Començar un projecte cultural té molt mèrit. Més encara en l’àmbit dels gèneres fantàstics. Però el realment valuós i difícil és sostenir-lo en el temps i fer-lo créixer. El Festival 42 ha completat aquest cap de setmana la cinquena edició i, malgrat que l’edat és jove, en només cinc anys ha complert les expectatives dels aficionats a bastament. Un públic divers i entusiasta ha tornat a respondre a la cita amb la Fabra i Coats en un ambient vibrant i amb multitud de propostes per a tots els gustos, que és un dels grans atractius del festival. Les xifres oficials parlen de 163 autors i 78 activitats, amb més de 8.500 assistents (l’any passat en van ser 7.500). Més enllà dels números, però, cal subratllar la progressiva consolidació de l’esdeveniment, gràcies a l’aposta de l’Institut de Cultura de Barcelona per donar al fantàstic un festival literari com el que ja tenien altres gèneres a la capital catalana, i, sobretot, gràcies a la constància i dedicació de Ricard Ruiz Garzón com a promotor i comissari, enguany ajudat en l’organització per dos fitxatges de solvència contrastada com les especialistes Karen Madrid i Susana Vallejo.
Una de les fortaleses del festival és la presència d’autors internacionals. Enguany potser no hi havia tants noms sonats com en altres edicions, però precisament la descoberta és una de les motivacions que proporciona el 42. Com a exemple, la multitudinària sessió del dissabte a la tarda amb deu escriptores —totes dones— que va deixar petita la sala principal, plena de gom a gom. Va ser un dels grans moments d’enguany, amb Fonda Lee, Anna Starobínets, V. E. Schwab, Claire North, Frances Hardinge, Amal El-Mohtar, V. L. Bovalino, Smith Spark i Stella Tack, juntament amb Susana Vallejo.
El 42 s’ha esforçat sempre a recollir la lectura política i social dels gèneres fantàstics, i aquesta edició ha estat especialment reivindicativa, amb grans temes transversals com el tractament de la identitat en la ficció especulativa, que ha confluït en debats sobre feminismes, maternitat, o diversitat sexual.
Les llargues cues de signatures van ser una constant al vestíbul, presidit aquesta vegada per una exposició sobre mitologia catalana, amb obres de Laia Baldevey. A l’altra banda de la plaça, a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, una altra mostra molt interessant, Essa Efa, un viatge estel·lar per la ciència-ficció a les lletres catalanes, comissariada per Joaquim Noguero, on destaquen les il·lustracions (retrats robot) obra de Josemaría Casanovas.
Capítol a banda mereixen els premis del 42, que van tornar a exalçar Elisenda Solsona i el seu Mammalia (Males Herbes). El llibre, que ja havia guanyat l’Ictineu, va ser considerat la millor novel·la fantàstica publicada en català l’any 2024. Els premis del Festival 42 reconeixen les millors obres de l’any anterior. En l’apartat de traducció, va guanyar Xina Muntanya Zhang, de Maureen F. McHugh (traduït per Lluís Delgado), en un més que merescut aplaudiment per a la feina dels editors Toni Herrero i Gonzalo Rodríguez amb el projecte de Chronos. El jurat també va reconèixer l’imprescindible Houston, Houston, ens rebeu?, d’Alice B. Sheldon, com a millor clàssic que s’havia editat per primer cop en català, en aquest cas traduït per Ernest Riera i publicat per Duna. La sirena de Gemma Calduch va sorprendre en l’apartat de revelació, que va guanyar amb Si sabessis el mar com és bonic (La Magrana). I Bernat Romaní es va endur el juvenil amb Temps de fronteres (Bambú), ambientat a la Guerra Civil. Però el premi més ovacionat va ser l’honorífic, que enguany va ser per als creadors del 3XL, Marc Mateu i Ferran Molinas, per l’empremta d’aquest canal temàtic pioner de TV3, que va dur a la pantalla i en català sèries de manga i anime que van marcar tota una generació.
Monstres, romantasy, distopies… El 42 va tocar múltiples subgèneres i temàtiques, i fa créixer la pila de lectures pendents perquè ens fa descobrir sempre nous autors, i aquest és un dels punts forts del festival, perquè al llarg de cinc dies tothom hi pot trobar alguna cosa que li resulti interessant com, per exemple, la literatura llatinoamericana, a la qual el 42 presta molta atenció. Els fans de China Miéville no el van poder conèixer en directe, però van aprofundir en el seu treball amb un conjunt de sessions específiques, igual que els amants d’Ursula K. Le Guin, que també van gaudir de programació especial. El que sí que hi era de cos present era David Lloyd, creador de V de Vendetta, i el bo d’en Grady Hendrix, a qui vam descobrir a la CatCon de 2024. O el llibreter i editor Alejo Cuervo, que va parlar dels 40 anys de Gigamesh el dia del seu propi aniversari!
Rutes literàries, cosplay o teatre són algunes de les propostes complementàries dins un ampli ventall que fa desitjar agafar-se una setmana de vacances per no perdre’s ni una engruna.
Una de les notes negatives, però, va ser la llibreria del 42, que no va tenir prou sensibilitat amb la llengua catalana. En un moment amb tantes editorials que s’esforcen en publicar en català i amb tanta obra original i traduïda, calia esperar, com a mínim, una bona selecció de la producció del darrer any, que va resultar absent al taulell. El 42 té vocació bilingüe des dels inicis, però un festival parit a Barcelona ha de tenir cura de donar visibilitat als autors i segells catalans, que no disposen d’altres fòrums multitudinaris d’aquest nivell per lluir-se.
Dit això, felicitats al 42 per aquest cinquè aniversari, i que en vinguin molts més!
| Premis Festival 42 – 2025 | Títol | Autor/a | Editorial | Coberta |
|---|---|---|---|---|
| Millor obra original en català | Mammalia | Elisenda Solsona | Males Herbes |  |
| Millor obra traduïda en català | Xina Muntanya Zhang (Traducció de Lluís Delgado) | Maureen F. McHugh | Chronos |  |
| Millor clàssic traduït al català | Houston, Houston, ens rebeu? (Traducció d’Ernest Riera) | Alice B. Sheldon (pseudònim James Tiptree Jr) | Duna |  |
| Premi revelació en català | Si sabessis el mar com és bonic | Gemma Calduch | La Magrana |  |
| Millor obra juvenil en català – Premi Alba | Temps de fronteres | Bernat Romaní | Bambú |  |
| Premi honorífic | 3XL.net | Marc Mateu i Ferran Molinas | TV3 |  |
| Millor obra original en castellà | La península de las casas vacías | David Uclés | Siruela |  |
| Millor obra traduïda en castellà | Al final de la oscuridad (Traducció d’Ainize Salaberri) | Sequoia Nagamatsu | Nocturna |  |
| Premi revelació en castellà | Placeres mortales | Belén Martínez | Umbriel |  |
| Millor obra juvenil en castellà | Entre dos finales | Raquel Arbeteta | Salamandra |  |
∞∞∞
Les Rades Grises 
Un pensament sobre “Cinquè quaranta-dos!”