bromera

Història de Sam. Deus ex machina, de Vicent Enric Belda. Ed. Bromera, col. Espurna, 2014. 198 pàgs.

Som a l’any 2120. Després de 22 anys inactiu, l’androide Sam és activat de nou amb l’objectiu de buscar una jove humana, Hanna.

Vicent Enric Belda (Agullent, 1962) signa aquest relat futurista en què la humanitat està pràcticament extingida a causa d’un virus mortífer que l’any 2095 provoca una gran mortaldat al planeta. La Terra està dominada per màquines: els nuclis d’intel·ligència artificial creats pels mateixos humans. I aquests robots, al mateix temps, intenten reproduir l’espècie humana en uns èssers anomenats “beguins”, creats a partir d’embrions primitius, i modificats genèticament amb l’objectiu de suprimir la tendència de l’home a resoldre els conflictes sempre amb violència. El resultat són “humans” quasi perfectes, però que no poden sentir odi ni desconfiança, per la qual cosa són extremadament vulnerables -i inútils- perquè estan incapacitats per reaccionar o reconèixer l’amenaça i moren amb facilitat.

L’androide personal NG82 Sam-M14 té la missió de buscar una dona, perquè encara sobreviuen grups d’humans, els lliberts, amagats als boscos. Podrà encara reproduir-se l’espècie humana? La resposta la té un robot que cerca la seva pròpia identitat, un robot considerat defectuós que es podrà qüestionar les jerarquies gràcies a una certa inestabilitat emocional que el va fer aprendre a dubtar de les ordres.

Història de Sam. Deus ex machina és una història senzilla i amena, escrita en clau juvenil i amb voluntat de posar les coses fàcils al lector. La trama pot resultar a voltes previsible, però és interessant des de l’òptica d’un lector novell que es vulgui aproximar a la ciència-ficció. L’escriptor valencià -que es dedica a la docència i que acumula ja diversos títols de narrativa juvenil- planteja la particularitat de presentar la narració en primera persona, des del punt de vista del robot, que anirà descobrint en els racons de la seva memòria el sentit personal que per a ell significa aquesta missió. Els interrogants ètics i els dilemes de consciència de l’androide vers la seva relació amb els humans traspua referències al Jo, robot d’Asimov.

En el llibre prèn força aquesta aparent paradoxa tan pròpia de les distopies apocalíptiques: els escriptors inventen ficcions en què l’home té tendència a autodestruir-se amb allò que crea (des de virus letals a robots que s’usen ja en les guerres entre humans), però alhora s’obstina a sobreviure com sigui i demostra una enorme capacitat de resistència que més que un consol es pot interpretar com una condemna per al nostre malmès planeta. Per altra banda, el debat sobre els usos de la inteligència artificial i la manipulació genètica són d’absoluta actualitat.

L’editorial Bromera mereix l’aplaudiment d’una feina tossuda, constant i incansable per publicar en llengua catalana des del País Valencià, sovint a contracorrent. La col·lecció Espurna és una de les més veteranes i atresora un catàleg de referència en literatura juvenil. Llàstima que els gèneres de fantasia i ciència-ficció es subscriguin pràcticament exclusivament en l’àmbit infantil-juvenil. I aquest dèficit, malgrat que conegut i comú a les grans editorials catalanes, no podem deixar que es perpetuï. Continuarà…

 

Periodista i gestor cultural

2 Comment on “Sam, el robot que es feia preguntes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: