“La màgia? Això no és màgia. És així com és el món, el que passa és que molt poques persones es prenen el temps suficient per fixar-s’hi. Mira al teu voltant: ni un de sol té la més petita idea de les coses que són possibles en aquest món. Volen creure que la màgia és un engany enginyós, perquè pensar que és real no els deixaria dormir a la nit.”

El circ de la nit és un viatge màgic, una suau pluja de sensacions en un ambient oníric. Però, malgrat que tot el llibre flota sobre una atmosfera d’irrealitat, l’autora, Erin Morgenstern, és capaç d’emocionar el lector amb personatges que persegueixen els seus somnis.

El llibre arrença en el camerino d’un teatre. Som a Nova York, a finals del segle XIX. Dos vells mags rivals pacten un desafiament particular que enfrontarà dos infants molt prometedors, amb habilitats especials, en Marco i la Celia, sense que ells sàpiguen del cert de què es tracta. La Celia és filla d’un dels mags; en Marco és el deixeble de l’altre, el misteriós home del vestit gris. Tots dos reben un ensinistrament molt rígid, gairebé aïllats del món. No es coneixen, no saben qui és l’altre ni en què consisteix el desafiament. Però tots dos coincidiran en un circ, Le Cirque des Rêves.

Els dos joves coincideixen en un circ que funciona amb unes regles particulars, i on res no és el que sembla. El circ viatja per les grans ciutats europees (fins i tot Barcelona!), i també pels Estats Units. Arriba sense avisar i cada nit s’omple de visitants meravellats pels espectacles de les diferents carpes: il·lusionistes, contorsionistes… Cada carpa amaga un món màgic, un jardí de gel, un arbre de desitjos, una col·lecció d’ampolles que conserven instants…

El desafiament entre els joves està directament relacionat amb el funcionament del circ, són il·lusionistes i d’alguna manera el mantenen. El misteri creix a cada pàgina: una de les integrants del circ es fa preguntes pels fets estranys (per exemple, els seus membres no envelleixen, ni tampoc es posen malalts), es qüestiona què és real i què no, i mor en un accident sospitós atropellada pel tren. No serà l’única mort misteriosa, mentre el circ continua la seva itinerància imparable. A tot això, la Celia i el Marco s’enamoren, malgrat que saben que són contrincants, però estan atrapats i no poden fugir… per la qual cosa intentaran amb totes les seves forces deixar de ser titelles, i assolir la llibertat per estar junts procurant mantenir viu el circ.

El circ de la nit és un exercici de fantasia deliciós. D’aquells llibres que submergeixen el lector en un estat hipnòtic. No saps què és però l’escriptura aconsegueix transmetre un ambient que t’envolta, t’atrapa i no et deixa. Una mirada bonica al món del circ, tot i que aquest esdevé només un medi, i cal llegir la novel·la també com una faula sobre les cadenes que ens empresonen, i sobre la importància de no perdre mai la capacitat de somiar.