Viena Edicions ha traduït per primer cop al català Alexander Lernet-Holenia (1897-1976), un dels escriptors més destacats del realisme fantàstic austríac. Doncs sí, encara hi ha molts autors inèdits en la nostra llengua, però per sort també hi ha voluntats tossudes que malden per fer créixer la cultura catalana. Cada nova incorporació és un pas endavant.

Dramaturg , poeta, novel·lista, guionista, Alexander Lernet-Holenia és vienès –bonica coincidència amb l’editorial?–, un dels autors austríacs més reconeguts del segle XX. D’origen aristocràtic, va pertànyer a una generació fortament marcada per l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Aquesta doble condició autobiogràfica, el noble i el soldat, es fusiona a El Baró Bagge, una de les seves obres de prosa més conegudes, una novel·la breu que destil·la l’experiència bèl·lica real de l’autor, encara que emmascarada en un relat inquietant i misteriós.

El Baró Bagge narra en primera persona la dramàtica aventura que va viure a la Gran Guerra, fa vint anys. L’acció se situa a l’inici de l’any 1915, en plena campanya contra Rússia, moment en què el front de l’exèrcit austrohongarès ha reculat a través dels Carpats fins a les planes hongareses. En plena reorganització amb tropes de refresc, la divisió on es troba el protagonista rep la missió d’explorar des de la localitat de Tokaj cap al nord. Aquest grup de cavalleria se submergeix en el fred i la boira amb l’objectiu de localitzar l’enemic rus. Però tot canvia després d’una escomesa suïcida ordenada pel capità Semler, líder de l’escamot.

Bagge entra en una anguniejant sensació de malson quan la companyia arriba a Nagy-Mihaly (actual Michalovce, a Eslovàquia). Allà coneix la Charlotte, una jove que assegura que el coneix i l’espera des de fa molts anys. L’estada en aquesta vila jovial i festival, plena de gent que viu i gaudeix aliena a la guerra, significa una estranya i càlida treva en aquella campanya hivernal, que situa el protagonista en un estat de vigília que desdibuixa els límits de la realitat. És una obra tan curta que em sembla més prudent no dir res més. El nucli de l’obra és aquest episodi crepuscular en què la narració cavalca entre boirines i els soldats avancen com espectres sobre la neu.

Cal subratllar de Lernet-Holenia la seva capacitat d’evocació poètica; la creació d’una atmosfera irreal amb personatges i diàlegs quotidians de l’època; l’ús brillant de la descripció geogràfica –viscuda– i els elements ambientals per fer partícip el lector de l’angoixa que pateix el protagonista; la immersió en una atmosfera entre onírica i fantasmagòrica; i, també, una intensa història d’amor. Reserveu-vos una horeta i el llegireu d’una tirada…

Alexander Lernet-Holenia es va dedicar plenament a la literatura en tornar de la Gran Guerra. I també va participar en la Segona Guerra Mundial, on va resultar a ferit a les primeres de canvi, l’any 1939. Tot i que va procurar mantenir les distàncies amb els postulats del nacionalsocialisme, la seva trajectòria com a escriptor i guionista es nodreix a l’ombra del Tercer Reich. Alguns dels seus textos es van convertir en pel·lícules. Tot i que hi ha diverses obres seves traduïdes a l’espanyol, ara tenim l’ocasió de llegir-lo en català gràcies a joies com aquesta que impulsa la deliciosa col·lecció El cercle de Viena.