hieloyfuego001

Filosofía de Hielo y Fuego, de Bernat Roca, Francesc Vilaprinyó i David Canto. Ediciones Invisibles, 2014. 270 pàgs.

Ha arribat el gran dia. Estrena de la cinquena temporada televisiva de Game of Thrones. És un moment interessant, sobretot per als lectors de George R. R. Martin -i subratllo la paraula “lectors” perquè podem comparar una cosa i l’altra, la sèrie i els llibres- atès que ara assistirem al moment en què el producte audiovisual de masses d’HBO iguala, en termes argumentals, el que Martin ha publicat fins ara en paper: el darrer títol, Dansa amb Dracs (2012), arriba a la pantalla. I pels comentaris que hem anat sentint, sembla que el guió televisiu comença a modificar substancialment certes trames i personatges, per la qual cosa a partir d’aquesta temporada haurem de diferenciar ja clarament els dos productes: la sèrie i els llibres. Serà l’obra literària de Martin engolida per la fam de les audiències? No ens avancem, i gaudim de l’espectacle.

Per a neòfits i per a experts, per refrescar, entendre i, sobretot, per ampliar horitzons, és molt recomanable aquest assaig Filosofía de Hielo y Fuego, dels catalans Bernat Roca, Francesc Vilaprinyó i David Canto. El llibre barreja descripció i anàlisi, i s’endinsa en les arrels de la història, la mitologia, la filosofia i la literatura per reflexionar sobre els orígens i el substrat ideològic de la magna saga de George R. R. Martin. El volum es divideix en tres parts: les dues primeres analitzen a fons els principals protagonistes (en la primera, homes, i en la segona, dones), i la tercera aprofundeix en diferents temes transversals de Cançó de Gel i Foc.

És important no confondre aquest treball amb una simple guia de lectura sobre els clans, la geografia o els personatges. No. La voluntat dels autors va una mica més enllà i tracta de desplegar un ventall de referents i arquetips que contextualitzen l’obra de Martin en relació amb els grans temes de la psicologia i el pensament, en un ventall amplíssim que va des de la mitologia grecoromana fins a la literatura del mestre Tolkien.

El propi autor de Nova Jersei ha explicat en més d’una ocasió que Joc de Trons té un ressò fundacional en la Guerra de les Dues Roses (1455-1485), que va enfrontar les cases York (Stark) i Lancaster (Lannister). De fet, la història d’Anglaterra hi és ben present com a teló de fons fins al punt de la identificació de Guillem el Conqueridor amb Aegon Targaryen, però hi ha una altra font d’inspiració en la saga de G. R. R. Martin com és el conjunt de novel·les històriques Els Reis Maleïts de Maurice Druon (1918-2009) sobre Felip IV de França i els seus descendents.

imagesMartin és un artista a l’hora de revisar els vells mites i actualitzar-los, i en aquest assaig hi trobem força semblances, més enllà de si Martin els tenia presents quan escrivia. En tot cas, és evident que qualsevol autor està impregnat d’uns referents subjacents que, conscientment o no, aplica en la seva escriptura. L’obra de Martin és sobre el poder però també contra el poder. Els autors de Filosofía de Hielo y Fuego subratllen també el politeisme del món de Joc de Trons per la necessitat social i psicològica del fet religiós.

G. R. R. Martin aconsegueix, amb la cruesa de la seva narrativa, unir allò inexplicable del fantàstic amb la versemblança d’allò històric. Treu les flors i les violes de la fantasia de contes de fades per endinsar-se en la misèria del gènere humà, i segurament això és el que ha atrapat milions de lectors: la capacitat per connectar les contradiccions i les dèries de personatges d’un món de fantasia amb els impulsos que mouen el nostre món real. Així, en la reflexió de Roca, Vilaprinyó i Canto el lector trobarà ecos de la Guerra de Troia, les llegendes artúriques, la filosofia de Plató, l’ètica de Kant en Ned Stark, El Príncep de Maquiavel, els conflictes freudians i l’embriagament dionisíac en Tyrion Lannister, o la psicologia de Jung en els dracs de Daenerys Targaryen. Algunes connexions poden semblar un pèl forçades però cal tenir en compte que els arquetips són arreu, perquè la cobdícia, la culpa, el desig, l’odi, etc. són impulsos humans universals que s’han expressat en relats simbòlics des dels inicis dels temps.

Resulten curiosos, per proximitat, certs paral·lelismes amb la història medieval catalana, que els autors vinculen amb alguns personatges i episodis de la ficció. Per exemple, Robert Baratheon amb Jaume el Conqueridor, un monarca “amant dels combats i amb poca capacitat de govern”, “guerrer implacable, militar hàbil, i amb una llarga llista de bastards”. O que l’antecessor de Martí I, Joan I, va morir en una cacera. O la Boda Roja en què mor Robb Stark amb la massacre dels almogàvers el 5 d’abril de 1305 de la mà de Miquel IX, fill de l’emperador bizantí que, després d’oferir-los un sopar ben suculent, els va assassinar quan estaven ben borratxos. Fins i tot la mort de Viserys Targaryen a mans de Khal Drogo recorda, segons els autors, com el rei Pere III el Cerimoniós va anihilar les hosts de la Unió Valenciana al segle XIV fent-los beure metall fos d’una campana. I, encara, és conegut que passar l’hivern era una obsessió per a les societats medievals, però sabíeu, per exemple, que el trobador occità Jaufré Rudel (1113-1170) va escriure la frase “l’iverns gelatz arriba” (“winter is coming”)?

En definitiva, un bon llibre per reflexionar i obrir mirades abans d’endinsar-nos en una nova temporada d’una de les sèries televisives més populars d’aquesta dècada. Però, si us plau, no deixeu de llegir els llibres!

Més informació sobre el llibre en aquest blog. I per als teleespectadors, la productora també us refresca la memòria en aquesta guia.

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: