La fantasia no és només evasió. I Quan no te’n vas, de Pau Joan Hernàndez, és un exemple de com educar a través de la literatura. L’editorial Edebé, dedicada sobretot al públic infantil i juvenil, disposa en el seu catàleg d’un bon reguitzell de títols en aquesta direcció. L’obra comença com un relat de fantasmes, però fluctua cap a la denúncia dels maltractaments juvenils i els abusos masclistes. La novel·la és la història de la Lorena, una adolescent que acaba de morir. Ella mateixa es presenta al lector en primera persona, desconcertada. Acaba de descobrir el seu cos mort en un hospital i no sap què ha passat. No recorda res. Ningú veu el seu espectre, ningú la sent, ni la pot tocar. I ella no sap què fer, ni on anar. És un esperit. Poc a poc descobreix que es pot moure, travessant obstacles físics, i que pot aconseguir comunicar-se amb els vius alterant instruments electrònics. Només els gats la poden veure. I les persones amb una certa sensibilitat la poden intuir. Així coneix la Goretti, una noia interessada en l’espiritisme que la convoca sense voler i li serà de molt ajut. L’autor –premi Edebé 2004 amb La tripulació del pànic– no entra en temes religiosos, encara que una intermediària, la Rut, constata que l’estat de la Lorena no és definitiu: hi ha un Endavant. És amb els vius per poc temps, per entendre la seva pròpia mort, i potser evitar- ne d’altres. Edebé ha publicat sagues reconegudes en la literatura fantàstica com Porta Coeli, de Susana Vallejo, i La guerra de les bruixes, de Maite Carranza.
Les Rades Grises 