La literatura protagonitzada per vampirs ha significat un fenomen editorial els darrers anys, i sembla que encara té corda. El vampir literari no ha estat cap novetat: apareix al segle XVIII, i té el seu punt àlgid amb Dràcula, de Bram Stoker (1897). Anne Rice va popularitzar el vampirisme amb un tractament més suavitzat dels xucladors de sang. I Stephenie Meyer, amb la saga Crepuscle, els va humanitzar definitivament, amb un èxit global. El component sentimental dels llibres de Meyer ha seduït el públic adolescent: no parlem de literatura vampírica sinó més aviat de novel·les d’amor esquitxades de fantasia i protagonitzades per vampirs. Ja no s’alimenten necessàriament de sang humana, tendeixen a enamorar-se i s’han desprès de la pàtina malèfica. El fenomen Crepuscle va desfermar la dèria pels vampirs, però és més antiga la saga Crónicas vampíricas, un triangle amorós que barreja terror i romanticisme que L.J. Smith havia engegat el 1991 –i té com a complement televisiu la sèrie Diaris de vampirs. Aquesta setmana Destino acaba de publicar el sisè volum, titulat Damon, almas oscuras. La traducció al català, a càrrec de Bromera, va arrencar més tard, i al novembre sortirà el segon volum de la sèrie. En la mateixa línia s’ha promogut una altra saga de la mateixa autora, Night World, amb dos títols publicats en castellà. En aquest cas tracta d’una societat secreta de monstres diversos. No poden donar-se a conèixer ni enamorar-se d’humans, però no cal dir que s’incompleixen les normes.