Hugh Howey s’ha fet un nom en la literatura de ciència-ficció amb una saga distòpica altament addictiva. Ja hem parlat anteriorment del primer volum, Wool (Espejismo), en aquest blog. També podeu trobar informació sobre la visita de Howey a Barcelona l’any passat. Minotauro va publicar el passat mes de març Desolación, segona part de la Sèrie de la Sitja (Silo Series) i ara ja està disponible la trilogia completa en castellà amb el tercer i últim títol, Vestigios, que comentarem més endavant.

Resumint, en un futur apocalíptic, el que queda de la humanitat viu en grans edificis soterrats, però la població -pràcticament presonera- no té consciència del seu passat com a espècie, i desconeix l’existència d’altres llocs com aquest, on viuen altres comunitats, sempre sota normes molt estrictes. L’exterior és contaminat, tòxic i irrespirable. A Espejismo vam conèixer el funcionament d’aquestes sitges, i vam assistir a l’aventura de Jules, una jove rebel que descobreix escletxes desconegudes del sistema.

A Desolación, Hugh Howey ens fa anar enrere per descobrir l’origen de tot plegat. Som a Washington l’any 2049, i el context és el de la lluita pel control geopolític del planeta. La nanobiologia avançada -més enllà dels seus usos mèdics- permetria un atac a gran escala que podria anihilar una gran part de la població. L’obstinació malaltissa d’uns quants poderosos porta a la construcció d’un conjunt de refugis immensos sota uns turons del comtat de Fulton, Geòrgia, en els quals la gent es podria protegir en cas d’atac. Donald és un jove arquitecte situat en el cercle d’influència del senador Thurman i, sense saber-ho, serà un dels iniciadors del malson.

Els editors de Planeta ja ens avisen en la coberta del llibre de quina és l’essència de la història: “Destruimos nuestro futuro y olvidamos que lo habíamos hecho”. Una gran convenció per inaugurar els refugis, explosions, caos i, després, l’oblit. Quan Donald desperta és Troy. Com tants altres, ha dormit congelat durant dècades, i el desperten l’any 2110 per iniciar el seu primer torn de feina. S’incorpora a l’engranatge com si es tractés del treball en una fàbrica, però poc a poc anirà recordant, i se n’adona de la gran hecatombe en què ha participat.

Un dels temes més impactants i propers a la nostra realitat és la manipulació de la informació i el control de sentiments mitjançant el bombardeig d’eslògans i falsedats

Howey desplega aquest prefaci com una novel·la negra. L’escriptor sap oferir els ingredients progressivament, perquè el lector vagi construint la seqüència dels fets, amb continus salts temporals que condueixen a diferents d’aquestes sitges, de manera que va enllaçant les trames i els personatges que havia presentat en el primer volum. Howey sap desplegar el ritme que convé a la narració i dibuixa els escenaris amb la solvència necessària perquè el lector en senti el batec i s’endinsi en l’aventura, impregnada d’una atmosfera angoixant i claustrofòbica.

Com comentava en un post anterior, un dels temes que més impacta d’aquesta novel·la i fa reflexionar en relació amb la nostra realitat és la manipulació de la informació i el control de sentiments mitjançant el bombardeig constant d’eslògans i falsedats. Molt de soroll, poc consistent, que ens afecta en excés. En el món futur descrit per Howey, uns quants han constituït El Llegat, la veritat “autoritzada”, i han esborrat dels llibres -i, sobretot, de les ments- la Història real de la humanitat.

Aquests dies que celebrem els 40 anys del Mecanoscrit de Pedrolo, podem establir paral·lelismes entre tots dos relats i preguntar-nos, com fa Howey, si la Humanitat mereix ésser salvada o aquest seria un gran error? Ara vull llegir Vestigios per saber si es completa la reiniciació del sistema.