“A ella li tocava transmetre als humans el mal que vivia dins dels seus cors”

Tercer llibre i equador. Ricard Efa ha arribat a la meitat de la seva saga galàctica, Stella Signata, que l’integraran sis llibres. És una continuació esperada, per la bona acollida dels dos primers volums i la qualitat de la proposta. La síndrome de Sol Terra pren el relleu d’Els Confins i la Tenebra i Des de sempre fins a l’infinit, els llibres que van encetar aquesta magnífica aventura espacial emmarcada amb cobertes precioses, especialment la d’aquest tercer lliurament. Val la pena repetir que l’escriptor és també el dibuixant. Un mèrit lloable.    

La síndrome de Sol Terra avança un relat ja començat, però Efa dona un tomb a la truita i comença una història nova en aquest tercer volum, encara que dona a entendre que l’argument s’acabarà trobant amb el que hem conegut als dos primers llibres. Així, en el primer capítol una expedició espacial que ha hivernat durant segles cerca planetes habitables per salvar la humanitat. I els troba en l’anomenat sistema Yí Ri, el conjunt planetari on els humans procedents del sistema Sol Terra han anat forjant colònies, encara joves, des de fa només 77 anys.

Benjamin Janus Bell (I i II) simbolitzen l’arquetip del malvat sonat amb una ànsia de poder incontenible que il·lustra la voracitat de la humanitat: “foradar, extreure, esgotar i tornar a començar”. El seu negoci consisteix bàsicament a controlar l’extracció d’un mineral, el demeteri, que esdevé una font d’energia poderosa, el bé més preuat de la nova civilització humana. Xuclar un bé per transformar-lo en elements de destrucció i guerra. A banda de denunciar l’acció humana contaminant i depredadora per esprémer els recursos, aquests dos personatges il·lustren també la maleïda dèria dels dictadors de perpetuar-se en el poder, una cosa que en aquest cas aconsegueix fabricant-se un clon de si mateix.

Novament personatges femenins de perfil científic i militar esdevenen els pols d’interès principal de l’acció, que fluctua a l’entorn de l’extracció del demeteri i de les seves conseqüències per a la salut per la radiació que emet, a banda de la crisi de poder que genera en aquest règim la bogeria de Benjamin Janus Bell II. L’escriptor sorprèn amb girs de guió que generen un interès sostingut al llarg de la novel·la, que es desplega en diferents escenaris, i, evidentment, passen coses que ens vinculen amb l’èter que hem conegut en els primers dos lliuraments. Efa broda finals de capítol vibrants que atrapen el lector.

Com feia en els dos primers, en aquest llibre també estructura els capítols per personatges, de manera que cada bloc situa una perspectiva diferent en funció del que pivota al voltant d’algun dels protagonistes. Cal paciència al principi per anar configurant els ingredients de la nova història. Tot i així, l’autor escriu amb solvència i encadena la trama com un engranatge que funciona a la perfecció. Després d’alguns comentaris dels lectors, en aquesta ocasió el llibre incorpora un mapa planetari esquemàtic i un índex de personatges, un suport a la lectura que s’agraeix.

La síndrome de Sol Terra aporta un rerefons d’autocrítica gris i pessimista, en el sentit que augura que els problemes de la humanitat (cobdícia, violència, etc.) són endèmics, i s’arrosseguen allà on hi hagi algú de la nostra espècie. La reflexió sobre allò que ens fa humans plana en tot el text. Ara bé, alhora, sempre hi ha un bri d’esperança en una bondat que es resisteix a morir, en aquest cas, encapçalada per una noia jove amb poders extraordinaris que entén que no es pot extingir la violència amb més violència.

Efa construeix una història trepidant, amb ritme, acció i molta fantasia, i una imaginació exuberant que en aquest llibre arriba a cotes altes proposant noves formes de vida (breu espòiler) increïbles, i que aporten la càrrega filosòfica, mitològica i existencialista que sustenta tota la sèrie.

Sensacional, Efa.     

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!