El sector editorial afronta la setmana de Sant Jordi més estranya, atípica i distòpica. Tots els implicats en el món cultural vivim dies de patiment, dubte i angoixa per la gravíssima crisi econòmica i el canvi de paradigma social que està provocant la COVID-19. Però avui ens centrarem en la literatura. A Les Rades Grises us proposo un debat enfocat estrictament en els continguts que vindran. Especulem sobre el futur. En un escenari nou en què moltes ficcions ja han estat superades per la realitat, he preguntat a una colla d’experts del fantàstic com creuen que seran els contes i novel·les que s’escriuran a curt termini. Com afectarà la pandèmia actual a la literatura fantàstica? O, més concretament, a la distopia en la ciència-ficció? Aquestes són les seves respostes. Hi ha teca, però val la pena.

RAMON MAS · Editor de Males Herbes
“Crec que una de les conseqüències, pel que fa a la literatura de ciència ficció, serà que recuperarà el prestigi perdut. Després d’aquesta pandèmia global ens podem trobar amb un panorama semblant al que hi va haver després de la segona guerra mundial i les bombes atòmiques, quan el món intel·lectual mirava cap la ciència-ficció amb voluntat interrogadora, conscient que els millors autors d’aquest gènere tenien una visió molt afinada sobre el que estava passant al món, i sobre el que podia arribar a passar en els propers anys. Penso que això pot solidificar el boom de la ciència ficció sociològica que s’estava notant aquests darrers anys, però també que, com sempre, durà un grapat d’autors molt més enllà, cap a especulacions que no goso imaginar, sobretot tenint en compte que la literatura realista ja es mourà en un terreny que fins fa quatre dies pertanyia a la ciència-ficció.”

DAVID MONTEAGUDO · Escriptor
“Les distopies o novel·les d’anticipació solen ser un bon test de les pors conjunturals de cada època, perquè en la majoria dels casos es limiten a exacerbar o exagerar tendències que ja estan presents. Però –excepte honroses excepcions– mai encerten amb els moviments inesperats que té la Història. L’actual pandèmia i les seves insòlites conseqüències significaran un descrèdit per als escriptors i guionistes de ciència-ficció de tot el món, ja que ha quedat clar que la realitat és un guionista molt més imaginatiu i sorprenent que la majoria d’ells.”

EMILIO BUESO · Escriptor
“Ara que la fragilitat de tot se’ns ha mostrat en tota la seua misèria i detall, els escenaris típicament postapocalíptics (ciutats en silenci i buides) i distòpics (policia on fire a cada racó i veïnat) ja no resulten tan cridaners per als autors que, quan ho són, sempre aspiren a endur-se el lector a puestos on mai ha estat i no aniria ni nugat. Els escriptors més intrèpids i interessants defugiran el retrat de les situacions que hem viscut per explorar-ne els seus límits i anar més enllà, fent reflexionar sobre fins a quin punt pot degenerar l’actual marc sociocultural, econopolític i emocional.”

ENRIC HERCE · Escriptor
“Deia Le Guin que «la ciència-ficció no és predictiva, és descriptiva» i un fenomen tan transcendent i global com aquesta pandèmia bé hi deixarà alguna petja. Però no oblidem que es tracta d’una temàtica que el gènere ja ha tractat de forma exhaustiva i variada, sovint vinculada a les misèries del capitalisme o amb rerefons ecologista. Just la tempesta perfecta que estem vivint ara mateix. Segurament erri el tret, però alguna cosa em diu que la COVID-19 trobarà més ressò en la literatura de caire més realista que no pas en les pàgines de ciència-ficció.”

MARGARIDA ARITZETA · Escriptora
“Ens obligarà a repensar els paràmetres de la ficció en general i a fer un esforç per imaginar com els éssers humans podem sobreviure malgrat els esforços que fem per disparar-nos trets al peu contínuament. Algunes de les distopies que havíem llegit s’han acomplert amb més o menys exactitud al llarg de l’últim segle. La de la pandèmia actual potser no és la més terrible que hem hagut de viure com a éssers humans, però la dimensió globalitzadora que té sí que marcarà un abans i un després a l’hora de fer literatura. La idea que no hi ha refugi enlloc (ni geogràficament ni digitalment) haurà de ser present en les distopies futures. Ens toca posar en valor el paper de la literatura i continuar-hi apostant, perquè la literatura ens fa humans.”

SARA MARTÍN · Professora UAB
“Fer prediccions sobre la vida diària després de la COVID-19 (si és que hi ha un després) o sobre el fantàstic del futur immediat és molt agosarat. Tot el que s’escrigui, però, farà referència al desastre: tindrem moltes històries post-apocalíptiques, encara que cadascuna tractarà aquesta crisi com convingui. Per a alguns autors senzillament serà el rerefons, per a altres serà el motiu principal. Molta ficció oferirà fantasies de reconstrucció utòpiques, estil Mecanoscrit. Espero que acabi la passió absurda per la distopia, gènere que només es pot gaudir dins d’un estil de vida segur i còmode –el que ara hem perdut.”

ANTONI MUNNÉ-JORDÀ · Escriptor
“Si tenim en compte que els autors de ciència-ficció solen ser molt sensibles als problemes de l’entorn –recordem que Sturgeon deia que «Un relat de ciència-ficció és una narració construïda entorn d’uns éssers humans, amb un problema humà i una solució humana»–, sembla lògic pensar que la pandèmia actual, que afecta una gran part de la humanitat, provocarà un gran nombre d’obres. Confiem que en sortirà alguna obra mestra: la part més distòpica és preveure un panorama de centenars d’obres que insistiran a repetir la mateixa novel·la, cada una més maldestra que l’altra.”

CARME TORRAS · Escriptora
“Més que a la creació de distopies, crec que afectarà la seva recepció per part de l’opinió pública. Moltes més persones han pres consciència del gran rol que pot jugar la ciència-ficció en l’anticipació de possibles escenaris futurs, per poder escollir socialment cap a on volem anar i quines decisions cal prendre per encaminar-nos cap a un futur i no cap a un altre. Crec que la ciència-ficció esdevindrà no només un gènere mainstream, sinó que serà molt valorada com a eina per imaginar futurs factibles, debatre sobre els avantatges i els riscos de cadascun, i proporcionar inspiració per a innovacions tecnològiques que solucionin dèficits i permetin avançar cap a un futur sostenible i humanament enriquidor.”

MARINA ESPASA · Escriptora
“Diria que la pandèmia afectarà de dues maneres la literatura fantàstica, sobretot la de distopies. Si parlem de la recepció que té, potser li donarà la credibilitat per part del gran públic que li faltava: tant de bo serveixi perquè la gent s’acosti a autors com Ballard, o a llibres tan bonics com La tierra permanece, i en valorin la capacitat d’anticipació. Era només qüestió de temps que passés una cosa així, i molts escriptors ja hi havien pensat i havien formulat hipòtesis de com seria. Als escriptors actuals de distopies, en canvi, crec que els va a la contra: sembla impossible escriure res que s’acosti a això que ens està passant a tots. La gent preferirà llegir coses lleugeres o d’humor, i no voldrà enfrontar-se, en ficció, a res que s’assembli a pandèmies o virus mortals.”

RICARD RUIZ · Escriptor
“Les obres distòpiques s’han obert sempre camí en moments de crisi: el boom de les distopies juvenils, de fet, palesava ja una crisi soterrada que amb la pandèmia s’ha aguditzat, per la qual cosa hi arribem saturats. A curt termini potser veiem revifar aquesta línia, però passarà. Jo aposto en canvi per una normalització creixent –ja iniciada– dels gèneres fantàstics en el seu conjunt i per una revifada del debat sobre el nostre futur per vies com el posthumanisme, l’ecofuturisme o el hopepunk. La literatura de gènere hi sortirà guanyant. Ja veurem, però, si al món editorial li passa igual.”

