poderanillo001

El poder del anillo. Trasfondo espiritual de El Hobbit y El Señor de los Anillos, de Stratford Caldecott. Ed. Encuentro, 2013. 233 pàgs. Traducció al castellà: Pablo Martínez de Anguita i Pilar Fernández Palop.

La literatura fantàstica, més enllà de monstres, espases i aventures, ha d’oferir fonaments sòlids, reflexió, alguna aportació perquè el lector hi pugui trobar fils de coneixement per mirar d’entendre i transformar el món real en què ens despertem cada dia. Hi ha molts textos lleugers, extravagàncies i absurditats que poden fer riure una estona, però no m’interessen tant –hi ha gustos per a tot, és clar. Us heu fixat que, malgrat la poca rellevància de la religiositat avui, gairebé tots els escriptors de gènere s’esforcen perquè els seus mons imaginaris tinguin una via de contacte amb el transcendent? Sigui com sigui, el motiu principal que m’atrau del fantàstic és que m’enriqueixi personalment. I ningú ha fet això com J. R. R. Tolkien.

S’ha escrit molt sobre el missatge que impregna la magna obra tolkieniana. I aquest llibre de Stratford Caldecott s’afegeix a la llista. L’autor sosté, com han fet altres, que el catolicisme és una presència oculta tant en el El Senyor dels Anells com en l’immens llegendari del professor anglès, i que els seus llibres contenen una espiritualitat explícita. El mateix Tolkien havia reconegut aquest extrem en una carta posterior a la publicació del seu llibre: “El Senyor dels Anells és, per suposat, una obra fonamentalment religiosa i catòlica; de manera inconscient al principi…”. Tot i així, l’escriptor va estimar-se més obviar qualsevol referència a cultes o pràctiques religioses perquè pretén que el contingut espiritual i simbòlic s’ensumi, com un aroma que amara el text. El més semblant a una pregària que hi podem llegir és la d’un Sam desesperat després de la lluita entre Frodo i l’Aranyerra: “Gilthoniel A Elbereth!

Tot i aquest plantejament, que ningú s’espanti, perquè no és un llibre catequètic –per dir-ho així– sinó una reflexió molt oberta de mires, que posa en diàleg l’obra de Tolkien amb un bastíssim conjunt de referències mitològiques, llegendàries i religioses. Molt interessant.

Una reflexió àmplia i molt interessant que posa en diàleg l’obra de Tolkien amb un bastíssim conjunt de referències mitològiques, llegendàries i religioses

Tolkien és, sens dubte, un dels grans escriptors espirituals del segle XX. De la seva obra es desprèn com un conte o narració mitològica pot ser una manera d’apropar-se a les veritats revelades des d’un angle nou. En aquest sentit, en el seu treball hi ha una voluntat ferma no només d’entretenir sinó de descobrir la veritat sobre el món i expressar-la en forma de narració mitològica i, en cert sentit, Tolkien veu en la revelació cristiana l’encontre i la fusió de la llegenda i la història.

Caldecott situa la concepció de l’obra de Tolkien en el seu desig de reconstruir la mitologia de l’Anglaterra prenormanda. Recorda com el va marcar la participació en les dues guerres mundials i com va voler retre homenatge als amics perduts a les trinxeres: l’heroisme dels homes comuns que van morir pel seu país rep tribut i reconeixement en els seus llibres, molt especialment en els hòbbits, que exemplifiquen la humilitat i la quotidianitat, que es troba inserida en el cor de la seva escriptura.

jrrtolkien

A Tolkien se li ha de reconèixer la construcció d’un món enorme que parteix d’un paral·lelisme amb el Gènesi bíblic, i que beu sobretot de la mitologia escandinava, tot plegat marcat, a grans trets, pel profund sentit tràgic dels herois dels primers temps que apareixen a El Silmaríl·lion i altres relats pòstums, per la senzillesa dels hòbbits i per la connexió amb la natura que encarnen els elfs. Tolkien explora el significat de la vida i la mort, la lluita simbòlica entre el bé i el mal (llum contra foscor), la virtut contra la temptació i la debilitat, contra la corrupció i la traïció. La importància de l’altre, el treball de comunitat, la unió de les races per un objectiu comú (molt oportú avui que se celebra l’Epifania). Cap victòria és absoluta perquè la vida sempre deixa ferides i seqüeles. El viatge d’anada i tornada té un resultat: el que primer és mundà esdevé èpic, i el quotidià, heroic. Caldecott argumenta, encara, que Tolkien ha integrat l’antiga concepció pagana de la deïtat dins d’una visió cristiana del món.

