CatContents. CatConvençuts. CatConsagrats. La xifra oficial diu que unes 300 persones van passar per la CatCon 2025, la setena. És un rècord per a una convenció modesta, organitzada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) a Vilanova i la Geltrú. Però, més enllà dels números, cal valorar el grau de satisfacció, que és altíssim. La gent hi arriba amb ganes, entusiasmada i motivada, es palpa en l’ambient, i en surt plenament satisfeta, amb ganes de repetir, amb noves coneixences, debats que fan rumiar, riures, i això sí, amb una colla de lectures amuntegades. Si la CatCon és un èxit és sobretot en l’objectiu d’exercir d’aglutinant del sector. Cada any una mica més.
Enric Herce i Anna Starobínets han estat dos dels noms propis d’aquesta edició, com a convidats d’honor. El reusenc, que amenaça de reclutar més lectors al bizarro amb el seu darrer llibre, Capipota, va acceptar amb humor l’entrevista que li va etzibar Sergi G. Oset. Una conversa que, de patac, puja al podi d’un dels millors moments de la història de les CatCons. A ritme de rock, dos dels barbuts més autèntics del fàndom català van oferir un desplegament de bon rotllo encomanadís. Enmig de les bromes de l’entrevistador, Herce va defensar la hibridació de gèneres com un dels aspectes amb què ha fruït més amb Capipota, un canvi radical respecte l’anterior novel·la, Benvolgut Jaume. Va transitar del ciberpunk a la fantasia històrica per arribar fins aquí. “Aquest llibre ha estat una alliberació total”, diu Herce, que destaca l’humor desacomplexat i la imaginació desfermada del llibre. “Escric el que m’agrada. Els meus llibres no són comercials i estic molt agraït als editors que sempre han acceptat novel·les arriscades, però quina no ho és?”, sosté. Efectivament, escriure en català, fantàstic i bizarro és una tríada bastant insuperable.
Anna Starobínets, ben flanquejada per la traducció de Marta Armengol i les preguntes de Miquel Codony, va ser una presència estel·lar a la CatCon 2025. L’escriptora russa va començar anunciant que està a punt de venir a viure a Catalunya, i va rebre la primera ovació que ja tenia guanyada abans de seure. Exiliada a Geòrgia per discrepàncies polítiques que li impedeixen treballar al seu país d’origen, Starobínets va defensar el seu darrer llibre, el novel·lot de 700 pàgines El gual de la guilla, que Mai Més ha publicat en català quan encara no ha sortit ni en castellà. Més aplaudiments. El volum neix d’un projecte per a una sèrie de televisió, rebutjat inicialment i que l’escriptora va poder recuperar després de lluitar-hi molt per convertir-lo en novel·la. Va quedar clar que no té molt bona opinió de les productores, tot i que la bona rebuda del llibre va fer que després canviessin d’opinió i sembla que finalment sí que hi haurà sèrie. El gual de la guilla narra una aventura a Manxúria al final de la Segona Guerra Mundial, amb espies, soldats i el protagonisme d’unes dones-guilla inspirades en el folklore japonès. “El context històric i geogràfic és molt familiar per al públic rus, i aquest és el llibre que s’està venent millor a Rússia; per al públic català pot ser un atractiu precisament pel contrari, perquè és totalment desconegut”, comenta l’autora. Starobínets es va fer un fart de signar exemplars i es va mostrar encantada amb l’acollida vilanovina.
L’any passat la CatCon va créixer en programació, ampliant una segona sala amb activitats simultànies, cosa que s’ha mantingut en aquesta edició, propiciant la tria del públic, i la possibilitat d’organitzar activitats lúdiques com una partida de Magic. Però la novetat més destacada d’enguany ha estat la CatCon Pro, un espai per posar en contacte autors i editorials que ha donat molt bon resultat, fet que demostra que era una oferta necessària i que ve a complementar un programa ben farcit de propostes.
En aquest tipus de festivals cadascú fa la seva tria en funció dels gustos. I pots tornar a casa amb titulars diferents. A banda de les dues entrevistes, plats fort del dissabte a la tarda, aquest cronista vol subratllar especialment la taula dedicada a la maternitat en la ciència-ficció, que va reunir quatre donasses de la literatura fantàstica catalana: les escriptores Elisenda Solsona, Roser Cabré-Verdiell i Isabel del Río, amb la periodista Karen Madrid com a conductora. La maternitat, lluny dels tòpics carrinclons i de la mirada masculina més rància, és “misteri” i és “màgia”, i és en aquestes esquerdes on la literatura fantàstica esdevé un conducte idoni per abordar temes tan troncals com aquest. Les escriptores van defensar el concepte de “transformació” —tan habitual en l’argumentari dels gèneres fantàstics— vinculat a la maternitat, i el terror disruptiu com una eina per explicar la vulnerabilitat d’alguns personatges. Mammalia (Solsona), Mare (Del Río) i Que morin els fills dels altres (Cabré-Verdiell) són lectures obligades si voleu aprofundir en aquesta qüestió.
