“El que ha passat no es pot entendre amb la raó, i el subconscient encara no ha pogut assumir-ho”
Aquest llibre és la narració en primera persona de la vivència d’un professor universitari que, gràcies a la seva fortuna familiar, forma part d’un grup de privilegiats que es refugien a l’Hotel Termush. Hi ha hagut una catàstrofe nuclear, la població humana ha estat aniquilada i aquest establiment aïllat del món esdevé refugi d’una clientela exclusiva: els rics, els supervivents. “Vam pagar per continuar vivint, tal com abans es pagava una assegurança mèdica”, en paraules del protagonista.
L’editorial Obscura ha propiciat la primera traducció al català de Sven Holm (1940-2019), escriptor i dramaturg danès, reconegut sobretot per una obra de fort contingut polític i social, que critica la societat moderna i el capitalisme.
Hotel Termush (publicada l’any 1967) és una novel·la curta integrada per capítols molt breus, sempre des de la mirada del personatge principal. Refugiats als soterranis per protegir-se de les desinfeccions constants, el lector assisteix a les rutines avorrides dels primers dies de l’estada a l’hotel. No hi ha drama, ni dolor, ni descripció de què ha passat exactament. L’autor s’esforça a generar una atmosfera asèptica, que tampoc sembla frívola, sinó més aviat freda i apàtica, de persones que són allà sense cap entusiasme ni sentimentalismes. Hotel Termush satiritza les classes altes, la casta dels que es consideren superiors, aquesta microsocietat aparentment privilegiada, que es col·lapsa a poc a poc per la seva pròpia decadència.
L’escriptor se centra a traslladar al lector aquesta sensació d’aïllament i incomunicació, que també es reflecteix en la gairebé nul·la relació entre els residents: de fet, el protagonista pràcticament només parla amb el metge i amb una altra de les hostes. El relat no aprofundeix en els detalls de com ni per què ha passat aquest cataclisme. La visió de l’oceà Atlàntic és l’única referència física d’un lloc indeterminat. I tan sols hi ha alguna menció escadussera de la xarxa viària destrossada, dels escamots d’exploradors que cerquen vida més enllà. Dels malalts sabem que presenten crostes pel cos i moren al cap de cop pel síndrome d’irradiació aguda, poca cosa més.
Ara bé, què passa a l’exterior? Hi ha pocs supervivents, però es comença a saber que existeix un lloc protegit on la irradiació sembla que s’ha controlat. I si tothom sap que l’hotel és un lloc segur? Com afectarà als residents l’arribada d’altres malalts o refugiats que venen de fora? És un debat ben viu i que té molts paral·lelismes en la societat del segle XXI, quan l’estranger o el diferent es considera una amenaça per als nostres “privilegis”.
Hotel Termush és un text ben interessant, narrat amb un altre ritme, que defuig l’acció, el terror o l’aventura tràgica i violenta de la literatura catastrofista, perquè l’autor se centra en la psicologia dels supervivents aïllats, en la bogeria que els identifica i els perills de descomposició d’aquest grupuscle particular, que poc a poc es va ofegant en el seu propi refugi.
El crític Jeff VanderMeer, al pròleg del llibre, inscriu Hotel Termush en el subgènere anomenat “cozy disaster”, que vindria a ser un desastre acollidor, una calamitat en to alegre, per la manera com l’autor aborda la devastació posterior a una crisi nuclear massiva. Amb tocs surrealistes i irònics, Sven Holm dibuixa una decepció majúscula amb l’espècie humana, individualista i passiva, representada per un protagonista que aparentment es deixa portar pels esdeveniments, però que sortosament evoluciona cap a una actitud més activa, per intentar canviar les coses.
Potser quan reaccionem ja és massa tard…
∞∞∞
Les Rades Grises 