant Llàtzer, germandat que acollia els afectats de lepra. Nascut a Avinyonet de Puigventós, havia lluitat a les croades, i el precedeix la fama de la seva espasa, i alhora la condemna misteriosa d’un rostre desfigurat per la malaltia, que es cobreix amb una màscara. Són una parella peculiar i alhora entranyable, l’un més tímid i l’altre arrauxat. Tampoc hi falta un personatge femení determinant, la senyora Sança de la Fatarella, ja veureu. La investigació els condueix a una conxorxa liderada per una munió d’almogàvers revoltats i a la presència terrorífica d’un monstre de força i violència descomunals.
El títol ve d’un adjectiu que rep la boira, que quan és molt espessa s’anomena “tinyosa”. Rueda ambienta la història en un territori on l’atmosfera boirosa ja de per si estimula la imaginació i que és procliu a fets extraordinaris. Miravet, la Torre de l’Espanyol, la Fatarella… Tots aquests municipis apareixen en el relat, que és també una mena d’homenatge a un indret tan interessant com desconegut de Catalunya. La novel·la es caracteritza per un gran treball d’investigació històrica de l’autor, que situa tot d’elements verídics documentats durant el regnat de Jaume I, en un context de canvi social i polític on els sarraïns encara hi tenen un pes important en convivència amb el Temple. Els almogàvers són retratats com individus salvatges, malèfics, violents i menyspreables. Rueda els treu qualsevol pàtina romàntica i proposa una fotografia força realista del context històric, encara que amb l’element de terror que és el seu segell personal.
L’escriptor s’esforça a endinsar el lector en l’ambientació medieval amb profusió de detalls, i hi barreja personatges reals, tot i que el focus de seguida es concentra en una criatura infernal pròpia de bestiari, una bèstia que sospiten que prové d’Orient, una mena d’insecte gegant, sinistre i llefiscós, de potes ganxudes i amb un fibló enorme temible, que s’amaga al fangar. Aquest element sobrenatural és propi del subgènere de l’horror medieval, el qual Lluís Rueda trasllada a l’ambient mediterrani. Des del Tirant lo Blanc fins a Joan Perucho, El Caminant de la Tinyosa s’inspira en les llegendes cavalleresques, el cicle artúric o obres com El Nom de la Rosa, d’Umberto Eco.
Una de les claus de la novel·la és el llenguatge: escrita en passat simple, el to és volgudament arcaïtzant, solemne, i contribueix a fer aquest viatge en el temps. És un d’aquells llibres que requereix consultar el diccionari pràcticament a cada pàgina, perquè el desplegament de lèxic és bastant aclaparador. Més enllà de la llengua, però, el llibre també aporta reflexions interessants sobre la diversitat racial i cultural, la mirada sobre la mort i el més enllà, i el misteri de l’ignot.
En definitiva, Lluís Rueda contribueix a ampliar el ventall d’opcions del fantàstic en llengua catalana amb una temàtica poc habitual, i això sempre és una bona notícia. La jove editorial Cetus obre amb aquest col·lecció Yubarta la porta del fantàstic. Felicitats!
∞∞∞
Les Rades Grises 