L’Àxel té catorze anys i no s’agrada. És més aviat tímid, a l’institut alguns companys li fan la guitza, els seus pares s’acaben de separar i, a sobre, se n’ha anat del poble –on hi ha deixat la noia que li agrada– per traslladar-se a viure a Barcelona amb la seva mare. Amb aquest inici, El prodigi, de Gerard Guix (Estrella Polar), pot semblar poc prometedor. Però el plantejament prototípic d’adolescent amb problemes dura unes poques planes, les justes perquè la trama entri en una altra dimensió. L’Àxel està canviant, sí, però la seva pubertat no és gens convencional. Les mutacions físiques són preocupants, raríssimes; la gent que l’envolta té actituds estranyes; succeeixen episodis violents, i sobre ell plana l’amenaça d’un oncle, l’Odin, que no ha vist mai. Tot plegat el porta a pensar que s’està tornant boig.
Els fets que giren entorn de l’Àxel el submergeixen en una espiral de confusió creixent entre realitat i malson, que culmina amb un desenllaç apocalíptic: una plaga destructiva a la ciutat, en què ell haurà de discernir en quin bàndol ha de lluitar i assumir-hi un lideratge tenebrós.
Gerard Guix (Vic, 1975) és el guanyador del 21è premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler amb Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me, que acaba de publicar Columna. Ha escrit altres novel·les com La deriva dels continents i Dia de caça, i també guions de teatre, cinema i televisió. El prodigi és la primera part d’una trilogia juvenil que barreja terror i ciència-ficció. Els lectors en demanaran la segona part, segur.