“La immensitat de l’univers només és suportable a través de l’amor”

Contacte arriba per primera vegada en català gràcies a la traducció que ha impulsat Duna Llibres. L’escriptor nord-americà Carl Sagan (1934-1996) va ser un astrofísic molt actiu com a divulgador científic i aquesta novel·la aprofundia, des de la ficció, però amb una base científica molt sòlida, en un dels projectes en què ell mateix havia treballat per promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre.

El llibre comença en el típic context estatunidenc de l’època de la guerra del Vietnam, i amb la infància de l’Ellie, l’Eleanor Arroway, una nena que perd el pare aviat, i porta malament el nou matrimoni de la mare. Té una gran capacitat per a la ciència, especialment la radioastronomia, i des de l’etapa universitària a Harvard creix amb l’esperit crític que una dona podia excel·lir en aquest camp; la reivindicació feminista sobrevola tot el llibre —de fet, la presidenta dels Estats Units és una dona—, i la protagonista ha de reivindicar-se constantment en entorns masculins que sovint la menystenen. La seva passió per les estrelles la fa somiar en la possibilitat que els radiotelescopis poguessin detectar missatges d’altres planetes. Aquesta passió es començarà a materialitzar quan treballa en un projecte com a investigadora a l’observatori d’Arecibo, a Puerto Rico, dedicat a la cerca d’intel·ligència extraterrestre.

Si vau veure la pel·lícula que va dirigir Robert Zemeckis l’any 1997, protagonitzada per Jodie Foster —una adaptació força fidel al llibre—, ja sabeu que, efectivament, i com el títol indica, hi ha un “contacte” provinent de les profunditats de l’espai, i a partir d’aquí es desenvolupa el tronc de la novel·la. El missatge rebut és tan críptic com un reguitzell repetitiu de nombres primers, que caldrà desxifrar.

Cal tenir present que Sagan escriu la història a començament dels anys 80 (al principi com a guió d’una pel·lícula) i la novel·la es publica l’any 1985. Les al·lusions tècniques sonen antiquades per al lector actual, perquè és una època en què s’envien telegrames per comunicar-se, s’utilitzen disquets i cintes de casset,  i es comparteixen dades per fax. La trama avança temporalment cap al canvi de mil·lenni, de fet, la data del 31 de desembre de 1999 tindrà rellevància, com llegireu. I la proximitat del nou segle propicia l’especulació sobre la proliferació de sectes ufològiques i altres místiques diverses.   

Un cop captat el senyal, la gran dificultat a nivell mundial, com podeu imaginar, és qui acapara el protagonisme entre els pobres humans. La disputa entre diferents països per liderar el projecte. Els egos de les grans potències. Una de les coses que més em fascina d’aquest tipus de relats és l’evocació que ens permet mirar la Terra des de molt lluny, i observar la petitesa i ridiculesa dels humans, barallats entre ells. L’aplicació del coneixement tecnològic per la cursa armamentista, per matar-se uns als altres, fa esgarrifar, com podem copsar avui més que mai. Però és possible el consens entre nacions quan es tracta d’un assumpte que va més enllà del nostre planeta? És possible una sola veu en nom de la humanitat? Pot ser que un missatge extern ens uneixi?

Aquesta és una de les mirades més interessants de la novel·la, com també la reflexió sobre la religió. Què hi pinten les creences dels humans davant el contacte amb una civilització extraterrestre? El creixement dels fonamentalismes que auguren un missatge diví treuen de polleguera l’Ellie, que insisteix a recalcar les contradiccions de les religions humanes. “I si totes s’equivoquen?”.

Contacte és un llibre força llarg, amb abundant contingut tècnic. El cos central de la història pot resultar un pèl feixuc, perquè dedica moltes pàgines al debat sobre el contingut del missatge extraterrestre i les seves implicacions sociopolítiques. Però quan realment la novel·la pren força és en el tram final, quan Sagan desplega el sentit de la meravella en un episodi imaginatiu, evocador i de gran profunditat. Un final que es fa curt després de mastegar tota la prèvia.

Em quedo amb un missatge optimista. Malgrat l’escepticisme negatiu que pot generar la nostra espècie, l’apunt esperançador de Contacte ens diu que els homes i les dones valem la pena i som únics en el conjunt de l’Univers per coses com la música, la bonhomia, els somnis i l’amor.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!