El XXVII Seminari sobre la Traducció a Catalunya va tenir una alta participació. Fotos: Carme Esteve / AELC

Traducció. Català. Fantàstic. Les tres paraules màgiques que poques vegades apareixen juntes. Un debat constant del fandom a casa nostra. La falta de traduccions en llengua catalana provoca una greu descompensació de l’oferta de gèneres fantàstics. Molts títols arriben tard; d’altres, mai. És prou sabut que només podem accedir a autors de referència com Pratchett, Sapkowski o Sanderson en castellà. El desencís dels lectors aficionats al gènere i la constatació per part dels professionals que existeix un problema fa que tot sovint aparegui la qüestió de la traducció del fantàstic en català en fòrums diversos. Recentment s’hi han dedicat sessions a l’Eurocon de Barcelona, a la CatCon de Vilanova o a la Setmana del Llibre en Català.

El darrer debat l’ha organitzat l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que per primer cop ha dedicat a la literatura fantàstica el seu seminari anual sobre traducció. Va ser el passat 2 de març, al CCCB, amb el títol Traduir és fantàstic! Una jornada interessantíssima amb tres parts ben diferenciades. La primera, a càrrec de l’escriptor Antoni Munné-Jordà, sens dubte una de les persones que millor coneix la ciència-ficció a Catalunya, que va fer una ponència dedicada a la “prehistòria” de les traduccions. Va arrencar l’any 1879 amb les Noveletas escullidas de Poe que es publicaven al Diari Català, fins arribar a l’any 1984, quan comencen les col·leccions especialitzades de L’Arcà de Laertes i 2001 de Pleniluni. La recerca de Munné-Jordà és exhaustiva i ben documentada, i mereix que sigui recollida en una publicació que ens permeti saber d’on venim. El lament actual és necessari però cal ser conscients que, malgrat que el català ha estat sempre una llengua minoritzada, s’ha recorregut un camí llarg, ple d’entrebancs. És significativa la reflexió sobre les dificultats que van tenir autors com Pere Calders, lluitant contracorrent en ple franquisme per defensar la literatura imaginativa contra les veus culturals oficials que carregaven ferotgement contra el fantàstic. Podem recuperar la seva intervenció en aquest vídeo:

En segon lloc va intervenir el poeta Francesc Parcerisas, traductor d’El Hòbbit i El Senyor dels Anells al català, que va ser entrevistat pel periodista i escriptor Ricard Ruiz. Haver traduït per primer cop Tolkien al català serà sempre una llosa i, alhora, un gran mèrit en la trajectòria de Parcerisas, que ha explicat nombroses vegades les dificultats que es va trobar en aquella tasca gegantina que va convertir Bilbo Baggins en Saquet. Una de les notícies destacades de la conversa va ser l’anunci de la propera reedició de Les aventures d’Arthur Gordon Pym d’Edgar A. Poe per part de Grup 62, amb la traducció revisada pel mateix Parcerisas i Meritxell Cucurella-Jorba. Aquest és el vídeo:

Finalment, va tenir lloc la taula que enllaça amb el debat de sempre que comentàvem al principi, amb la participació de Blanca Busquets, Anna Llisterri, Ramon Mas i Miquel Pujol. És apassionant descobrir l’entrellat que amaga la feina de traducció de grans obres com Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin, a càrrec de Blanca Busquets –que ja treballa en La mà esquerra de la foscor, també a càrrec de Raig Verd– o Foc i Sang, de George R. R. Martin, a càrrec d’Anna Llisterri, entre d’altres. Com podeu veure en el següent vídeo, tots ells defensen la vàlua del gènere i alguns dels inconvenients amb què topen les traduccions al català. Però hi ha un argument que sobresurt per sobre de tots: no és rendible. Per això l’editor que hi aposta requereix de grans dosis d’entusiasme i fe.

Curiosament aquests dies el Departament de Cultura ha fet públiques unes dades que il·lustren gràficament el problema de les traduccions del fantàstic. La Direcció General de Política Lingüística va donar suport a la traducció de 154 obres l’any 2018, d’un total de 53 empreses i entitats editorials. De les 154 obres, 109 són literàries i 45, no literàries.

Veient aquestes dades ens hem preguntat: i si ho separem per gèneres? Doncs el resultat és aquest: partint de les 109 obres literàries, només 14 corresponen a literatura fantàstica, és a dir, un 12% del total, aproximadament. Ara bé, notem un fenomen que també és habitual quan parlem de fantàstic en català i és que molts d’aquests són llibres juvenils. En algun cas, la subvenció és de 2018 però el llibre encara no ha sortit publicat.

Aquest és el llistat de les obres fantàstiques traduïdes al català que van tenir suport de la Generalitat l’any 2018, segons dades facilitades pel Departament de Cultura:

Editorial                                      Títol                                                                     Autor
Edicions Bromera                        Snoggle                                                             J. B. Priestley
Edicions Bromera                        L’os polar que se’n va anar a la platja   Valentín Coronel
Grup Editorial 62                        Com aturar el temps                                     Matt Haig
Editorial Casals                            Tin                                                                        Padraig Kenny
Rayo Verde Ediciones                  Els desposseïts                                                 Ursula K. Le Guin
Sulaiman Keifo (Karwan)             Els savis de la foscor                                      Salim Barakat
Viena Serveis Editorials               Pirates del mar del gel                                  Frida Nilsson
Editorial Minúscula                      La senyora Caliban                                        Rachel Ingalls
Pagès Editors, SL                          Bella confusió                                                  Claire Christian
Pagès Editors, SL                          L’arbre dels desigs                                          Katherine Applegate
Editorial Cruïlla                            Tin                                                                        Dav Pilkey
Editorial Cruïlla                            La màscara que escopia foc                       Thomas Brezina
Editorial Cruïlla                            Fill producte 36                                                Lois Lowry
La Galera, SAU                            Les proves d’Apol·lo. El laberint en flames          Rick Riordan

Són només dades, però reflecteixen un cert estat de les coses. La normalització serà complexa per tots els condicionants propis d’una llengua sense Estat propi que la defensi. I per les diferències evidents en milions de lectors que suposa tenir el castellà com a competidor. És un problema cultural i econòmic que no té una sola resposta ni un sol culpable. Així que toca arromangar-se i seguir pedalant!

(Les traduccions amb el suport de la Generalitat es poden consultar a llengua.gencat.cat/projectes-traduccio-obres)

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Ciència-ficció, fantasia, terror. En català

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: