“Hi ha gent amb compassió. Amb compassió es pot fer un món que funcioni una mica millor”

David Cirici convida a reflexionar sobre el món que els adults lleguen a les generacions més joves a Zona Prohibida, una aventura amb tints apocalíptics protagonitzada per adolescents que té totes les virtuts per esdevenir un fenomen d’èxit planetari. Molt millor que el típic producte anglosaxó que ens arriba precedit d’una gran maquinària comercial però, en aquest cas, parit aquí, i en català. La segona part, La decisió d’en Viggo, acaba de sortir al carrer, també al segell Fanbooks.

Una epidèmia ha assolat la Terra. Els adults, abans de morir a causa del virus, van organitzar un conjunt d’escoles automatitzades perquè s’hi criessin els fills, amb l’objectiu de garantir el futur de l’espècie humana. La Daia i la seva germana bessona, l’Inge, han crescut en un d’aquests centres, junt amb més d’un centenar de noies. No recorden haver abraçat els seus pares, només tenen hologrames, amb milers de missatges que els adults van enregistrar abans de desaparèixer. També els professors de l’escola són virtuals. Les noies estan acostumades a la comoditat d’un centre programat per a totes les seves necessitats. Però un dia una avaria les obliga a sortir al món exterior i descobrir la crua realitat.

Les joves són agredides i l’Inge és segrestada, mentre que la Daia i la resta de companyes van a parar a l’àrea coneguda com Les Cinc Comunitats: Fàbrica, Tecnologia, Aliments, Coneixement i Educació. Són cinc poblats separats per molts quilòmetres de desert i units per una xarxa de carreteres que dibuixen una estrella de cinc puntes . L’adaptació al nou sistema vital -format exclusivament per joves- és molt dur, i la Daia només pensa a recuperar la seva germana.

Les noies viuran pràcticament empresonades, condemnades a feines feixugues, i amb la prohibició d’allunyar-se -cap a la Zona Prohibida- sota l’amenaça d’un enemic exterior, els “salvatges”, que són humans adults que no s’han adaptat al nou món i dels quals s’han de protegir. Això és, almenys, el que els volen fer creure. Gràcies als nous amics, la Daia descobrirà que viu en una mena de presó i que ella i els seus companys són esclaus d’un sistema del qual tindran la necessitat d’escapar.

David Cirici (Barcelona, 1954) és un escriptor versàtil i amb molt ofici. Després de I el món gira (Premi Prudenci Bertrana, 2011), en què va jugar amb el Cas Palau, va tornar a la novel·la juvenil. A Zona Prohibida (que va obtenir el Premi Ramon Muntaner de 2013) crea un univers amb les eines clau per connectar amb el lector adolescent: la protagonista vol fugir d’un món que no està fet per a ella, que li costa d’entendre i que li provoca angoixa i tristesa. Sota aquesta premissa genera una gran proximitat amb el lector, mitjançant una veu narrativa en present i en primera persona, de manera que és la pròpia Daia qui explica tot allò que li va passant. L’escriptor té l’habilitat d’oferir un relat concís i àgil, que creix en intensitat a cada pàgina.

Zona Prohibida és un al·legat a la maduresa dels nostres joves i a la seva capacitat de discernir davant d’un món tutelat per adults als quals no entenen. I encara més, és un convit als joves a prendre les regnes del seu propi futur quan sovint són ignorats i menyspreats -i més ara, que ens permetem el luxe de tenir universitaris súperformats que han de marxar a l’estranger per guanyar-se les garrofes! Com sempre passa en la creació de mons imaginaris, Cirici no deixa de reflectir el nostre món real, i convida els lectors a saber reconèixer els llums d’alerta dels missatges mediàtics que els manipulen i dels polítics que els utilitzen amb l’objectiu d’anihilar-los i convertir-los en ciutadans que simplement compleixen amb els seus deures sense fer-se preguntes. Ja n’hi ha prou. Com diu la Daia, ells busquen “coneixement i llibertat, què és allò que dóna sentit a la vida”.

Si voleu saber més sobre la segona part, us convido a veure aquest vídeo de Fantàstik. Jo no me la perdré.