La ciència-ficció en llengua catalana és un territori força desconegut per al que podríem anomenar “gran públic lector” de casa nostra, que tot just podria citar, i amb sort, el Mecanoscrit de Pedrolo i La pell freda de Sánchez-Piñol. “CF en català? Fa una mica de mandra, no?” És una frase que he sentit en més d’una sobretaula. Però no defallim!

Com hem comentat en altres ocasions, la col·lecció de gènere de Pagès Editors és la principal font on anar a trobar ciència-ficció en català, tant pel que fa a traduccions com novel·les de collita pròpia. I vet aquí un exemple que recomano absolutament a tots aquells que necessitin una empenta per decidir-se a llegir ciència-ficció made in Catalonia.

El vent entre els saguaros és una novel·la concisa, dinàmica i atractiva que, més enllà del component futurista en què s’ambienta la trama, aporta una interessantíssima reflexió psicològica sobre la culpa i els fantasmes de la mala consciència que carreguem a la motxilla de la nostra psique.

La Ge és prospectora. Ella i en MacQuinn, el seu marit, treballen per a una companyia que es dedica a buscar nous mons en els quals poder desenvolupar vida humana i, per tant, obtenir-ne una rendibilitat econòmica. Els científics han trobat una mena de plec espai-temporal que ha revolucionat el món de l’astronàutica, de manera que hi ha tot un univers il·limitat per explorar a disponibilitat dels habitants de la Terra.

L’acció succeeix en un d’aquests mons llunyans. Allà coincidiran amb una altra parella de prospectors de la competència i tots quatre exploraran el planeta. És un lloc aparentment semblant a la Terra, silenciós, sense vida animal, i poblat per inquietants boscos de saguaros, una mena de cactus gegants com els del desert de Sonora, al llindar entre Califòrnia, Arizona i Mèxic.

La narració de la Ge en primera persona afavoreix la implicació del lector amb la protagonista, una jove nord-americana que s’ha fet a si mateixa a base de molt esforç i patiment. Ella és la primera que nota sensacions estranyes allí i, poc a poc, el mal que impregna el lloc afectarà els quatre membres de l’expedició. L’autora utilitza aquest món desconegut com un gran mirall simbòlic en què els personatges s’hauran d’enfrontar a les seves càrregues personals, a allò més fosc que pesa en el subconscient i que no podem amagar-nos ni a nosaltres mateixos. Quan aflora, les conseqüències són imprevisibles, i en aquest cas són molt més demolidores que qualsevol trastorn d’ansietat.

Montserrat Galícia (Cornellà de Llobregat, 1947) no és cap nouvinguda a la literatura, encara que el seu nom sigui poc mediàtic. Va debutar amb P.H.1A Copèrnic l’any 1984 i des de llavors ha publicat una vintena de novel·les, bona part de les quals de ciència-ficció juvenil, i ha guanyat en dues ocasions el premi Joaquim Ruyra. Galícia és una militant del gènere, membre de la junta de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF).

El vent entre els saguaros és una novel·la per al públic adult, accessible i eficaç, en què un escenari de ciència-ficció esdevé l’ecosistema ideal per reflexionar sobre la pròpia conducta. L’estada en el planeta, que és l’acció del present, s’intercala amb contínues mirades al passat per entendre com la protagonista ha arribat fins aquí i el lector l’acompanya en un examen de consciència al llarg del seu recorregut vital. Per entendre d’on venim i qui som, sovint cal prendre certa distància.

Montserrat Galícia demostra un cop més, per si encara calia, que la literatura fantàstica és un instrument de primer ordre per generar metàfores i aprofundir en el nostre món i les nostres preocupacions reals.