I, és clar, la CatCon va oferir molts altres continguts interessantíssims, com les taules dedicades a l’aventura espacial en català, les cases encantades, la mitologia, el subgènere del romantasy o l’univers del Cosmere de Sanderson, per citar-ne algunes. Tothom hi va trobar xerrades apassionants. Pregunteu-ho si no vau venir, ja veureu.
Els dissetens Ictineu
Menció a banda, com no, són els Premis Ictineu, que han arribat a la dissetena edició, i que van haver de seleccionar (amb els vots populars i els dels jurats) entre una collita espectacular de títols de totes les categories. La producció es manté en números ben consistents. En les votacions d’enguany (a obra publicada el 2024) es van comptabilitzar 30 novel·les originals en català, 40 novel·les traduïdes, 64 contes originals en català, 69 contes traduïts, 16 còmics i 15 reculls. En aquesta edició, a més, s’ha recuperat l’àmbit juvenil: hi han optat 10 títols com a novel·la fantàstica juvenil original en català i 9 de traduïdes. La categoria d’assaig es convoca cada dos anys.
Elisenda Solsona va coronar-se per primer cop en la categoria reina i va rebre l’Ictineu a millor novel·la fantàstica en català per Mammalia (Males Herbes), una obra que no ha parat de rebre elogis, amb raó, i que proposa una reflexió punyent sobre la maternitat amb un esclat de ciència-ficció meravellós i escrit amb la prosa consistent de Solsona. Si calia, aquest premi la situa com una de les millors escriptores de casa nostra.
En l’apartat de novel·la traduïda no hi va haver sorpresa. La traducció de Brandon Sanderson al català era tan esperada que a la primera ja li ha caigut l’Ictineu per L’ànima de l’emperador (Duna Llibres), amb traducció de Marta Armengol Royo. Afortunadament, sembla que tenim Sanderson per estona, perquè en vindran més.
A Catalunya tenim contistes fantàstics, i sembla prou just que el premi en la categoria de millor conte en català hagi estat ex aequo per a Ivan Ledesma per Al fons i per a Sònia Boj per Somriures perfectes. Val a dir que en aquest cas el reconeixement és també per a la bona feina de la troupe de Narranación, atès que els dos relats es van publicar al número 10 de la revista. La loteria, dins La loteria i altres contes, de Shirley Jackson (L’Altra editorial) va guanyar en l’àmbit de conte traduït.
Pel que fa a la novel·la juvenil, es va imposar un mestre com Albert Villaró amb El tercer origen (Estrella Polar), mentre que Ortiga i os, de T. Kingfisher (Raig Verd), va rebre el juvenil traduït.
Enguany els premis van ser força repartits. No va faltar a la cita Mai Més que, a banda de Sanderson (Duna és un matrimoni de Mai Més amb Raig Verd) també va guanyar en la categoria de millor còmic fantàstic en català per Friday 3: Ja torna a ser Nadal, d’Ed Brubaker, Marcos Martín i Muntsa Vicente.
L’antologia de diversos autors Ciutat soterrada (Sfábula) va rebre l’Ictineu al millor recull, i Txell Ozcáriz va ser la més votada per la il·lustració de Nexe (Edicions SECC).
Els Ictineu són un estímul per ampliar la pila de lectures pendents, com ha estat ben estimulant tota l’energia positiva compartida durant el cap de setmana de la CatCon 2025. Felicitats i gràcies a totes i tots!
Seguim CatConnectats…
PREMIS ICTINEU. PALMARÈS 2025
| Categoria | Títol | Autor/a | Editorial | Coberta |
|---|---|---|---|---|
| Millor novel·la fantàstica en català | Mammalia | Elisenda Solsona | Males Herbes |  |
| Millor novel·la fantàstica traduïda al català | L’ànima de l’emperador (Traducció de Marta Armengol Royo) | Brandon Sanderson | Duna Llibres |  |
| Millor conte fantàstic escrit en català (exaequo) | “Al fons”, dins Narranación 10 | Ivan Ledesma | Narranación |  |
| Millor conte fantàstic escrit en català (exaequo) | “Somriures perfectes”, dins Narranación 10 | Sònia Boj | Narranación | |
| Millor conte fantàstic traduït al català | “La loteria”, dins La loteria i altres contes (Traduït per Martí Sales Sariola) | Shirley Jackson | L’Altra Editorial |  |
| Millor novel·la juvenil escrita en català | El tercer origen | Albert Villaró | Estrella Polar |  |
| Millor novel·la juvenil traduïda al català | Ortiga i ós (Traducció d’Elena Ordeig Vila) | T. Kingfisher | Raig Verd |  |
| Millor recull | Ciutat soterrada | Diversos autors | Sfábula |  |
| Millor còmic fantàstic en català | Friday 3: Ja torna a ser Nadal | Ed Brubaker, Marcos Martín i Muntsa Vicente | Mai Més Llibres |  |
| Millor coberta | Nexe | Txell Ozcáriz | Edicions SECC |  |
∞∞∞
Les Rades Grises 
2 pensaments sobre “Elogi dels CatConaires”