Com es devia sentir un lector de 1933 –quan es va publicar aquest relat– en una nit fosca i freda llegint Els somnis a la casa de la bruixa en una cambra poc il·luminada?
Tot i la popularitat de l’obra d’un escriptor de culte com H. P. Lovecraft (1890-1937) i les múltiples referències del seu univers literari en el món del còmic, el cinema, etc., sovint em sembla interessant l’exercici d’intentar abstreure’s del món sobrecarregat d’imatges i pantalles que ens aclapara per aprofundir en l’autor i el seu temps. Segurament ara som molt menys impressionables perquè estem molt avesats al bombardeig mediàtic i a la violència visual quotidiana de la televisió i Internet. I, malgrat tot, Lovecraft és un autor de capçalera. Per què? Pel poder de la lletra ben escrita. Les paraules encara ens sustenten, i la capacitat evocadora de la bona literatura resisteix el pas del temps, malgrat que el nostre imaginari estigui ara més poblat que el del lector dels anys 30 del segle passat.
Bé, tota aquesta digressió per introduir una altra petita joia que ens regala la col·lecció L’Arcà de Laertes, una vegada més gràcies a la feina militant d’Emili Olcina, que ha permès posar a l’abast dels lectors lovecraftians aquest relat per primer cop en català. Com ell mateix explica en el pròleg, Els somnis de la casa de la bruixa era un text massa llarg per incloure’l en la selecció La crida de Cthulu i altres narracions, publicat l’any 2010, i restava pendent des d’aleshores. És una gran notícia per als lectors, i una cirereta ideal per celebrar als 40 anys de Laertes, un dels segells que més ha apostat per les traduccions de clàssics de la literatura fantàstica i de terror en llengua catalana.
Aquesta novel·la curta ens condueix de nou a la llegendària ciutat d’Arkham, i a tota una constel·lació d’elements lovecraftians com el Necronomicon. Walter Gilman és un estudiant de matemàtiques que vincula aquesta ciència amb la màgia i les llegendes, i descobreix fórmules abstractes sobre les propietats de l’espai i les dimensions desconegudes. Gilman lloga un vell casalot amb mala fama, conegut com la Casa de la Bruixa, per estudiar aquests fenomens a partir de la llegenda d’una dona del segle XVII, Keziah Mason, que havia accedit a secrets inescrutables. A la bruixa sempre l’acompanyava un misteriós animal, una mena de rata gegant anomenada Brown Jenkin.
Amb aquest plantejament, Lovecraft ofereix un còctel de malsons esgarrifosos, somnambulisme, fantasmes, màgia negra, transicions entre la vetlla i la realitat, portes tridimensionals i rituals diabòlics al voltant de l’1 de maig, nit de Walpurgis, una data que, ja se sap, a Arkham mai porta res de bo.
∞∞∞
Les Rades Grises 