“Som tots molt més semblants del que ens pensem”

Tot sovint diem que la ciència-ficció no ens allunya de la realitat sinó al contrari, ens enfronta cara a cara amb ella. El Test de Sylvain Neuvel vindria a ser un exemple paradigmàtic de com la literatura fantàstica, per prim que sigui el biaix de ficció, ens aboca a la reflexió crua sobre el nostre món. En aquest cas, l’escriptor afronta el debat sobre els controls de la immigració en una Anglaterra distòpica. Neuvel va publicar aquesta novel·la curta, que es llegeix en un sospir, l’any passat. I, ràpids com el llamp, els amics de Mai Més ens la van presentar el gener de 2020, just en el moment en què es feia efectiu el Brexit. Traduït per Marina Espasa, és el primer títol en català de l’autor de The Themis Files, i la il·lustració de la coberta d’Oriol Malet, magnífica.

El protagonista del llibre és Idir Jalil, un home iranià de mitjana edat que es presenta a un examen per mirar d’obtenir la ciutadania britànica. Només poden fer la prova homes d’entre 16 i 45 anys, però Idir s’hi desplaça amb la seva família: la dona i els dos fills. Fa cinc anys que viuen a Londres; la nena petita ha nascut a la capital anglesa i el gran no té records de l’Iran. Van fugir de la violència, de les armes i de la impunitat, no volien viure agenollats; la dona és periodista i la família patia massa tensió.

És un test de 25 preguntes. L’Idir està nerviós. Les primeres les resol bé, però la situació es torça i de seguida descobrim que l’examen sotmet els aspirants a situacions dramàtiques -no donaré més detalls per no desvetllar la trama.

Per l’altra banda, tenim l’Avaluació de Valors Britànics (AVB), un organisme que es dedica a exercir de filtre per valorar qui és digne d’obtenir la ciutadania britànica. Més enllà dels coneixements sobre el país, el sistema de puntuació valora elements positius com l’educació, la cortesia o la consciència mediambiental, mentre que en penalitza d’altres com el sexisme i el racisme. Però res és tan simple. Rere els controls la manipulació de les consciències fa estralls. En aquest punt, el lector adopta la perspectiva del Deep, un treballador indi que s’està avaluant per accedir a una posició laboral molt cotitzada dins de l’AVB. És, per tant, un test doble per a dos immigrants.

El gir que proposa Sylvain Neuvel és angoixant, perquè posa el protagonista al límit fins a fer-lo decidir sobre la vida o la mort d’algú per tal de protegir la seva pròpia família (aquesta dada ja la trobem a la contraportada del llibre). Provocar el dubte moral de fins a quin punt un mateix obra bé en una situació com aquesta és absolutament salvatge. Però extrapolat a la realitat podem albirar la mateixa crueltat en l’egoisme de la lluita per la supervivència, ja sigui en un vaixell que creua la Mediterrània o saltant una tanca a la frontera, folls de desesperació. 

El sistema cerca ciutadans modèlics? Amb l’excusa de preservar la població de fanàtics violents o maltractadors, quin és el límit que permet coartar les llibertats de la resta? Fins a quin punt som superiors per haver tingut el privilegi d’haver nascut al primer món? Són preguntes incòmodes que ens planteja el llibre, com el jutjar per les aparences i tantes altres qüestions sobre els drets i els deures d’uns i altres, sobre l’odi i la xenofòbia alimentats per eslògans nefastos com l’“America first” de Trump o els populismes de l’ultradreta europea. El drama és que el govern real de Boris Johnson està treballant en la reforma de les lleis d’immigració per establir un sistema de punts que redueixi dràsticament l’arribada d’immigració “poc qualificada” al Regne Unit. On acaba la distopia i comença la realitat? El Test té el do d’exagerar alguns ingredients, però posa el dit a la nafra de ple. Absolutament recomanable.