“He lluitat molt per ser ningú”
Axie Oh és una escriptora novaiorquesa establerta a Las Vegas. Estem a punt de conèixer-la perquè ve a Catalunya aquest mes de maig, convidada d’honor a la 8a CatCon. Elastic Books (segell d’Abacus) ha apostat fort per una autora de ressò internacional i ha publicat en català la sèrie de dos volums que formen El Món Flotant i El Dimoni i la Llum, i també la fantasia mitològica La noia que es va entregar al mar. L’univers K-Pop i el romantasy són dos dels pilars de les seves històries.
El Món Flotant bascula entre dos protagonistes principals. La Ren, una jove de disset anys, és artista en una família de circ ambulant. És adoptada, va fugir del seu país d’origen, Sareniya, fa deu anys. L’atac d’un monstre al poble on estan actuant provoca un daltabaix que desperta la Llum que té a dins, una màgia innata lligada a les emocions. La Ren decideix abandonar la vida que ha dut la darrera dècada per buscar un remei per curar el Petit Oncle, un dels membres de la seva família adoptiva.
D’altra banda, el Sunho és un noi orfe que es guanya la vida com a mercenari i lluitador. Pateix amnèsia per un fet traumàtic que desconeix, i busca el seu germà, del qual no ha sabut res des que va estar a l’exèrcit amb ell. En Sunho, com la Ren, també té un poder, que ell anomena “Dimoni”, i que li permet veure-hi en la foscor, una força, velocitat i resistència superiors, i capacitat per curar-se de manera accelerada.
No cal dir que la novel·la fa confluir els dos joves, que simbolitzen d’alguna manera dues cares d’una mateixa moneda: una és la llum, la innocència i la vitalitat, mentre que l’altre és foscor, culpa i ràbia continguda. Com passa en molts llibres d’aquest gènere, l’aventura és un viatge iniciàtic per als personatges, que afronten recerques vitals en un camí per descobrir la pròpia identitat.
L’escriptora ens presenta un fragment d’univers en què hi ha un Món Flotant (anomenat Sareniya) i el Món Subterrani, país que, com el nom indica, és sotmès a la foscor. És una construcció de món binària i molt contrastada entre dalt i baix, rics i pobres, i aquests últims, envoltats per un Mur. Salvant les distàncies, l’ambientació té un aire steampunk: hi ha electricitat, trens i dirigibles. És un univers d’ambientació oriental, un món en conflicte en què el poder i la mística pseudodivina estan relacionats, perquè es creu que els governants descendeixen d’una “donzella celestial”. Mitologia i profecies són ingredients que sempre conjuguen bé en una història de fantasia.
Una de les curiositats d’aquest món és la seva font energètica elemental, el mithril, un metall verinós al tacte, difícil d’obtenir, i que és el que sosté enlaire el Món Flotant, el país pròsper que sura per sobre de la resta. No cal dir que les mines són molt cobejades, i que esdevenen font de conflicte. Posats a inventar un nom, si fos l’Axie Oh no li hauria posat “mithril”! Efectivament, manlleva el nom del mític mineral que excaven els nans de Tolkien, i això, a Les Rades Grises, grinyola.
Axie Oh basteix un artefacte que funciona bé pel seu dinamisme, en un món fantàstic amb dos personatges atractius que han d’unir forces per derrotar forces malignes. La relació i magnetisme entre tots dos segur que enganxa els lectors més joves perquè la trama té tots els ingredients de misteri, acció, màgia i tensió romàntica. Els lectors més veterans i avesats al fantàstic potser hi troben estereotips ja coneguts i, fins i tot, reminiscències llunyanes a La Ciudad Infernal de Greg Keyes per a The Elder Scrolls (compareu les cobertes).
En tot cas, cal anar de seguida a buscar el segon llibre, El Dimoni i la Llum, perquè la història queda absolutament inconclusa i volem saber com acaba!
∞∞∞
Les Rades Grises 