L’autor de El Poder del Anillo desgrana com l’amor, el valor, la justícia, la misericòrdia, la bondat, la integritat i altres virtuts són ben presents en personatges com Àragorn i Frodo, que és un heroi molt “cristià”, perquè salva la Comarca però no per a si mateix. Tot i que el principal heroi, segons Tolkien, és en veritat Sam Gamgí, qui està més arrelat a la terra i personifica l’honestedat i el sentit comú.

El viatge dels hòbbits per destruir l’Anell Únic representa l’ennobliment o la santificació de l’humil, en un camí de patiment que té ressonàncies en el camí de la creu de Jesucrist. I la salvació del món es produeix gràcies a la pietat i el perdó que Frodo havia mostrat prèviament perdonant la vida a Gòl·lum. Caldecott apunta també com la Mare de Déu s’ha volgut veure reflectida sovint en personatges com Galàdriel, i encara he trobat divertida l’analogia entre Ràdagast i Sant Francesc d’Assís.

S’ha comentat també sovint l’exaltació de l’amor per la natura que traspuen els llibres de Tolkien, que no estava en contra de la tecnologia per se, sinó contra aquella que genera mentalitat de control sobre els altres, en aquest cas l’Anell n’és la màxima expressió, que accentua la dominació sobre els altres, cosa que ens debilita com a espècie. El propi Gàndalf el rebutja quan Frodo li ofereix, perquè sap que el corrompria tot i el seu bon desig: “…el camí que l’Anell s’obre cap al meu cor és fet de compassió, compassió envers la feblesa i desig de força per poder obrar el bé. No em temptis!

L’autor, a més, dedica la part final del seu assaig a esbossar diferents temes col·laterals. Per exemple, proposa un viatge arquetípic posant en diàleg Tolkien i Jung; també analitza la filosofia social de Tolkien, emmarcada en la tradició del pensament social catòlic conegut com Distributisme (que encaixa a la perfecció amb La Comarca); dibuixa també paral·lelismes amb la tradició artúrica; exalça els valors de l’amistat en la seva obra; a més, introdueix unes pautes per apropar els valors de l’obra de Tolkien als escolars i, finalment, dedica un capítol a Tolkien i el paganisme.

Dit això, tot i considerant que és bo i necessari estudiar els literats, em quedo amb l’argument del propi Tolkien quan defensava que una història és per a ser llegida, no pas perquè sigui examinada fins al detall pels crítics i estudiosos.

Altres llibres per aprofundir en aquest tema:

  • The Philosophy of Tolkien, de Peter Kreeft. Ignatius Press, 2005.
  • The Lord of the Rings and Philosophy: One Book to rule them all, de Gregory Bassham i Eric Bronson (eds.). Open Court, 2003.
  • Tolkien, Hombre y mito, Minotauro, 2000.
  • J.R.R. Tolkien. Señor de la Tierra Media, Joseph Pearce (ed.). Minotauro, 2001
  • En el corazón del mito: la dimensión espiritual de El Señor de los Anillos, d’Isabel Romero. Ed. PPC
  • J. R. R. Tolkien Sanctifying Myth: Understanding Middle-Earth, de Bradley Birzer. ISI Books, 2002.
  • A Hidden Presence: The Catholic Imagination of J.R.R. Tolkien, de Stratford Caldecott i Ian J. Boyd (eds.). Chesterton Press, 2003.

Periodista, lector i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: