El dossier promocional d’Obscura Editorial recull la definició d’obscur com allò “incert, que infon temor, inseguretat o desconfiança. Desconegut o misteriós”. Ironies del destí. L’infortuni ha volgut que l’actualitat real pogués ser perfectament l’argument d’una de les seves novel·les. I, malauradament, el llançament d’aquest nou projecte editorial ha quedat absolutament eclipsat per la crisi del coronavirus. En un moment en què la literatura fantàstica en català viu una etapa dolça, arriba aquest cop duríssim que castiga especialment el sector cultural. Avui tota la indústria del llibre tremola en confirmar-se que no hi haurà Sant Jordi el 23 d’abril de 2020, i faran falta alternatives imaginatives per parar el cop.
Sigui com sigui, desafiant aquests dies foscos, Obscura Editorial ja és aquí, i neix amb l’objectiu primordial de potenciar la literatura de fantasia i terror, tot i que no renuncia a altres gèneres com la novel·la històrica, el thriller o l’assaig. La primera novetat ja es pot (o es podria, si fossin obertes) trobar a les llibreries. Es tracta de Cinder i el príncep de Mitjanit, de Susan Ee, amb traducció al català de Judit Abelló Huguet. És el llibre que inicia la saga Històries de Mitjanit, que preveuen publicar sencera. L’argument s’inspira en els contes de fades clàssics i tracta sobre una nena òrfena en un regne tenebrós que, en aquest cas, evoca clarament la Ventafocs (Cinder-ella). Susan Ee, escriptora nord-americana de fantasia juvenil romàntica que va debutar l’any 2011 amb la trilogia Penryn and the end of days, és l’autora escollida per a l’arrencada d’Obscura en català. Aquesta sèrie, publicada en castellà per Editorial Océano, es preveu que aparegui en català a Obscura Editorial com Penryn i la fi dels temps. Àngels caiguts, el primer de la saga, serà un dels títols de propera aparició, al qual seguiran El món de l’endemà i La fi dels temps.
Job Peró i Roser Vales són els impulsors d’Obscura EditoriaI i volen contribuir a popularitzar la literatura de gènere per al gran públic. “Teníem ganes de dur a terme un projecte editorial i el volíem fer sobre el que més ens agradava: el terror i la fantasia. També és cert que, tot i que darrerament han aparegut noves editorials més centrades en aquesta temàtica, queda molt camí per recórrer, sobretot en català”, explica Job Peró. I no li falta raó. Ells, no obstant això, opten pel format bilingüe. Publicaran en català i castellà a parts iguals, i enguany preveuen començar amb vuit títols –tot i que les previsions ara poden variar en funció de com evolucioni el virus.
“Tot i que publicarem traduccions, la nostra intenció és recuperar l’imaginari popular català i espanyol, donar sortida als mites, les llegendes, els monstres, els terrors que ens són propis”, asseguren. De moment, predominaran les traduccions (sis llibres de forans contra dos d’autors estatals), però esperen invertir la proporció. També admeten que la majoria d’originals que han rebut fins ara són en castellà, per això volen intensificar la promoció també en llengua catalana, amb el focus posat en la tradició popular, a banda de traduir novetats i algun clàssic, “sobretot, els que no s’hagin publicat mai en català”, indica Peró.
En castellà preveuen llençar aviat un recull de relats (Obscura. Diez relatos) que vol marcar la línia a seguir, una carta de presentació amb textos de Jesús Cañadas, Sofía Rhei i Carlos Sisí, entre altres, cadascun dels quals presenta un conte basat en la seva visió particular d’allò “obscur”. Altres títols en projecte són Lengua de pájaros, de Víctor Sellés; Los últimos días de Mahoma, de Hela Ouardi; The last days of Jack Sparks, de Jason Arnopp; Alone at the top, de Carlos Sisí, i La bestia enjaulada, de Cristina C. Pombo.
Benvinguts, i bona feina!
Reblogged this on OBSCURA.
M'agradaM'agrada