Santiago Palos guanya la tercera beca Munné-Jordà d’assaig de ciència-ficció catalana
El periodista i professor Santiago Palos Domènech ha guanyat la tercera edició de la beca Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció, amb una proposta per reivindicar la figura de l’escriptor i divulgador científic Sebastià Estradé (1923-2016). Palos rebrà els 3.000 euros de la dotació i la publicació del seu treball amb l’editorial El Cep i la Nansa, prevista per al febrer de 2027. El seu projecte d’estudi ha estat escollit entre els sis que s’han presentat enguany, i ha subratllat la voluntat de “posar Estradé al mapa literari català”.
Sebastià Estradé és un escriptor poc conegut, malgrat que va publicar vint-i-dos llibres, la majoria de ciència-ficció, i també juvenils. “És un autor amb misteri, i m’agradaria resoldre aquest misteri”, diu Palos. Enginyer industrial, Estradé va fer una tesi sobre el dret a la conquesta de l’espai, i va ser popular als anys seixanta del segle passat per la seva tasca com a periodista científic. “Quan vaig voler saber més sobre ell, no trobava cap estudi sencer de la seva obra, per això crec que val la pena estudiar-lo i recuperar-lo com a autor de ciència-ficció”, sosté. Palos destaca d’Estradé la seva base científica sòlida, el seu pensament ecologista emmarcat en l’humanisme cristià i la seva relació amb altres narradors de gènere dels anys seixanta com Antoni Ribera i Màrius Lleget.
La beca d’estudis literaris Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció de Vilanova i la Geltrú és una raresa en el panorama cultural català. Parteix de la iniciativa del propi Munné-Jordà, que va llegar el seu fons especialitzat de ciència-ficció a l’Ajuntament d’aquesta localitat, fons que està disponible per a consulta a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. Per tal de dinamitzar aquest fons i promoure l’estudi de la ciència-ficció catalana, es va engegar aquesta iniciativa, que compta amb el patrocini privat de Josep Lluís Vidal i Imma Montané, amb el suport de diverses institucions. El jurat és format per: Francesc de P. Mestres, per l’editorial El Cep i la Nansa; Jordi Font-Agustí, per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF); Anna M. Moreno-Bedmar, per la Universitat de Barcelona; Víctor Martínez-Gil, per la Universitat Autònoma de Barcelona; Manuel Moreno, per la Universitat Politècnica de Catalunya; Victòria Ortiz, pel Club de lectura de ciència-ficció de la Biblioteca Cardona Torrandell, i Antoni Munné-Jordà, per l’organització.
Zombis en clau catalana
En el mateix acte en què s’ha anunciat el veredicte de la tercera edició, s’ha ofert ja un tast del treball de la beca en curs, obra de la mallorquina Laura Torres Bauzà, que ha titulat Quan el mort torna i mossega. Les metàfores del zombi a la literatura catalana. Torres ha fet el lliurament simbòlic de l’original a l’editorial i ha presentat els eixos centrals del seu treball, que es publicarà al febrer de 2026. Aquest llibre serà el segon de la col·lecció Sèrie Estudis CF, la primera i única col·lecció dedicada exclusivament a l’assaig sobre ciència-ficció en català. Recordem que el primer llibre, premiat amb la primera beca, ja es va publicar enguany: Leviatans contra Franco, de Lluc Casals, que analitza la utopia de preguerra i la distopia antifranquista a la ciència-ficció catalana.
Laura Torres ha estudiat el subgènere zombi com a metàfora cultural, social i política, un reflex i crítica de les pors col·lectives, i ho ha fet bàsicament a partir de literatura produïda a Catalunya. “No pensava que trobaria tant corpus, i espero que sigui un punt de partida per a altres investigacions”, diu l’autora, que ha lamentat haver pogut incloure-hi poc material del País Valencià o les Balears.
L’estudi de Torres Bauzà es condensa en cinc grans capítols: el primer parla del zombi “haitià”, basat en el budú, de connotacions més màgiques, i dels “protozombis”, que compara amb els zombis de la ficció contemporània; en el segon, planteja el zombi víric, relacionat amb pandèmies, símbol de malaltia i que és una metàfora de societats malaltes; en el tercer, apareix el concepte de “rehumanització”, quan el zombi ja no és un perill sinó que torna a la societat, o el que és el mateix, conviure amb la diferència; el quart correspon a l’ús del zombi com a crítica sociopolítica; i el cinquè defensa que el veritable monstre és l’ésser humà, quan assumeix la violència com a única via possible, molt a prop dels discursos neoliberals. “El zombi és una metàfora de la nostra època, perquè ens parla de la crisi, de la precarietat humana, de la barbàrie de la guerra o del turisme de masses”, subratlla Torres. A banda dels conceptes de caràcter global, l’estudi aborda també la idiosincràsia pròpia que reflecteixen les obres catalanes, amb referències a la causa independentista, per exemple.
La beca Munné-Jordà ha rebut 23 propostes d’estudi sobre ciència-ficció en català en els seus primers tres anys d’existència, tot un indicador de la voluntat i necessitat d’estudiar aquest àmbit sovint menyspreat i tan desconegut de la literatura catalana. L’enhorabona i per molts anys més!
∞∞∞
Les Rades Grises 