001

Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics. Diversos autors. Edicions SECC, col. Minairó, 2016. 91 pàgs.

Alícia Gili, gran activista del fantàstic a casa nostra, acaba d’engegar una aventura literària temerària que ha batejat com Edicions SECC i que neix com una editorial que es vol dedicar exclusivament a la narrativa fantàstica. Conscient del repte d’una iniciativa com aquesta, va fer un primer “experiment” amb El camino de los ancestros, escrit per ella mateixa i Carlos Castro. Aquest nou llibre, Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics, està impregnat d’allò que realment vol l’editorial: publicar fantasia en català. Déu n’hi do la gosadia! La nova col·lecció que enceta aquest títol pren el nom de Minairó, en referència a aquest ésser mitològic del folklore pirinenc. Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics és un recull de sis contes que signen la pròpia Alícia Gili, Sergi G. Oset, menut (Albert Valls), Carlos Castro, Sílvia Romero i Hugo Camacho, amb les il·lustracions de Laia Martí, Bernat Gómez i Txell Ozcáriz.

Coll Blanc, d’Alícia Gili. Una història de tall medieval clàssic que l’autora situa en L’Hospitalet llegendari. Els turons de Pedres Albes –en referència als barris de Coll Blanc i la Torrassa– és l’indret inhòspit on neix, en una nit de tempesta, l’Alba, una nena de pell molt blanca a qui molts consideren una bruixa.

En una galàxia poc llunyana (Relacions simbiòtiques disfuncionals), de Sergi G. Oset. Coautor de Malsons de gat (Hermenaute) i finalista als darrers Premis Ictineu, Sergi G. Oset és una veu a l’alça en el fantàstic català, des d’aquest estil tan personal que ell denomina “minificció positrònica”. Aquest conte, el millor amb diferència d’aquest volum, narra amb ritme frenètic i molt d’humor l’estrambòtica història d’un rosegador d’un altre planeta (Falmatradore) que es dedica a transportar agitadors i fer-los desaparèixer, però per accident la seva nau aterra prop de Montserrat…

La Laia, en Roc i l’infermer de la boira verda, de menut. Aquest és un conte infantil de fantasmes. La mare i els seus dos fills petits van a visitar a l’hospital el pare moribund. Quan hi arriben, els nens veuen un monstre que fa mal al pare mentre que per als adults és un infermer que tragina sondes i medicaments. L’aventura és només al cap dels infants, que faran el possible per salvar el seu pare d’aquest Taata, un esperit maligne que provoca malalties.

L’arbreda, de Carlos Castro. És el relat més curt del llibre i es basa en els misteris d’un bosc maleït. Una dona bellíssima que atrau el visitant. Un portal màgic cap a un món plaent i poders demoníacs que ho custodien. Com s’eradica la maledicció?

Seqüeles, de Sílvia Romero. Un relat molt interessant de ciència-ficció que narra la crisi d’una empresa d’investigació que treballa amb una fórmula contra l’envelliment. Dos socis i amics esdevenen enemics per culpa de la gelosia i l’ànsia de poder d’un d’ells. Amb el canvi de lideratge en el projecte, es precipiten procediments encara no prou madurats i el desastre està servit.

Transcomunicació bovina, d’Hugo Camacho. El flamant guanyador de dos premis Ictineu, editor de Catalunya mítica (Orciny Press) i autor del relat Compartiu si us plau (Catarsi núm. 17), presenta aquesta història de fantasmes des del punt de vista dels morts. Una dona que acaba de morir vol enviar un missatge al seu fill i per fer-ho recorre a una parella d’especialistes-entabanadors que tenen uns mètodes força peculiars per comunicar-se amb els vius. Un relat amb escenes histriòniques com la de les ànimes dels braus que celebren la mort d’un torero a la plaça de toros.

Indubtablement cal aplaudir que un grup de gent dediqui esforços, temps i diners per omplir buits en la cultura d’un país. Alguna cosa estem fent malament entre tots si les editorials professionals no fan cas a la fantasia, en general, o a determinada fantasia, en particular. Des del vessant amateur i des del voluntariat, Edicions SECC –”independent i autodistribuïda”– s’afegeix al carro de les editorials low cost, amb vocació, militància i sense cap ànim de lucre, tal com ha passat durant anys amb la revista Catarsi, que ha publicat relats fantàstics en català quan ningú no ho feia. Llàstima que el llibre ha quedat poc fet: li haguessin anat molt bé uns minuts al forn d’un corrector. Malgrat les penúries, sempre és millor treballar-lo una mica més però imprimir un producte sense errades ortogràfiques.

Endavant!

Periodista, lector i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: