Com Bradbury i Asimov, l’any 1920 també va néixer Joan Perucho. El centenari del polifacètic escriptor català −com tantes altres manifestacions culturals− ha resultat enterbolit pels efectes de la COVID-19. “No s’han pogut fer actes presencials, i l’activitat ha estat inferior al previst. La pandèmia ha restat repercussió a l’esdeveniment, però no em queixo, crec que s’ha fet bona feina”, explica el periodista i escriptor Julià Guillamon, comissari de l’Any Perucho, especialista en l’obra i amic personal de Joan Perucho (1920-2003). Autor de múltiples cares, poeta i gastrònom, jutge de professió, Perucho va ser l’introductor de Lovecraft a l’Estat espanyol amb el relat Amb la tècnica de Lovecraft (1956), que aviat és dit, i obres fantàstiques com Les històries naturals han esdevingut clàssics de la literatura catalana moderna.
“El més positiu que he constatat en aquests mesos és que Perucho és un escriptor molt llegit. A tot arreu he trobat gent que coneixia l’obra i estava interessat en el personatge”, diu Guillamon. “Ara hi ha una gran profusió de literatura fantàstica en català, i és clar, evidentment Perucho és un referent, per a la Marina Espasa, el Víctor García Tur, i una sèrie d’autors que hi han tingut una relació directa −reflexiona Guillamon−, però la meva impressió és que el món de l’imaginari, el fantàstic i sobrenatural en la literatura catalana s’ha multiplicat; Perucho és un entre molts altres, no m’atreviria a dir que és el pare de res, perquè a la tradició catalana hi ha des de Calders fins a Sarsanedas passant per altres menys coneguts com Agustí Esclasans, que ha recuperat Males Herbes”.
Avui ens fixem en un dels treballs imprescindibles d’aquest Any Perucho: la versió en còmic del Llibre de cavalleries (1957). Una meravella perpetrada pel mateix Guillamon amb l’il·lustrador Toni Benages. Impregnat del moviment pop i del surrealisme que venia de França, Joan Perucho situa el punt de partida d’aquesta novel·la a la Costa Blava i proposa un viatge en el temps, des de l’època contemporània fins a la Catalunya medieval. Guillamon i Benages no s’han limitat a fer-ne un resum, sinó que, interpretant els gustos de Perucho −era lector de còmics com Barbarella−, han convertit el llibre en una pel·lícula de la Nouvelle Vague dels anys 60. El plantejament és com si un productor volgués fer un film a partir del llibre de Perucho, i el duet Guillamon-Benages imagina actors com Sean Connery, Jeanne Moreau i Brigitte Bardot en els papers principals del film.
El protagonista, Tomàs Safont −una mena d’alter ego idealitzat de Perucho−, és un bon vivant, econòmicament acomodat i amant de la història, que es veu immers en una aventura fabulosa que el porta a l’època medieval. Hereu de la nissaga dels Çafont, esdevé un cavaller al servei del Rei d’Aragó, i assumeix missions que el duran a diferents indrets entorn la Mediterrània com Egipte, Etiòpia, el mar Roig, Aràbia, Xipre… a la recerca de la misteriosa “aigua de foc” i la relíquia del braç de Santa Eufrigis, i també per castigar el traïdor “Paleòleg” Joan Dimas. Perucho, bibliòfil i culte, construïa als anys 50 un relat meravellós d’universos paral·lels que discorria en plena expansió de la corona catalanoaragonesa al segle XIV, un període tabú en el franquisme, i ho va fer barrejant fonts catalanes antigues amb relats fantàstics. Pel caràcter del protagonista i la dinàmica de la novel·la, Perucho havia creat un James Bond avant la lettre. No passen per alt aquí la picada d’ullet lovecraftiana en l’esment als “Thoulus, que van venir d’un altre planeta” quan travessen les grutes de la ciutat abandonada de Gúria, prop de Damasc.
Val a dir que el còmic és una delícia, però és esclau del seu format. La densitat de la trama (personatges i indrets) del llibre original fa que aquesta versió sigui una proesa de síntesi, tot i que per al neòfit pot resultar complicat copsar tots els moviments, per això és també un magnífic reclam per recuperar la novel·la de Perucho. “N’estic molt content, tant del còmic com del llibre Joan Perucho i la literatura fantàstica (Empúries), que l’he refet de dalt a baix i m’ha fet molta il·lusió que sortís després de tants anys”, assenyala Guillamon, que encara ha tret un altre volum de quatre contes inspirats en Perucho, com és Vi i benzina (Vibop Edicions).
Una vintena de títols
Tot i que els llibres van sortir més tard del previst a causa del confinament, Julià Guillamon fa un balanç molt positiu de les reedicions que s’han pogut posar a l’abast del públic en aquest Any Perucho. “Crec que l’hem tornat a posar en circulació d’una forma global”, indica, en referència a l’escriptor. De les seves quatre principals novel·les: Les històries naturals, Llibre de cavalleries, Les aventures del cavaller Kosmas i Pamela només l’última no ha estat reeditada. “Per a mi aquestes són les millors”, opina Guillamon.
La Butxaca acaba de reeditar Llibre de cavalleries i Les aventures del cavaller Kosmas, i encara hi ha més projectes en marxa com una edició nova de Botànica oculta que traurà el segell Univers, una nova antologia poètica a càrrec de Grup 62, els Contes de fantasmes de Nórdica Libros, es vol recuperar Historias secretas de balnearios (1972) i també hi ha hagut diverses reedicions en castellà per part d’Edhasa. En total són una vintena de llibres amb motiu de la commemoració. “No tot el Perucho és reeditable”, adverteix Guillamon, en referència sobretot al seu extens llegat com a articulista i crític d’art, per exemple. No oblidem que l’escriptor va ser al costat dels grans artistes plàstics de la postguerra, des de Rogent fins a Joan Ponç −però això és tema per a un altre article!
En la pàgina web del centenari hi podreu trobar detallats tots els títols reeditats, així com informació diversa sobre Joan Perucho i les exposicions que encara es poden veure:
https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anyjoanperucho/inici/
L’Any Perucho s’estira. Es va organitzar en avançat pensant en què la vídua de Perucho −gairebé centenària− ho pogués veure. De fet, l’escriptor va néixer el 7 de novembre de 1920. I ara els organitzadors estan pensant a allargar-ho fins al primer semestre de 2021, com confirma Julià Guillamon.
Tot plegat, és una oportunitat per endinsar-nos en l’obra fantàstica de Perucho, i per què no fer-ho tot assaborint un glop de Sang de Vampir, el vi de Gandesa que s’ha embotellat amb motiu del centenari. Salut!
∞∞∞
Les Rades Grises 