El dia del cérvol, de Marina Espasa. L’Altra Editorial, 2016. 206 pàg.

L’expressió literatura fantàstica sovint projecta automàticament a la retina del lector dracs, elfs, mags i guerrers. Però el fantàstic és com un calidoscopi i es vehicula de mil formes. En algun cas pot arribar a ser molt subtil, com passa a El dia del cérvol, de Marina Espasa. L’escriptora catalana ha flirtejat amb el gènere en les dues novel·les que té publicades; la primera va ser La dona que es va perdre (Empúries, 2012). El fantàstic és un comodí per obrir portes i anar una mica més enllà.

La novel·la, tot i així, té un punt de partida realista i molt proper. La protagonista, la Minerva, és una jove professora universitària de Filologia Romànica que des de fa setmanes roman aïllada del món acabant la seva tesi doctoral. Un vespre surt amb les amigues i coneix el Ricard, amb qui viurà una particular història. Què ha passat a Barcelona que de cop i volta veu cérvols a tot arreu? A l’etiqueta de la cervesa de la marca sueca de moda Stag-Horn (banya de cérvol), als aparadors de les botigues, estampats en peces de roba, en tasses, pintats a les parets…

El Ricard, però, no és un noi qualsevol. A través d’ell coneix l’existència d’un grup d’extrema dreta conegut com els Atletes del Nord, que es va originar a Suècia i s’està extenent per Europa. La resistència antifeixista que els combat són els Ganduls del Sud. Atenció a aquests noms, exemple de la fina ironia i l’humor sarcàstic que gasta Marina Espasa en boca de la seva protagonista. La prosa flueix, l’acció i els diàlegs s’intercalen i es barregen. La lectura és àgil i amena, a voltes divertida, tot i que no exempta de drama. 

L’autora conjumina diverses capes en el seu relat. Per una banda, hi ha la trama de l’estranya investigació sobre aquesta organització neonazi. En segon lloc, hi ha la relació sentimental entre els dos personatges principals. També assistim als descobriments de la Minerva sobre el passat dels seus pares, vinculats a l’activisme polític. I encara hi ha un simbolisme que ho amara tot i que és el tema de la tesi. La Minerva estudia la concepció del temps en la novel·la artúrica medieval. Això implica el que ella denomina “aberracions temporals”, modificacions subjectives del temps que pateixen alguns personatges, episodis durant els quals el protagonista se sent transportat fora del temps (ell es pensa que ha passat un instant però en realitat han estat molts anys, o viceversa). I, per acabar-ho d’adobar, la Minerva veu en aquest cérvol omnipresent un símbol de renovació, maduresa i espiritualitat. 

La protagonista de la història es veurà immersa en una missió plena de misteri en un viatge a Suècia per a investigar els moviments dels Atletes del Nord. Marina Espasa sap construir una atmosfera espessa que atrapa la protagonista –i el lector– en un joc de desconfiances i una sensació total de descontrol. El trencament de la soledat i l’aïllament de l’estudi de la Minerva es multiplica exponencialment en un cúmul de descobertes i vivències amb forts contrastos. Viu també experiències extrasensorials vinculades amb el món dels somnis. I també hi fa aparèixer els morts, com el personatge intrigant de la Patri, tristament coneguda gràcies al documental Ciutat morta, emès el 2015, quan Marina Espasa estava escrivint el llibre. Patricia Heras es va suïcidar el 2011 durant un permís penitenciari per les irregularitats del procés judicial que patia. Aquí l’escriptora l’homenatja convertint-la en un personatge que fa d’enllaç entre el món dels vius i dels morts.

Amb tots aquests ingredients, més les referències constants a la literatura medieval que domina l’autora, El dia del cérvol esdevé una novel·la ideal per a descobrir noves maneres d’apropar-se a l’especulació i als territoris ignots sense deixar de tocar de peus a terra del tot. 

D’esquerra a dreta, Eloi Puig, president de la SCCFF; Marina Espasa, escriptora; i Raül Maigí, autor de Les Rades Grises, a la Tarda Fantàstica de la Setmana. 15 de setembre de 2018

Tarda Fantàstica a la Setmana
Aprofito aquestes ratlles per fer una referència personal a la gran experiència que va suposar la participació a la Setmana del Llibre en Català d’enguany en el context de la Tarda Fantàstica, que va tenir lloc el dissabte 15 de setembre. Impulsada per Ricard Ruiz, aquesta iniciativa va propiciar quatre hores de xerrades sobre qüestions vinculades al fantàstic en llengua catalana, en la qual hi van prendre part molts autors, crítics, editors, periodistes, ressenyaires, i lectors amants del gènere. Un servidor va tenir la sort de compartir una estona amb Marina Espasa, d’aquí l’avinentesa. Conclusió: els gèneres fantàstics són ben vius a casa nostra, i activitats com aquesta primera Tarda Fantàstica o la segona CatCon que hi haurà al novembre a Vilanova demostren que hi ha un gruix de professionals i aficionats que tenen corda per  fer-lo més potent encara. Ens hi ajudes?

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres. Ciència-ficció, fantasia, terror. En català

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: