En el dens panorama de premis literaris és inevitable que alguns tinguin poca visibilitat, i encara més si es tracta d’especialitats de gènere. És el cas del premi UPC de Ciència-ficció, guardó que acumula ja una trajectòria rellevant i que enguany ha arribat a la vintena edició. La universitat el va crear el 1991, amb l’objectiu de potenciar el vincle amb la ciència i la tecnologia, i de seguida va créixer amb vocació internacional. És un premi per a relats curts (de 100 planes), que es poden presentar en català, castellà, francès i anglès. El castellà i l’anglès dominen clarament, mentre que les obres que es presenten en català són poques, mostra de les dificultats de la llengua catalana en determinats gèneres. “Aquí un escriptor no pot viure de la ciència-ficció”, constata Miquel Barceló, un dels organitzadors del premi –que conviu amb el Manuel de Pedrolo de novel·la de ciència-ficció en català–. La UPC ha rebut enguany 78 obres i el guanyador ha estat el cubà José Miguel Sánchez (Yoss) amb l’obra Super extra grande, dotat amb 6.000 euros més la publicació de l’obra a la Iniciativa Digital Politècnica. Després d’anys de publicar els premiats a Ediciones B, s’ha obert la via digital, format en què també es trobarà la guanyadora de l’any passat, Bis, de Roberto Sanhueza, així com conferències dels experts convidats cada any: aquest cop va ser l’autor francès Pierre Gévart. El jurat va fer també dues mencions per a Juan Miguel Aguilera, per La caja cúfica, i per al professor Joaquim Casal, per Una recerca en dos temps.