cruilla001

L’Home dels Records, de Lois Lowry. Ed. Cruïlla, col. Camp a través, 2014. 265 pàgs. Traducció de Jordi Garcia Jané

Es pot viure sense sentiments? Es pot viure sense tenir opció a triar? L’Home dels Records és la història d’una Comunitat en què els sentiments han desaparegut. Els dies transcorren en ordre i disciplina sense alteracions, sense que mai passi res d’inconvenient ni imprevist: una vida sense dolor, sense color i sense passat.

En Jonàs és a punt de celebrar la darrera de les Cerimònies, ja que a partir del dotzè any de vida passa a formar part dels adults; l’edat ja no compta i comença la preparació per a la seva Missió. En Jonàs és un bon noi, que viu amb els seus pares i la seva germana petita. Com és habitual a la Comunitat, el Comitè d’Ancians pren totes les decisions importants, per exemple, amb qui et pots emparellar, si se’t pot atorgar un infant-fill –el desig sexual o Ardor s’elimina amb fàrmacs– i també quina Missió (professió) desenvoluparàs per al col·lectiu. En Jonàs té el do de Veure-hi Més, i per a la seva sorpresa és escollit Receptor, el càrrec més important de la Comunitat.

El Receptor viu aïllat i és la persona que atresora tots els records dels homes, des de temps antic, és l’únic que té accés als llibres, i no pot compartir amb la Comunitat el seu coneixement. Per a en Jonàs, conèixer l’experiència que li anirà transferint el Donador, a qui està cridat a substituir, suposarà un trasbals descomunal.

Se sap que existeixen altres comunitats semblants, però ningú no sap res del Fora. Només hi ha consciència de l’aquí i l’ara. No hi ha passat ni tradició perquè és una comunitat sense records. En Jonàs aprèn que, en un moment determinat, es va decidir optar per la Igualtat, fet que va suposar la supressió de totes les diferències entre persones i la capacitat d’aquestes per a escollir.

The_Giver_poster

Pòster de la pel·lícula

La novel·la s’estructura en dues parts ben diferenciades. En la primera se’ns explica a través del protagonista com és aquesta Comunitat. Mentre que en la segona assistim a la transformació del mateix des del moment en què pren consciència de la mentida en què viu, i haurà de decidir com actuar. Comença aquí l’aventura del nostre petit heroi, amb un final un pèl abrupte. El llibre podria funcionar sense més, potser per això l’autora va trigar set anys a publicar-ne la continuació.

L’escriptora nord-americana Lois Lowry (Honolulu, 1937) acumula un llarg currículum en el camp de la literatura infantil i juvenil, amb obres com Pots comptar els estels? (La Magrana, 2011) i ha obtingut un èxit notable amb la sèrie The Quartet, fins al punt que ha despertat l’interès de Hollywood. L’Home dels Records és el primer de la sèrie i l’únic que s’ha traduït fins ara al català. El títol original, The Giver, data de 1993, i li han seguit Gathering Blue (2000), Messenger (2004) i Son (2012), que tanca el cicle. En castellà es poden trobar a l’editorial Everest.

L’any passat es va estrenar el film The Giver, basat en el llibre, dirigit per Phillip Noyce i protagonitzat per Jeff Bridges i Meryl Streep. Aquest és el tràiler:

L’Home dels Records està escrit des d’una aparent senzillesa que esdevé fins i tot cruel a mesura que passen les pàgines. El nen esdevé adult molt aviat i descobreix, horroritzat, que les persones viuen en un món sense colors, absolutament dirigides, en una situació d’immobilisme absolut, en què sembla que res no pugui canviar. Descobreix que l’Alliberament (eufemisme per a la mort) no és tan idíl·lic. En el seu món tot és tan aparentment correcte que fins i tot es van eradicar els sentiments, i la paraula amor és tan genèrica que pràcticament ningú la fa servir.

Una paràbola molt bonica, una història seductora i a la vegada colpidora.

Periodista i gestor cultural

2 Comment on “Un món sense colors ni sentiments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: