pedrolo001

Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Edicions 62, El Cangur, 1976. 173 pàgs.

Els aniversaris poden ser una bona excusa per homenatjar obres i autors. Aquest mes es compleixen 40 anys de la publicació de l’obra més emblemàtica de la ciència-ficció en llengua catalana, Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. La primera edició la va publicar Edicions 62 a la col·lecció El Trapezi, el mes de novembre de 1974.

És, sens dubte, l’obra més popular d’un autor tan prolífic com Pedrolo, gràcies en part a l’ingent treball pedagògic fet a les aules. L’edició didàctica impulsada per Carme Ballús Molina va permetre que l’obra arribés a molts estudiants en forma de lectura obligatòria a secundària, la qual cosa l’ha convertida en una de les novel·les més llegides en català. Ballús proposava als alumnes paral·lelismes amb el Robinson de Defoe i amb la novel·la El dia dels trífids de John Wyndham.

Si la teniu pendent, ara és l’hora. Les quatre dècades del text coincidiran al juny de l’any vinent amb el 25è aniversari de la mort de Manuel de Pedrolo (1918-1990). La Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia prepara una acció commemorativa. La col·lecció Ciència-ficció de Pagès Editors ho celebrarà amb la publicació d’Introducció a l’ombra, com explicava Antoni Munné-Jordà en una entrevista recent en aquest blog. I el proper dia 6 de desembre, a la trobada MirCat que se celebra a Montcada i Reixac, hi haurà un acte en homenatge a l’escriptor amb les intervencions de Josep Poveda i Adelais de Pedrolo, filla de l’autor.

En un moment en què el gènere distòpic és en boca de tothom, Pedrolo ja escrivia aleshores sobre un món apocalíptic després d’un atac extraterrestre a gran escala que arrasava el planeta. L’Alba i el Dídac, els dos joves supervivents, han d’afrontar una existència solitària en un món destruït, però que pot renéixer amb ells. L’Alba, com a símbol de la maternitat, la nova Eva, arrossega el pes de donar una nova oportunitat a l’espècie humana.

tv3 mecanoscrit

Una escena de la sèrie de TV3, de 1985.

Vista des de la perspectiva dels dos adolescents, l’obra no té el grau de violència a què estem acostumats avui. Però una lectura actual manté perfectament la tensió del dia a dia de dos personatges vulnerables que sobreviuen a un cataclisme, havent perdut tota protecció de la seva vida quotidiana anterior. Els “platets voladors” de Pedrolo són citats ja a la primera pàgina, però m’ha agradat rellegir la descripció de l’extraterrestre amb què es troben els protagonistes: una espècie de pigmeu amb el coll molt llarg i un cap com una protuberància en forma de pera partida, molt més ampla que la part de baix, i d’on li surten un parell d’antenes; pell rosada, sense pèl, cames tortes i robustes, i braços llargs i prims. És el nostre Alien.

Ha quedat ja molt lluny l’adaptació de la novel·la en la sèrie televisiva de TV3, i ara ens preparem per a la gran pantalla. La versió cinematogràfica que va promoure Bigas Luna es va veure estroncada per la mort del cineasta l’abril de 2013. La productora Antàrtida, però, va reprendre el projecte i ara està pendent d’estrena, sembla que l’any que ve. La direcció ha anat a càrrec de Carles Porta i els protagonistes són l’actriu anglesa Rachel Hurd-Wood (Alba), els joves Andrés Bastista i Ibrahim Mané (Dídac), i també l’inefable Sergi López, que protagonitza un altre supervivent en un gir que modificarà un pèl l’argument original.

La pel·lícula Segon origen serà una bona oportunitat per calibrar el cinema de ciència-ficció fet a casa nostra i esperem que esdevingui un digne homenatge al Mecanoscrit de Pedrolo i a Bigas Luna.

Periodista i gestor cultural

3 Comment on “El nou origen de Pedrolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: