Tot sovint, una exposició mereix un viatge, encara que sigui d’anada i tornada…

Fins al 28 d’octubre es pot visitar a Oxford Tolkien: Maker of Middle-earth, una mostra organitzada per les Bodleian Libraries de la Universitat d’Oxford que aplega un preciós recull de més de 200 objectes, bona part dels quals són manuscrits, cartes i dibuixos del professor Tolkien relacionats amb els seus llibres. És imprescindible tornar a reconèixer Tolkien prescindint de les pel·lícules de Peter Jackson i en aquesta sala de la biblioteca Weston hom es pot aproximar al Tolkien real: escriptor minuciós, filòleg erudit i notable dibuixant. No és necessàriament una exposició per a especialistes, sinó una manera d’abordar el món de l’escriptor J. R. R. Tolkien a partir de la seva pròpia ploma. Si no podeu anar a Oxford, la mostra serà l’any 2019 a Nova York (Morgan Library, del 25 de gener al 12 de maig) i també a París, en dates encara per concretar.

La part més espectacular de Tolkien: Maker of Middle Earth és una taula amb un imponent mapa electrònic en relleu de la Terra Mitjana, on es van dibuixant cronològicament els episodis d’El Senyor dels Anells des de la sortida de La Comarca fins al Mont del Fat. Hi ha també projeccions que reforcen l’aspecte visual. Però, sense dubte, el realment important requereix l’esforç de la lectura propera i és protegit rere les vitrines. Hi trobareu esbossos manuscrits tant d’El Hòbbit com d’El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion, juntament amb aquarel·les i mapes fets pel mestre; hi ha fulls amb correccions a mà on es veu com el drac Smaug es deia al començament Pryftan, el nan principal, Gàndalf i el bruixot, Bladorthin! Alguns papers no s’havien exposat mai, com un text amb notes de Beowulf, una obra cabdal en l’imaginari creatiu del professor Tolkien; també s’hi exhibeixen emotius textos que escrivia per als seus fills; fotografies i cartes de joventut, i la seva incipient afició per crear llengües; objectes personals; i també cartes d’admiradors, alguns tan il·lustres com el poeta W. H. Auden o la cantant Joni Mitchell. Una de les més curioses és la d’un lector que es diu de debò Sam Gamgee i que li demana com es va inspirar per donar aquest nom a un personatge.

A l’entrada de la mostra fa patxoca una prestatgeria amb infinitat de volums amb traduccions de Tolkien a totes les llengües. També hi és el català.

Tolkien va morir el 1973. Aquesta exposició és una bonica manera de commemorar el 45è aniversari del seu decés. L’ha comissariada Catherine McIlwaine, arxivera de Tolkien de la Bodleian Library, institució que conserva la col·lecció més important de manuscrits i dibuixos de l’escriptor anglès. Una de les novetats que s’hi presenten és un mapa de la Terra Mitjana amb anotacions de Tolkien que van adquirir l’any 2016, on s’observa l’extraordinària riquesa de detalls en la creació del seu univers. També ha col·laborat en la mostra la Marquette University i diversos col·leccionistes particulars. El catàleg, si teniu ocasió de comprar-lo (40 £), és una autèntica meravella.

En aquest cas, l’excusa del viatge és doble. A banda de l’exposició, Oxford no és només una ciutat bonica i dinàmica pels seus colleges i ambient estudiantil. És també el lloc d’aquest món on millor es poden resseguir les petjades d’aquest professor d’anglès, un home aparentment gris i ordinari que va crear una mitologia lluminosa que ha captivat milions de lectors. Us proposo una passejada (millor en bici) per llocs tolkienians d’Oxford.

Com explica el seu biògraf Humphrey Carpenter (Minotauro, 2002), John Ronald Reuel Tolkien trepitja Oxford per primer cop l’any 1909, quan provava d’obtenir una beca per accedir a la Universitat. Pot semblar estrany, però el jove Tolkien no va aprovar a la primera, possiblement per les dificultats que el seu tutor imposava a la relació amb la que seria la seva companya vital, Edith Bratt, que no el permetia concentrar-se adequadament. El segon intent va ser el bo, i al desembre de 1910 rep la notificació per incorporar-se a l’Exeter College. L’any 1911, amb 19 anys, enceta una llarga relació amb la ciutat.

Ben aviat deixa els estudis de Clàssiques i es concentra en l’Anglès, per aprofundir després en el noruec antic. Llegeix les sagues islandeses, en les quals es va inspirar. La literatura i llengües nòrdiques van ser la porta d’entrada a la creació d’un idioma inventat. Amb poc més vint anys escrivia poemes en aquesta llengua, i cada cop veia més clar que necessitava una “història” que li donés cos. Tolkien de seguida demostra que és un estudiant aplicat i també desenvolupa el seu interès pel dibuix, la pintura i també la cal·ligrafia.

Tolkien i Edith es casen l’any 1916, abans que ell s’embarqui cap a França, per combatre a la Primera Guerra Mundial. Ell tenia 24 anys i ella, 27. L’any següent, el 1917, neix el primer dels seus quatre fills. De retorn de la guerra, després de mesos malalt, Tolkien torna a Oxford i aconsegueix una feina com a lexicògraf assistent en l’equip que treballava en el New English Dictionary. La família Tolkien s’estableix a Oxford a final de 1918 al núm. 50 de St. John’s St.

Després d’un breu parèntesi a la Universitat de Leeds, el 1925 queda lliure la càtedra d’Anglosaxó a Oxford. Tolkien la guanya. Va ensenyar a Rawlinson i Bosworth, al Pembroke College, durant 20 anys i va ser professor de Llengua i Literatura Angleses al Merton College des de 1945.

• 

• 

• 

La família Tolkien es va bellugar bastant dins de la ciutat, però on van viure més temps va ser a Northmoor Road. Entre 1926 i 1930 van ser al número 20, i després van passar al 22, al costat, més gran, des de 1930 a 1947. Són els anys crucials en què Tolkien publica El Hòbbit i escriu bona part d’El Senyor dels Anells. Els curiosos poden veure la casa tot just des de fora. A la façana hi ha una placa commemorativa.

• 

• 

• 

A efectes pràctics, si voleu fer aquesta ruta, és altament recomanable llogar una bici. Oxford és una ciutat relativament petita i hi circulen centenars de bicicletes; les zones residencials són força allunyades per anar-hi a peu. El mateix Tolkien usava sovint la bicicleta i era pràctica habitual baixar amb la família fins a Woodstock Rd per anar a missa a l’església de St. Aloysius. Com és sabut, Tolkien era catòlic devot. A la parròquia també l’han homenatjat amb una placa, al costat d’una altra eminència: el teòleg John H. Newman.

• 

• 

Una de les persones més importants en la vida de Tolkien va ser el també escriptor Clive Staples Lewis (1898-1963), creador, entre d’altres, de Les Cròniques de Nàrnia. Bons amics i excel·lents literats, van ser el nucli dur del grup The Inklings. La importància dels dos autors ha consagrat aquest fòrum literari que no deixava de ser un grup d’amics amb gust per la literatura que es trobaven per llegir i criticar-se mútuament els seus propis textos. Tolkien coneix C. S. Lewis el 1926 al Merton i The Inklings es crea cap al 1930, amb el germà de Lewis, Warren (militar), R. E. Harvard (metge), Owen Barfield i Hugo Dyson. Més tard s’hi incorporaria Charles Williams. Es reunien un cop per setmana, generalment els dimarts al matí al pub The Eagle and Child.

The Eagle and Child, un pub històric al centre d’Oxford. / Fotos: Raül Maigí

No cal dir que la visita a aquest pub ‒que els locals anomenen “Bird and Baby”‒ és indispensable. Hi ha referències a Tolkien per tot arreu, alguna fotografia, un full manuscrit dels Inklings, plaques commemoratives, un retrat i alguna frase cervesera emmarcada citant Merry i Pippin i el seu amor per les pintes. No deixeu de prendre’n una en alguna de les petites habitacions d’aquest local que conserva un aroma antic i on aquest cronista es va sentir Inkling per una estona.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Els Inklings també es trobaven els dijous a la tarda al Magdalen College, on Lewis impartia classes. A banda de visitar un altre dels colleges importants d’Oxford, és ben agradable fer una caminada sota els arbres per Addison’s Walk, on Lewis, Tolkien i Adyson solien passejar tot filosofant a propòsit dels mites.

• 

• 

• 

Quan els fills comencen a marxar de casa, Northmoor esdevé massa gran. Els Tolkien viuen un temps al 3 de Manor Rd (1947-1950), una casa que ja no existeix, i després al 99 de Holywell St. (1950-1953). La primavera de 1953 l’escriptor adquireix una casa a Headington, un tranquil barri residencial a l’est de la ciutat. Aquesta casa, al 76 de Sandfield Rd, també hi ha una placa que recorda que el mestre hi va viure entre 1953 i 1968. Va ser aquí on va fer les darreres correccions de la primera part d’El Senyor dels Anells, La Germandat de l’Anell, publicada l’agost de 1954. A mitjan novembre va aparèixer Les Dues Torres, i el 20 d’octubre de 1955, El Retorn del Rei.

• 

• 

• 

Tolkien es va retirar de la càtedra de Merton l’estiu de 1959. La casa de Sandfield Road, molt allunyada del centre, era un maldecap continu per als desplaçaments. Per complaure Edith, l’escriptor accedeix finalment a marxar d’Oxford. El 1968, amb 76 i 79 anys, respectivament, se’n van a viure un retir tranquil a Bournemouth, a la costa sud d’Anglaterra. Edith, la seva esposa, mor allà el 29 de novembre de 1971.

Uns mesos més tard, el març de 1972, Tolkien torna a Oxford. El Merton College el convida a esdevenir membre resident honorari i li ofereix una de les cases de la institució allà mateix, al 21 de Merton St. Acompanyat d’uns cuidadors, allà passarà el darrer any i mig de vida. Mor el 2 de setembre de 1973.

Per acabar aquest passeig per l’Oxford de Tolkien, no és sobrer fer-li un petit homenatge pedalant amunt fins al Wolvercote Cemetery. És commovedor com va identificar l’amor de la seva vida, la seva esposa Edith, amb una de les llegendes que més valorava, la de Beren i Lúthien, fins al punt que en el seu món paral·lel l’escriptor va voler immortalitzar-se fent gravar a la làpida aquesta inscripció: “Edith Mary Tolkien – Luthien, 1889-1971, John Ronald Reuel Tolkien – Beren, 1892-1973”. El sepulcre és ple d’objectes i notes que hi deixen els admiradors.

• 

• 

• 

I després d’aquest llarg trajecte, sou convidats a passejar per l’Oxford University Parks, on podreu seure una estona al banc que Tolkien té dedicat en un indret idíl·lic a la riba del riu Cherwell. La Tolkien Society i la Mythopoeic Society van organitzar unes jornades pel centenari de Tolkien l’any 1992 i, just al costat, van plantar-hi dos arbres representant Laurelin i Telperion que, malauradament, no van sobreviure.

És conegut l’amor de Tolkien per la natura, les flors i els arbres, que deixa palès en els seus llibres. Si encara us queda temps, podeu entrar a l’Oxford Botanic Garden i gaudir d’una selecció de centenars d’espècies vegetals. Tolkien apreciava sobretot un centenari Pinus Nigra d’aquest jardí, on es va fer l’última fotografia que se li coneix: una imatge icònica, molt popular. L’arbre també va morir, i va ser retirat l’any 2014, com es pot veure en aquest vídeo.

Els viatges acaben, però el camí sempre continua!

“It is written in my life-blood, such as that is, thick or thin; and I can no other”.
J. R. R. Tolkien

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!