El nou origen de Pedrolo

pedrolo001
Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Edicions 62, El Cangur, 1976. 173 pàgs.

Els aniversaris poden ser una bona excusa per homenatjar obres i autors. Aquest mes es compleixen 40 anys de la publicació de l’obra més emblemàtica de la ciència-ficció en llengua catalana, Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. La primera edició la va publicar Edicions 62 a la col·lecció El Trapezi, el mes de novembre de 1974.

És, sens dubte, l’obra més popular d’un autor tan prolífic com Pedrolo, gràcies en part a l’ingent treball pedagògic fet a les aules. L’edició didàctica impulsada per Carme Ballús Molina va permetre que l’obra arribés a molts estudiants en forma de lectura obligatòria a secundària, la qual cosa l’ha convertida en una de les novel·les més llegides en català. Ballús proposava als alumnes paral·lelismes amb el Robinson de Defoe i amb la novel·la El dia dels trífids de John Wyndham.

Si la teniu pendent, ara és l’hora. Les quatre dècades del text coincidiran al juny de l’any vinent amb el 25è aniversari de la mort de Manuel de Pedrolo (1918-1990). La Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia prepara una acció commemorativa. La col·lecció Ciència-ficció de Pagès Editors ho celebrarà amb la publicació d’Introducció a l’ombra, com explicava Antoni Munné-Jordà en una entrevista recent en aquest blog. I el proper dia 6 de desembre, a la trobada MirCat que se celebra a Montcada i Reixac, hi haurà un acte en homenatge a l’escriptor amb les intervencions de Josep Poveda i Adelais de Pedrolo, filla de l’autor.

En un moment en què el gènere distòpic és en boca de tothom, Pedrolo ja escrivia aleshores sobre un món apocalíptic després d’un atac extraterrestre a gran escala que arrasava el planeta. L’Alba i el Dídac, els dos joves supervivents, han d’afrontar una existència solitària en un món destruït, però que pot renéixer amb ells. L’Alba, com a símbol de la maternitat, la nova Eva, arrossega el pes de donar una nova oportunitat a l’espècie humana.

tv3 mecanoscrit
Una escena de la sèrie de TV3, de 1985.

Vista des de la perspectiva dels dos adolescents, l’obra no té el grau de violència a què estem acostumats avui. Però una lectura actual manté perfectament la tensió del dia a dia de dos personatges vulnerables que sobreviuen a un cataclisme, havent perdut tota protecció de la seva vida quotidiana anterior. Els “platets voladors” de Pedrolo són citats ja a la primera pàgina, però m’ha agradat rellegir la descripció de l’extraterrestre amb què es troben els protagonistes: una espècie de pigmeu amb el coll molt llarg i un cap com una protuberància en forma de pera partida, molt més ampla que la part de baix, i d’on li surten un parell d’antenes; pell rosada, sense pèl, cames tortes i robustes, i braços llargs i prims. És el nostre Alien.

Ha quedat ja molt lluny l’adaptació de la novel·la en la sèrie televisiva de TV3, i ara ens preparem per a la gran pantalla. La versió cinematogràfica que va promoure Bigas Luna es va veure estroncada per la mort del cineasta l’abril de 2013. La productora Antàrtida, però, va reprendre el projecte i ara està pendent d’estrena, sembla que l’any que ve. La direcció ha anat a càrrec de Carles Porta i els protagonistes són l’actriu anglesa Rachel Hurd-Wood (Alba), els joves Andrés Bastista i Ibrahim Mané (Dídac), i també l’inefable Sergi López, que protagonitza un altre supervivent en un gir que modificarà un pèl l’argument original.

La pel·lícula Segon origen serà una bona oportunitat per calibrar el cinema de ciència-ficció fet a casa nostra i esperem que esdevingui un digne homenatge al Mecanoscrit de Pedrolo i a Bigas Luna.

3 pensaments sobre “El nou origen de Pedrolo

  1. Felicitats per l’article. És cert que la tasca pedagògica ha fet molt per aquesta novel·la, però és una llàstima que no sigui tan accessible alguna altra edició diguem-ne més adulta, que cenyeixi aquest llibre en la digna posició, no de clàssic juvenil, sinó d’obra mestra de la literatura catalana. La dignificació de la ciència ficció, a casa nostra, encara és una assignatura pendent en molts aspectes.

    M'agrada

    1. Gràcies, Daniel. Tens tota la raó. A la ciència-ficció catalana li falta un reconeixement potser més popular i mediàtic. En tot cas, per ser positius, crec que hi ha un gruix de gent que treballa molt i bé per dignificar el gènere, i El Bilbionauta n’és un bon exemple 😉

      M'agrada

      1. 🙂 I tant! La nostra nau fa poc que orbita aquesta galàxia, però d’altres realment estan duent a terme des de fa anys una ingent tasca de dignificació, dels clàssics i els moderns. Tens raó que és just recordar-ho!

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.