el-problema-de-los-tres-cuerpos

El problema de los tres cuerpos, de Cixin Liu. Nova, Ediciones B, 2016. 408 pàgs. Traducció al castellà de Javier Altayó.

“Si es desvetllen els misteris més profunds de l’univers, serà capaç la humanitat de seguir existint?”

Cixin Liu (1963) és el nom de moda en la literatura de ciència-ficció gràcies a la trilogia The Three-Body Problem, que està a punt d’estrenar versió cinematogràfica. El primer volum l’ha publicat el segell Nova d’Ediciones B en castellà amb el títol El problema de los tres cuerpos (el segon i tercer títols ja han aparegut en anglès: The Dark Forest, 2015 i Deaths’s End, 2016). És una novel·la vibrant, que bascula entre el thriller científic d’implicacions geopolítiques mundials, l’especulació extraterrestre i la reflexió existencial de l’evolució de l’espècie humana (amb connexions a la història xinesa), tot plegat en un desplegament de contingut tècnic que farà les delícies dels amants del gènere. Cixin Liu, l’autor de ciència-ficció més reconegut actualment a la Xina, va ser traduït a l’anglès per primer cop pel seu compatriota i també escriptor Ken Liu. El Premi Hugo de 2015 a la millor novel·la el va catapultar al mercat anglosaxó.

El llibre arrenca a Pequín l’any 1967, en plena revolució cultural xinesa. La jove Ye Wenjie presencia la mort del seu pare a mans dels exaltats revolucionaris. Després d’aquest brutal impacte, roman confinada a una base militar on es duen a terme activitats científiques poc clares suposadament vinculades a la cursa armamentista. És una física dotada, però l’ombra política familiar pesa sobre ella i la condemna a viure empresonada en el projecte Costa Roja, un indret que marcarà la seva existència.

El 2005, 38 anys més tard, el científic Wang Miao, especialista en l’estudi de nanomaterials, és requerit per la policia per aportar llum a l’estrany cas de multitud de físics que se suïciden. En la investigació coneix Ye Wenjie. Se sospita de l’organització acadèmica Fronteres de la Ciència, que propugna l’estancament del nivell de coneixement assolit en els darrers anys. D’alguna manera, es pretén aturar la investigació científica. Per què? El progrés científic de la humanitat s’accelera progressivament i algú està interpretant això com una amenaça. Els humans van trigar cent mil anys a evolucionar de caçadors i recol·lectors a agricultors; milers d’anys per passar de l’edat agrícola a la industrial; en 200 anys es va fer el salt de l’edat industrial a l’atòmica; i en només unes dècades ha irromput l’edat de la informació. On pot dur aquest progrés accelerat?

Quan es posa a investigar, Wang Miao comença a patir efectes estranys, com un compte enrere incrustat a la retina que atribueix a un fenomen sobrenatural. Per aprofundir en el coneixement de l’entitat Fronteres de la Ciència s’endinsa en el videojoc Tres Cossos, on la realitat virtual el durà a conèixer Trisolaris, un món amb tres sols que orbiten de forma imprevisible, de manera que es veu sotmès a eres caòtiques constants. En aquestes etapes en què la vida no és possible, els seus habitants són capaços de deshidratar-se i entrar en un estat de letargia per recuperar la vida quan les condicions atmosfèriques ho permeten. Aquesta part de realitat virtual és una de les més interessants de la novel·la, i assistim a una peculiar lliçó històrica de l’evolució del coneixement científic i el pensament humà gràcies als nicknames dels jugadors: el Rei Wen dels Zhou, Confuci, Copèrnic, Galileu, Aristòtil, Leonardo da Vinci, Poincaré, Newton, John Von Neumann, Norbert Wiener, Edouard Roche… Les seves teories desfilen pel joc per intentar desllorigar el problema matemàtic (irresoluble?) del patró de moviment dels tres cossos, però les eres caòtiques se succeeixen, mentre les diferents civilitzacions de Trisolaris renaixen una vegada rere l’altra.

Quina connexió té Trisolaris amb Fronteres de la Ciència i amb Ye Wenjie? Millor que cada lector ho esbrini.

El problema de los tres cuerpos és una novel·la àgil (que no lleugera), en què Cixin Liu dosifica amb solvència els elements argumentals que mantenen la tensió de la trama.

El millor? La reflexió filosòfica que hi ha al darrera del thriller sobre si els avenços científics han fet millor l’home. És la maldat l’essència de l’home? Per què aquest egoisme per proveir-se del confort maltractant el planeta? Una societat molt avançada científicament implicaria també un nivell de valors morals evolucionats? En aquest context, una de les línies de la trama és que la humanitat ha fracassat i ha de ser restaurada per poder construir una nova societat ideal. Trisolaris evita les emocions perquè fan feble l’individu. Els estats mentals ideals són la calma i la indiferència. És un indret on predomina l’autoritarisme, no hi ha art ni literatura, es bloqueja la recerca de la bellesa, l’humanisme es considera un perill i cal tenir el control sobre la informació cultural. Cap aquí volem anar?

El pitjor? Una certa fredor que impregna tot el relat. Els principals personatges estan construïts amb massa distància respecte del punt de vista del lector, i el patiment a què estan sotmesos no traspassa prou capes i, per tant, no aconsegueix commoure com seria desitjable.

Si el voleu conèixer personalment, Cixin Liu serà a la llibreria Gigamesh de Barcelona el 17 d’octubre.

Periodista, lector i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: