La col·lecció L’Arcà de l’editorial Laertes és una font de bona literatura fantàstica en català a la qual cal anar a abeurar-s’hi tot sovint. Hi brollen clàssics com Lovecraft, Verne o Conan Doyle. Són una vuitantena de títols que han d’estar a l’abast de qualsevol lector que estimi la bona narrativa i la màgia imaginativa dels contes. A Emili Olcina (Barcelona, 1945), editor, traductor i també escriptor, li devem el reconeixement d’aquest oasi d’aire fresc en la literatura traduïda al català. I, de fet, m’anoto un títol que ell mateix va estudiar i editar com un gran pendent: l’Antologia de narrativa fantàstica catalana.

El viatge a l’estranger és un relat que s’aparta del que habitualment coneixem com a literatura fantàstica en un sentit ampli per mostrar-nos una bonica faula realista amb un final sorprenent (que no desvetllarem, per suposat). Els tints fantàstics són molt subtils. I el llibre és tan curtet que val la pena rellegir-lo per tornar a assaborir la interpretació que es resol a la darrera pàgina.

Francis Scott Fitzgerald (1896-1940) és un dels autors nord-americans que millor va retratar els feliços anys 20 i és de sobres conegut per grans títols com El gran Gatsby o Tendra és la nit. En aquest llibret hi trobem precisament una versió d’una de les narracions de Tendra és la nit. Són passatges amb connotacions autobiogràfiques que es basen en el reflex de la vida aristocràtica de principis de segle a diferents ciutats europees. Scott Fitzgerald, que va formar part d’aquest món, el blasma com la gran paradoxa del luxe i l’ostentació en contraposició amb les penúries de la classe proletària després del crac del 29.

“És un itinerari de progressiva decadència i infelicitat, un viatge cap a l’estranger que sovint és un mateix”

Nicole i Nelson Kelly, els protagonistes a la ficció, són, en realitat, Scott i Zelda Fitzgerald. La parella fa un recorregut per la fastuositat i l’exotisme de festes que freqüentaven una elit de nord-americans que viatjaven per Europa. És un itinerari de progressiva decadència i infelicitat, un viatge cap a l’estranger que sovint és un mateix. Un aprenentatge molt interessant sobre la fragilitat de les relacions que no se sustenten sobre conviccions fermes, i una possibilitat de llegir el nostre propi recorregut vital sobre com ens mirem els altres. Una lectura breu però fonda.