ELOI PUIG · President de la SCCFF
“La meva impressió és que no canviarà massa la creació literària entorn a les epidèmies. Ja n’hi havia abans del coronavirus i n’hi haurà després. No podrem parlar de ciència-ficció estricta, però depenent de les conseqüències de la trama descrita (distòpiques, catastrofistes, evolutives, etc.) llavors sí. Potser durant un temps els autors buscaran treballar el concepte d’epidèmia, però no crec que es bolquin exclusivament en els virus. Fins i tot trobo que potser molts n’estaran farts i exploraran altres vies de la ciència-ficció. Resumint: no crec que hi hagi massa canvis.”

DANIEL GENÍS · Director d’El Biblionauta
“Resulta difícil preveure l’impacte que aquesta pandèmia pugui tenir damunt la literatura de ciència-ficció dels propers anys. Jo soc de l’opinió que, almenys a curt termini, costarà de veure resultats interessants, per bé que tindrem una allau de novel·les fetes a l’escalf dels esdeveniments i sota la batuta d’editors astuts i interessats en aprofitar l’estat de xoc de la gent. Ara bé, crec que trigarem a llegir coses que valguin la pena, perquè ara falta perspectiva. Però estic segur que, tard o d’hora, en sortiran un grapat de grans novel·les que ens advertiran que el pitjor encara ha d’arribar.”

KAREN MADRID · Periodista
“La pandèmia ens fa tenir la sensació d’estar vivint en una distopia i, més enllà de la malaltia, ens fa entreveure com es podria introduir un nou règim mundial amb una facilitat que espanta. És per això que crec que, després de la crisi del coronavirus, les distopies de ciència-ficció presentaran escenaris i futurs encara més funestos, en què el control per part de les forces policials i del mateix Estat serà extrem, on només hi ha un mitjà de comunicació controlat pel govern i on la llibertat deixarà d’existir. És a dir, la literatura plasmarà les pors actuals.”

ISABEL DEL RIO · Escriptora i llibretera
“La ciència-ficció fa temps que parla d’un canvi, ja sigui en forma de pandèmia o desastres naturals. Quan tot es normalitzi, hi haurà molta novetat editorial, no només fantàstica, sinó també realista, on veurem les diferents visions del confinament i de la malaltia, però la ciència-ficció té una cosa que manca a la resta, i és la capacitat de predir futurs possibles. D’aquí que veurem distopies, ucronies i, fins i tot utopies, que ens parlaran del que tenim per endavant, del que ens espera si decidim ignorar tot això, i què passaria si decidíssim canviar. Segons els recursos i gustos dels autors, llegirem des de monstres-déus abissals, àliens devoradors d’humans, a odissees espacials i atacs zombis.”

ROSER CABRÉ-VERDIELL · Escriptora
“Crec dues coses: que una altra distopia sempre serà possible i que valdrà la pena escriure-la. En aquest ara hi ha milers d’escletxes per on s’escolen altres milers de demàs. Es tracta de seguir-los explicant. Tot això que vivim ara ja ho va escriure J. G. Ballard, per exemple. Segur que hi ha algú que avui està escrivint un demà. Personalment, la pandèmia m’ha accelerat el cap i estic espiant aquestes escletxes aviam què hi ha.”

JORDI DE MANUEL · Escriptor
“La literatura catalana encara no està normalitzada i la situació que vivim crec que no farà incrementar la producció, ni el prestigi, de la nostra ciència-ficció. Per altra banda, les conseqüències econòmiques de la crisi post-pandèmia pot fer mal a les petites editorials, que en la nostra llengua són les que aposten per la fantasia i la ciència-ficció. En llengües normalitzades, com ara l’anglès, l’alemany o el castellà, la pandèmia generarà trames que faran créixer la producció en ciència-ficció. A nosaltres, en canvi, aquest virus ens pot causar una distopia en la literatura de gènere.”

ALÍCIA GILI · Editora, SECC Edicions
“A començament d’any els boscos incendiats arreu del món van difondre la premissa que la literatura apocalíptica havia passat a ser realista. Ara amb la COVID-19 diuen que la distopia ha desaparegut, perquè s’ha fet real. Depèn del punt de vista. Tísner i les seves Paraules d’Opòton el vell no hi estaria molt d’acord i moltes amigues africanes meves tampoc. Quan a Europa parlem del terror de la distopia convertida en realitat, em diuen, amb estimació: «nosaltres tenim epidèmies pitjors, que són història, són avui i seran demà, però fins ara, que s’ha convertit en pandèmia, en global, fins que no us ha arribat a vosaltres… no s’ha tornat real. El que per a vosaltres era distopia, per a nosaltres era el pa de cada dia». A la literatura passa exactament el mateix, la distopia no mor; canviarà, evolucionarà el punt de vista.”

MARC PASTOR · Escriptor
“Tinc la impressió que, en certa manera, tota ficció passa a ser homologada com a ciència-ficció a partir d’ara. Que serà molt difícil que qualsevol novel·la contemporània ambientada en l’actualitat ignori aquesta pandèmia. I això ja provoca una disrupció que fins fa poc crèiem en exclusiva de la ciència-ficció. Pel que fa a la ciència-ficció i el fantàstic, és evident que la COVID-19 i les seves conseqüències deixaran petja, però és complicat veure’n un impacte a més llarg termini. D’aquí a poc no dubto que hi hagi una moda de novel·les de pandèmia i un rebrot de ficció zombi (en totes les seves variants). Segurament hi haurà una aposta forta per un tipus de ciència-ficció més medicalitzat, més focalitzat en contagis i vacunes. Però, i a la llarga? La ciència-ficció acabarà assimilant la COVID-19 com un fet més, com ho va fer amb les bombes d’Hiroshima, amb la Guerra Freda, amb el canvi climàtic o les grans migracions d’aquest principi de segle.”

INÉS MACPHERSON · Escriptora
“Crec que les preguntes que planteja el dia a dia, les reaccions polítiques i personals, la forma en què estem vivint i expressant el que passa constantment a les xarxes, la sensació d’aïllament o de control són un punt de partida molt interessant per preguntar-se cap a on pot anar la societat. De la mateixa manera que les situacions que van viure Bradbury, Ballard o d’altres autors van fer que analitzessin la seva realitat i miressin més enllà per imaginar un futur, el que està passant també ens pot convidar a fer-ho.”

SERGI G. OSET · Escriptor
“Haurem de bregar amb l’intrusisme. Els autors realistes ara experimenten el que els autors de gènere ens hem preguntat tants cops, i em temo que ens voldran explicar com ho han patit. En uns mesos, les llibreries estaran saturades de títols de no-ficció fantàstica. Diaris de superació personal d’un present apocalíptic com: Fi? La meva lluita contra la COVID-19, Pluja d’esternuts. Un viatge al·lucinant en metro, El dia que es va acabar el paper de vàter (i vaig tocar la lluna) o Quadern per a pares posthumans en confinament. El pitjor és que ens haurem de menjar tots aquests supervendes als Premis Ictineu.”

MIQUEL CODONY · Divulgador de literatura fantàstica
“Fa temps que la ciència-ficció prediu situacions com aquestes, sempre emfasitzant-ne els aspectes més dramàtics. Si a tots ens ha passat pel cap algun escenari post-apocalíptic és per això, perquè els hem “viscut” vicàriament abans. Ara estem en una situació nova (per nosaltres, perquè hi ha països menys afortunats on això ja havia passat, fora bo recordar-ho) que serà un record inesborrable per a tots els que l’estem vivint i és difícil imaginar que això no deixarà un rastre en les ficcions que sorgeixin a partir d’aquí, potser destacant els aspectes més quotidians i realistes de les distopies. Ja ho sabíem, però es torna a confirmar que la separació entre realitat i ciència ficció cada vegada és més primeta.”